Obre el menú principal

Berenguer d'Erill i de Pallars

Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i tercer copríncep d'Andorra (1371-1387/1388).

Infotaula de personaBerenguer d'Erill i de Pallars
Biografia
Mort 1388
Roma
Coat of Arms of the high authorities of Andorra.svg  Copríncep episcopal d'Andorra 

Modifica les dades a Wikidata

Forma part de la família d'Erill de la Baronia d'Erill. El seu pare fou Arnau II d'Erill i Mur, senyor de Castellvell i Baró d'Erill (mort el 1355). La seva mare fou Beatriu de Pallars i Mataplana.

Fou monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365). Més tard esdevingué bisbe de Barcelona (1369-71), on es va comprometre a respectar certs drets de la ciutat. Posteriorment va anar a la Seu d’Urgell (1371) on féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats.

Durant el Cisma va ser neutral i tot que va obeir al papa Climent VII, per por del rei. Es un bisbe famós a la Seu d'Urgell perquè establí la festa de sant Ot que se celebra el 7 de juliol.[1]

ReferènciesModifica

  1. «Berenguer d'Erill i de Pallars a l'Enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 3 febrer 2019].

Enllaços externsModifica