Berenguer d'Erill i de Pallars
Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 3 maig 1387  Roma |
 10è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 20 setembre 1370 – 3 maig 1387 ← Pere de Lluna – Galceran de Vilanova → Juntament amb: Gastó III de Foix | |
 Bisbe d'Urgell | |
| 20 setembre 1370 – 3 maig 1387 ← Pere de Lluna – Galceran de Vilanova → Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
 Bisbe de Barcelona | |
| 14 març 1369 – 20 setembre 1370 ← Guillem de Torrelles i Marquet – Pere de Planella → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Abat de Santa Maria de Gerri | |
| 1365 – 1369 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1369–1387), sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Ramon de Bellera |
Forma part de la família d'Erill de la Baronia d'Erill. El seu pare fou Arnau II d'Erill i Mur, senyor de Castellvell i Baró d'Erill (mort el 1355). La seva mare fou Beatriu de Pallars i Mataplana.
Fou monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365). Més tard esdevingué bisbe de Barcelona (1369-71), on es va comprometre a respectar certs drets de la ciutat. Posteriorment va anar a la Seu d'Urgell (1371) on feu reformes al seu palau i a l'església i impulsà la construcció d'un pont a Collegats.
Durant el Cisma d'Occident va ser neutral i tot que va obeir al papa Climent VII, per por del rei. Es un bisbe famós a la Seu d'Urgell perquè establí la festa de sant Ot que se celebra el 7 de juliol.[1]
Referències modifica
- ↑ «Berenguer d'Erill i de Pallars a l'Enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2019].
Enllaços externs modifica
| Precedit per: Pere de Lluna |
 Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1371-1387 |
Succeït per: Galceran de Vilanova |
| Precedit per: Pere de Lluna |
 10è Copríncep d'Andorra Llista de coprínceps 1371-1387 |
Succeït per: Galceran de Vilanova |