Obre el menú principal

Benoît-Joseph Labre (Amettes, Pas de Calais, França, 26 de març de 1748 - Roma, Itàlia, 16 d'abril de 1783), conegut com a el vagabund de Déu, fou un pelegrí i eremita francès, exemple de vida virtuosa. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Infotaula de personasant Benet Josep Labre
Cavallucci - San Benedetto Giuseppe Labre.jpg
Retrat del sant per Antonio Cavallucci, 1795
Nom original (fr) Benoît-Joseph Labre
Biografia
Naixement Benoît-Joseph Labre
26 de març de 1748
Amettes (Pas de Calais, França)
Mort 16 d'abril de 1783
Roma (Itàlia)
Lloc d'enterrament Santa Maria dei Monti (Roma) 
Activitat
Orde religiós Tercer Orde de Sant Francesc
penitent
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 20 de maig de 1860 , Roma nomenat per Pius IX
Canonització 8 de desembre de 1881 , Roma nomenat per Lleó XIII
Pelegrinatge S. Maria dei Monti (Roma)
Festivitat 16 d'abril
Esdeveniment significatiu Vagabund de Déu
Iconografia Com a penitent, pregant
Patró de Persones que se senten repulsives o poc atractives; pastors (a la regió); Baume-les-Messieurs, Fleury-sur-Loire
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut en una família nombrosa, el seu pare era un camperol humil que tenia una botiga de betes i fils. Com que era despert, un oncle seu, rector, s'encarregà d'ensenyar-li les primeres lletres. Intentà d'ingressar en un monestir de trapencs, però no fou acceptat; provà en altres monestirs i arribà a passar un mes de prova en una cartoixa i vuit a l'abadia trapenca de Sept-Fons, però mai no el trobaren adequat per fer-hi vida monàstica i en fou expulsat.

El 1770, mentre era a Chieri, entengué que la seva vocació era esdevenir vagabund de Déu, i voltar pel món predicant l'Evangeli mitjançant el seu propi exemple de vida virtuosa i de pobresa extrema. Començà llavors a fer pelegrinatges als santuaris europeus més coneguts, i en catorze anys recorregué uns 30.000 kilòmetres i anà a llocs d'Alemanya, França, Espanya (Santiago de Compostela) o Itàlia (on visità la Santa Casa de Loreto, Assís i Bari). Dormia als marges dels camins i vivia dels dons que li feien i de l'almoina, que repartia amb altres necessitats que trobava. El seu únic equipatge era un sac amb alguna peça de menjar i uns evangelis, el breviari, un exemplar de la Imitatio Christi, alguns llibrets de devoció i el crucifix que portava al coll.

El 3 de desembre de 1770 arribà a Roma per primer cop, i en 1777 s'hi instal·là de manera estable, vivint sota una de les arcades del Colosseu. En poc temps adquirí fama de persona santa, i tota mena de gent, inclosos cardenals i nobles, el visitaven per demanar-li consell espiritual. L'abat que dirigia l'hospici de pelegrins i pobres de l'església de San Martino ai Monti el convencé perquè hi anés a viure.

A Roma era conegut com el pelegrí de la Mare de Déu, el penitent del Colosseu, o el pobre de les Quaranta Hores, ja que sovint se'l trobava a les esglésies on es feia la litúrgia de les quaranta hores. Les condicions en què vivia van fer que la seva salut s'afeblís i el Dimecres Sant de 1783, amb només 35 anys, va sentir-se malament mentre era pregant a Santa Maria ai Monti; fou portat a la rebotiga d'un carnisser de la Via dei Serpenti i, a la tarda, hi morí.

VeneracióModifica

Als funerals assistí una gran multitud, que volgué veure'n les restes exposades a Santa Maria ai Monti; tanta era la gentada que a l'església no es pogueren fer els oficis de la Setmana Santa. Immediatament, els romans començaren a venerar-lo i a demanar-ne la intercessió, com si fos un sant. La fama de santedat es difongué per la resta d'Europa i el procés de beatificació s'incoà l'any següent: els mateixos pares del pelegrí foren cridats a ésser-ne testimonis.

Fou beatificat el 20 de maig de 1860 i canonitzat el 8 de desembre de 1881 per Lleó XIII.

Enllaços externsModifica