Berenguer d'Elna
Berenguer d'Elna o Berenguer de Cerdanya-Besalú (?, segle X— Albesa, 1003), va ser bisbe d'Elna (993-1003).[1] Era fill del comte Oliba Cabreta (920 - 990) i la seva esposa, Ermengarda d'Empúries (? -994). Els seus germans foren Bernat I de Besalú (970-1020), Guifré II de cerdanya (970?-1050), Oliba (971- 1046), bisbe de Vic i abat de Santa Maria de Ripoll i Adelaida (? – 1024).[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  ? |
| Mort | 1003 Albesa |
| Bisbe d'Elna | |
| 993 – 1003 ← Hildesind – Frèdol d'Andusa → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Família | |
| Pares | Oliba Cabreta i Ermengarda d'Empúries |
| Germans | Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i abat Oliba |
Consta que com a bisbe d'Elna consagrà el novembre del 993 les esglésies de Sant Esteve de Riuferrer i Sant Martí de Riuferrer.[3] L'any 1000 actuà com a testimoni, juntament amb els seus germans Oliba i Guifré, en la donació que Bernat Tallaferro feu a Cuixà del monestir de Sant Pau de Monisat en el Fenollet.[4] Va morir a la Batalla d'Albesa esdevinguda el 20 de febrer de 1003 entre l'exèrcit dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell contra l'exèrcit musulmà d'Abd al-Malik al-Muzaffar.[5]
Referències modifica
- ↑ «Berenguer d'Elna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Tallaferro, el seu entorn familiar i les relacions amb Occitània i Roma». [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ Mata, Ramon Ordeig i «Inventari de les actes de consagració de les esglésies catalanes, II. Anys 952-998.». Revista Catalana de Teologia, 5, 1, 01-01-1980, pàg. 153–180. ISSN: 2385-4715.
- ↑ Ponsich, Pierre; Mata, Ramon Ordeig i. Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet: Prefaci. Introducció. Diplomatari (docs. 1-328). Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 22. ISBN 9788472838772.
- ↑ Bramon, Dolors «La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de ‘Ábd al-Mallk al-Muzaifar (verano del mismo año)». Anaquel de Estudios Árabes, VI, 1995, pàg. 21-27.