Benny Carter

músic estatunidenc

Bennett Lester Carter (8 d'agost de 1907 - 12 de juliol de 2003) va ser un saxofonista, clarinetista, trompetista, compositor, arranjador i líder de banda estatunidenc.

Infotaula de personaBenny Carter
Benny Carter.jpg
Benny Carter. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBennett Lester Carter
8 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata
Harlem (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 2003 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortBronquitis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Harvard
Universitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic
Activitatdècada del 1920 - 1997
OcupadorUniversitat de Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Gènerejazz
Instrumentsaxofon, clarinet, trompeta, piano
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webbennycarter.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0141481 Musicbrainz: 25cf5731-bed9-4604-97a4-8b9655de1a30 Discogs: 258701 Allmusic: mn0000790083 Modifica el valor a Wikidata

Estudià teologia en la Universitat de Wilberforce. Però la seva passió pel jazz el va fer abandonar els estudis. Dominava els següents instruments: Saxofon alt, clarinet i trompeta. Com Ellington és considerat com el millor arranjador de música de jazz. Primer va intervenir com a solista en importants orquestres (Duke Ellington, Fletcher Henderson, Chick Webb, Johnson, Mac Kinney's, Cotton Pickers). El 1932 forma la seva pròpia orquestra, que fou una de les millors d'aquell temps.

Dirigia amb un encert extraordinari, assolint una bellíssima sonoritat. La seva batuta convertia a musics mediocres en experts. Malgrat tot, la crisi econòmica d'aquella època li féu dissoldre l'orquestra el 1934 per formar en la de Willie Bryant. El 1935 visità Europa amb èxit. El 1936 treballà per la BBC, amb arranjaments musicals a l'estil jazz.

Per últim el 1939 va poder tornar a formar la seva pròpia orquestra, en la que intervenia com a trombó Vic Dickenson,[1] com a bateria Cozy Cole i el novell saxo-tenor descobert per Carter, Eddie "Lockjaw" Davis,[2] i que va mantenir fins al 1941. Aquest any limità les seves actuacions a la direcció d'un sextet. No aconseguí mai tenir un públic majoritari, potser per la gran perfecció que posava en les seves execucions. Va treballar pel cinema en l'arranjament de partitures. El 1952 va intervenir en la pel·lícula The Snows of Kilimanjaro.

Respecte a la seva mestressa en l'execució, el crític musical francès Hugues Panassié va dir

« Al dirigir en el seu alt una secció de saxofons aquesta sona magníficament i amb tal vitalitat, que es té la impressió d'estar escoltant la millor secció de saxofons del món, inclús quan només està composta per musics regulars>. »

Va ser una de les principals figures del jazz entre les dècades de 1930 i 1990, i reconegut per altres músics de jazz com el Rei (King). En 1958 va actuar amb Billie Holiday en el llegendari Festival de Jazz de Monterrey.

Va aconseguir importants guardons, com la medalla de plata Esquire el 1945 i la medalla d'or el 1946. El National Endowment for the Arts va premiar a Benny Carter amb el seu més alt honor en el jazz, el Premi NEA Jazz Masters de 1986.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benny Carter