Berenguer II de Nèustria

(S'ha redirigit des de: Berenger II de Nèustria)

Berenguer II, mort el 896, va ser comte de Bayeux i marquès de Nèustria de 886 a 896[1]

Infotaula de personaBerenguer II de Nèustria
Biografia
Naixement847 Modifica el valor a Wikidata
Mort930 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarkgraf of Neustria (en) Tradueix (886–896) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
FillsPoppa de Bayeux Modifica el valor a Wikidata
GermansHedwiga Modifica el valor a Wikidata
ParentsEnric de Nèustria (pare putatiu)
Hedwiga (germà putatiu) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era originari d'una família de la noblesa carolíngia instal·lada a LA França oriental. El 886, a la mort del marquès popònida Enric de Nèustra en el setge de París, l'emperador Carles III el Gras, qui havia aconseguit reunir els trossos de l'Imperi de Carlemanya, li va encarregar de la marca de Nèustria per defensar-la contra els Normands.

Intervingué efectivament contra els raids normands moltes vegades, i principalment a les regions de Le Mans i de Bayeux. Una carta del 892 el mostra com un igual de Robert, el titular de l'altra marca de Nèustria.

Família modifica

Certeses modifica

La seva família és poc coneguda. Els fets certs o quasi-certs en relació a ell són:

  • Una teoria li dona una filla Poppa, dita de Bayeux, qui va ser presa pels normands cap a 892 i va ser casada amb un dels seus caps, Rollon, el futur comte de Rouen. Seran els avantpassats de la casa ducal de Normandia.
  • Aquest nom de Poppa s'ha de vincular amb el comte de Grabfeld, Poppon II, duc germànic de la família dels Popònides i germà del marquès Enric de Nèustria, el predecessor de Berenguer. Es considera que Berenguer era bé un fill, o bé un gendre d'Enric.

D'aquests diferents fets, dues hipòtesis han estat emeses:

Hipòtesi 1: Berenguer era gendre d'Enric de Nèustria modifica

En aquest cas, per explicar el seu nom, així com la tria de la seva persona per al marquesat de Neustrie, seria net de Gebhard de Lahngau, i per tant fill o nebot de Berenguer I de Nèustria, que va ser breument marquès de Nèustria. La seva esposa seria doncs una filla del marquès Enric de Nèustria, i d'Ingeltruda de Friül.

Aquesta hipòtesi, la més antiga, planteja el problema del parentiu entre Guillem I de Normandia (Guillem Llarga Espasa) i Bernard de Senlis, ja que aquest darrer és d'altra banda presentat com un fill de Guiu de Senlis, i la seva mare era probablement procedent de la casa de Vermandois. No posseïa de fet més que un vincle de parentiu llunyà (cosí procedent d'un germà) amb Poppa. L'explicació donada és que Berenguer, acaparat per les seves funcions de defenses contra els normands, el va confiar als seus parents els comtes de Senlis, que l'haurien criat a la seva llar.

 
 
 
 
 
 
Lluís el Pietós
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
x Eberard o Evrard
marquès de Friül
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gebhard
de Lahngau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Berenguer
emperador
 
Pipí
comte
 
Heilwig
x Hucbald
 
Ingeltruda
 
Enric
de Nèustria
 
Poppo II
comte de Grabfeld
 
Udo
de Nèustria
 
Berenguer
marquès de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
(Adela)
 
(Guiu)
comte de Senlis
 
 
 
(Adalinda)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Berenguer II
de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
comte de Senlis
 
 
 
 
 
Poppa de Bayeux
x Rol·ló
comte de Rouen
 
N.
 
Wendigarda
x Udalric
comte de Linzgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Juhel Berenguer
de Rennes
 
Berenguer
comte de Thurgau
 
Burkhard
abat de Sant Gall

Hipòtesi 2: Berenguer era fill d'Enric de Nèustria modifica

Últimament, una altra hipòtesi ha estat enunciada, partint del principi que el nom Berenguer era portat per Berenguer I{, rei d'Itàlia, emperador, i cunyat del marquès Enric de Nèustria, Berenguer seria llavors fill del marquès Enric i d'Ingeltruda de Friül, germana de Berenguer I, i hauria succeït simplement al seu pare en els seus honores. Per això, res no impedeix proposar la mare de Poppa com a sortida de la casa de vermandois, casat en primeres noces a Berenguer i en segones amb Guiu, comte de Senlis.

 
 
 
 
 
 
Lluís el Pietós
emperador
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gisela (filla de Lluís el Pietos
x Eberard
marquès de Friül
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Berenguer I
emperador
 
Heilwig
x Hucbald de Gouy
 
Pipí
comte
 
Ingeltruda
 
Enric
de Nèustria
 
Poppo II
comte de Grabfeld
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
(Guiu)
comte de Senlis
 
(Adela)
 
 
 
Berenguer II
de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bernat
comte de Senlis
 
Poppa de Bayeux
x Rol·ló
comte de Rouen
 
N.
 
Wendigarda
x Udalric
comte de Linzgau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Juhel Berenguer
comte de Rennes
 
Berenguer
comte de Thurgau
 
Burkhard
abat de Sant Gall

Fills modifica

De la seva esposa desconeguda (alguns proposen els noms de Cunegunda o Adela per raons onomàstiques), va tenir:

  • de manera certa a Poppa de Bayeux, capturada pels normands i després casada amb Rol·ló.
  • probablement una filla casada amb un comte de Rennes, i mare de Juhel Berenguer, comte de rennes
  • probablement Wendigarda, casada amb Udalric, comte de Linzgau i de Thurgau, mare de Berenguer, comte de Thurgau, i de Burkhard, abat de Sant Gall.

Notes modifica

  1. Existien les marques però no els marquesos; la funció l'exercia un comte amb facultats especials com encarregat de defensar la frontera

Fonts modifica

Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), amb, entre d'altres, les comunicacions següents:

  • Hubert Guillotel, Une autre marche de Neustrie
  • Katharine S. B. Keats-Rohan, Poppa de Bayeux et sa famille
  • Donald C Jackman, Cousins of the German Carolingians