Berenguer de Peralta

Berenguer de Peralta (Montsó o Lleida, Segrià, ca. 1200? - Lleida, 2 d'octubre de 1256) va ser un frare dominic, canonge i bisbe electe de Lleida. Des de la seva mort, va ser venerat com a beat a la seva diòcesi.[1]

Infotaula de personaBerenguer de Peralta
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1256 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSeu Vella Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Diócesis de Lleida.svg Bisbe electe Bisbat de Lleida
1255 – 1256
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCanonge, prevere catòlic romà i frare dominicà Modifica el valor a Wikidata
Festivitat2 d'octubre Modifica el valor a Wikidata

VidaModifica

Va néixer a Lleida o, segons altres fonts, a Montsó. De molt jove va ser nomenat canonge de Lleida, on va ser elegit bisbe el 1255, a la mort de Guillem de Barberà. Es resistí a acceptar el càrrec, però hi ha constància documental de la seva actuació episcopal el maig de 1256. L'octubre del mateix any, però, va morir amb fama de santedat. Havia pres l'hàbit dominic.[1]

VeneracióModifica

Ha estat l'únic bisbe de Lleida que ha merescut honors d'altar: va ser honorat com a beat i rebé culte a la catedral, i en alguns dels llibres de la litúrgics de la seu se l'anomena "sant Berenguer". La portada del braç nord del creuer de la Seu Vella, la més propera al sepulcre, rebia el nom de "porta de Sant Berenguer".

A les misses solemnes el diaca no només encensava l'altar sinó també el sepulcre del bisbe. Igualment, en algunes processons per l'interior de la catedral, la tomba del bisbe era una de les estacions obligades.

La conquesta de la ciutat per les tropes de Felip V d'Espanya en 1707 va acabar amb tot això: la Seu Vella de Lleida va ser convertida en magatzem i el culte litúrgic i públic va ser suprimit. Amb el temps, el sepulcre va desaparèixer i avui no se’n conserven restes.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Berenguer de Peralta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.