Berenguer d'Erill i de Pallars

Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i tercer copríncep d'Andorra (1371-1387/1388).

Infotaula de personaBerenguer d'Erill i de Pallars
Biografia
Mort1388 modifica
Roma modifica
Coat of Arms of the high authorities of Andorra.svg Copríncep episcopal d'Andorra
modifica

Forma part de la família d'Erill de la Baronia d'Erill. El seu pare fou Arnau II d'Erill i Mur, senyor de Castellvell i Baró d'Erill (mort el 1355). La seva mare fou Beatriu de Pallars i Mataplana.

Fou monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365). Més tard esdevingué bisbe de Barcelona (1369-71), on es va comprometre a respectar certs drets de la ciutat. Posteriorment va anar a la Seu d’Urgell (1371) on féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats.

Durant el Cisma va ser neutral i tot que va obeir al papa Climent VII, per por del rei. Es un bisbe famós a la Seu d'Urgell perquè establí la festa de sant Ot que se celebra el 7 de juliol.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Berenguer d'Erill i de Pallars a l'Enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 3 febrer 2019].

Enllaços externsModifica


Precedit per:
Pere de Lluna
 
Bisbe d'Urgell
Llista de bisbes d'Urgell

1371-1387/1388
Succeït per:
Galceran de Vilanova
Precedit per:
Pere de Lluna
 
10è Copríncep d'Andorra
Llista de coprínceps

1371-1387/1388
Succeït per:
Galceran de Vilanova