Benvenuto Cellini (Berlioz)
Benvenuto Cellini és una òpera en dos actes d'Hector Berlioz, amb llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier, basat en les memòries de l'artista Benvenuto Cellini. S'estrenà a l'Opéra de Paris el 10 de setembre de 1838. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 15 de gener de 1977.[1][2][3]
 | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Hector Berlioz |
| Llibretista | Léon de Wailly i Auguste Barbier |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès |
| Basat en | memòries de l'artista Benvenuto Cellini |
| Epònim | Benvenuto Cellini |
| Creació | 1836 |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | opera semiseria |
| Parts | dos |
| Lloc de la narració | Roma |
| Època d'ambientació | segle XVI |
| Personatges | An innkeeper (en)  , Columbine (en) , Pope Clement VII (en) , Bernardino (en) , Francesco (en) , Benvenuto Cellini (en) , Ascanio (en) , Teresa (en) , Pompeo (en) , Fieramosca (en) , Balducci (en) , Giacomo Balducci (en) i ouvriers (fr) |
| Estrena | |
| Estrena | 10 de setembre de 1838 |
| Escenari | Opéra de Paris, |
| Intèrpret | François-Antoine Habeneck |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 15 de gener de 1977 (estrena a Espanya) |
   | |
Representacions modifica
El llibret original (ara perdut), el qual sembla haver estat en el format d'una òpera còmica, va ser rebutjada per l'empresa parisenca de l'Opéra-Comique. A continuació, la història es va refer en un format d'òpera semiseria, sense diàleg parlat, i es va oferir a l'Òpera de París. Aquest va ser acceptat el 1835 pel nou director de l'Òpera, Henri Duponchel.[4] Berlioz va començar la composició a partir de 1836, i va ser estrenada a l'Òpera el 10 de setembre de 1838, dirigida per François Habeneck, i amb Gilbert Duprez en el paper protagonista. En la seva estrena, el públic, molest per la nova òpera radical, es va escandalitzar, i els músics van qualificar l'obra com a impossible de tocar.[5]
El 1851, Franz Liszt es va oferir a reviure l'òpera en una nova producció (i versió) a Weimar, i va suggerir canvis en la partitura de Berlioz. Aquesta versió va ser realitzada a Weimar el 1852, on el paper principal va ser interpretat per Karl Beck, el mateix tenor que havia creat Lohengrin de Wagner el 1850, també sota la direcció de Liszt, amb els poders vocals del tenor que continuaven a exhibir la mateixa decadència com es desprenia dos anys abans.
Es va realitzar a Londres el 1853, amb una pobra recepció. Les últimes actuacions de l'òpera en vida de Berlioz foren a Weimar el 1856, aquesta vegada sense Karl Beck, que ja s'havia retirat del cant.
Referències modifica
- ↑ (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
- ↑ Alier, Roger «Ressenya de l'òpera». La Vanguardia, 23-08-2007.
- ↑ Montsalvatge, Xavier. «Crítica de l'òpera». La Vanguardia, 18 de gener de 1877.
- ↑ Macdonald (2014), 13; Reed (2014), 24.
- ↑ Wasselin, Christian, "Benvenuto Cellini" a la web d'Hector Berlioz per aprofundir en els detalls de la confecció de l'òpera
Bibliografia modifica
- Berlioz, Hector; Cairns, David, editor and translator (1969). The memoirs of Hector Berlioz (2002 edition). New York: Alfred A. Knopf. ISBN 978-0-375-41391-9.
- Berlioz, Hector (2014). "Berlioz on Benvenuto Cellini", in Programme: "Benvenuto Cellini". London: English National Opera, pp. 17–19.
- Budden, Julian (1973). The Operas of Verdi, Volume 1: From Oberto to Rigoletto. Nova York: Oxford University Press. ISBN 978-0-304-93756-1.
- ENO (2014). Programme: "Benvenuto Cellini". London: English National Opera.
- Holoman, D. Kern (1989). Berlioz. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-06778-3.
- Holoman, D. Kern (2004). The Société des Concerts du Conservatoire 1828–1967. Berkeley: University of California Press. ISBN 978-0-520-23664-6.
- Jowers, Sidney Jackson; Cavanagh, John (2000). Theatrical Costume, Masks, Make-up and Wigs: A Bibliography and Iconography. London: Routledge. ISBN 978-0-415-24774-0.
- Jullien, Adolphe (1888). Hector Berlioz: Sa Vie et ses oeuvres (in French). Paris: Librairie de l'Art. View at Google Books.
- Macdonald, Hugh (2014). "How can an Opera be Semi-Serious?", in Programme: "Benvenuto Cellini". London: English National Opera, pp. 13–5.
- Reed, Philp (ed.) (2014). "From Berlioz's Letters", in Programme: "Benvenuto Cellini". London: English National Opera, pp. 24–27.
- Rees, Simon (2014). "Bellini and Belioz: Two Great Autobiographies", in Programme: "Benvenuto Cellini". London: English National Opera, pp. 21–23.
- Sadie, Stanley, editor; John Tyrell; executive editor (2001). The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2nd edition. London: Macmillan. ISBN 978-1-56159-239-5 (hardcover). OCLC 419285866 (eBook).
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benvenuto Cellini |