Bensimalites

Els bensimalites o Bene Sim'al, "Fills de l'esquerra", (al nord de l'Eufrates) par oposició als benjaminites, Bene Yamina, "Fills de la dreta" (al sud) foren una divisió dels beduïns nòmades haneus o khaneus (gent qui viuen sota la tenda", del gran grup dels amorrites, que van envair Mesopotàmia vers l'inici del segon mil·lenni

Els benjaminites i els bensimalites es van instal·lar principalment a la Mesopotàmia siriana, i estan ben documentats mercès als arxius de Mari i d'Ebla. Van donar suport a Zimri-Lin, de l'antiga dinastia de Mari, en la lluita contra el rei Yashmakhadad, fins que va aconseguir el poder vers 1775 aC. L'aliança entre el rei i els bensimalites no es va trencar mai i foren la punta de llança de l'exèrcit reial i les forces de manteniment de l'orde (els bazahatum), i per contra van rebre el suport del rei en les disputes amb els rivals benjaminites. L'any 1770 o 1769 aC els benjaminites i els bensimalites, que havien estat enfrontats en una guerra, es van reconciliar i el regne de Mari va estar en pau després d'anys de conflicte.

Forma de vida

Els beduïns bensimalites no eren estrictament nòmades sinó seminòmades; pasturaven una part de l'any però tenien també pobles en els quals intercanviaven els seus productes i mercaderies i s'avituallaven i descansaven un temps. Fins i tot és possible que una part de la tribu fos sedentària de manera permanent guardant solidaritat amb els nòmades. L'ús de les terres per pastura comportava conflictes amb els cultivadors i el merhum o cap de la pastura dirimia aquests problemes. Inicialment els sedentaris cultivadors ocupaven les terres properes al riu i els nòmades l'estepa prop del desert però més endavant els nòmades van agafar el control d'algunes poblacions de la vall de l'Eufrates on es van barrejar nòmades i sedentaris, com Mišlân i Appân amunt i avall de Mari, o Samanum al districte de Terqa.

Bibliografia

• Paul Garelli, Jean-Marie Durand, Hatice Gonnet, Catherine Breniquet, Le Proche-Orient Asiatique, tome 1. Des origines aux invasions des peuples de la mer, P.U.F., Paris, 1997.
• J.-C. Margueron, Mari : métropole de l'Euphrate au IIIe et au début du IIe millénaire av. J.-C., ERC, 2004
• Michael Roaf, Atlas de la Mésopotamie et du Proche-Orient ancien (traduction française de Philippe Talon), éd. Brepols, Turnhout (Belgique), 1991.
• Pierre Marello, «Vie Nomade», dans "Florilegium Marianum", Mélanges en l'honneur de Michel Fleury, Mémoires de NABU no 1, SEPOA, Paris, 1992, p. 115.
• Pierre Villard, «Nomination d'un Scheich», dans "Florilegium Marianum" II, Mémorial Maurice Birot, Mémoires de NABU no 3, SEPOA, Paris, 1994, p. 291.
• Daniel Soubeyran, «Les Yaminites et l'expédition de Babylone», dans ARMT XXIII, ... p. 358.
• Jean-Marie Durand, «Le culte des bétyles en Syrie», dans "Miscellanea Babylonica", Mélanges offerts en l'honneur de Maurice Birot, Éditions de Recherche sur les Civilisations, Paris, 1985, p. 79.
• Archives Royales de Mari, Transcription et Traduction (ARMT) : publication des textes provenant de Mari,
• Mari, Annales des Recherches Interdisciplinaires (MARI) : revue consacrée en priorité à Mari
• J-M.Durand, Les Documents épistolaires du palais de Mari, 3 vol., Le Cerf, LAPO, Paris, 1997, 1998, 2000