Berenguer de Puigpardines

Cronista català

Berenguer de Puigpardines (Sant Privat d'en Bas, Comtat de Besalú ? - ?), fou un cronista català que presumptivament visqué en el segle xv. Puigpardines és autor de la crònica catalana denominada Sumari d'Espanya, d'interès purament nobiliari per a ús de Catalunya, que se suposa escrita en temps de Berenguer «el Gran», però que en realitat ho fou, durant el regnat d'Alfons el Magnànim. Puigpardines copià en les seves cròniques fragments sencers de diversos cronistes i, sobretot, de Pere Tomic. A Sant Privat encara s'hi conserven restes del castell senyorial que va pertànyer a la família de Puigpardines, una de les primeres que s'establiren en el comtat de Besalú després de la Reconquesta, i entre els quals senyors figuren, a més de Guillem Berenguer (986), que formà part de la host del comte de Besalú, Oliba Cabreta, en acudir aquesta crida del comte Borrell II per la conquesta de Barcelona, que havia estat presa per Almansor; Ramon, que figurà en l'expedició de catalans a Còrdova el 1010 i altra del mateix nom, que acompanyà a l'Infant Alfons en la campanya de Mallorca, la qual capital es rendí el dinou de novembre de 1285.

Infotaula de personaBerenguer de Puigpardines

Turó de Puigpardines a la Vall d'en Bas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Sant Privat d'en Bas Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XV Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSúbdit Aragonès
Es coneix per«Sumari d'Espanya»
Activitat
Ocupaciócronista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XV Modifica el valor a Wikidata)

Pérez Bayer i Torres Amat suposen que la primera redacció d'aquesta obra fou feta en llatí i que posteriorment fou traduïda en català, basant-se en el fet que aquesta llengua és força més correcte que el català que s'usava en el segle xii. Es conserven dos manuscrits d'aquesta obra en la Biblioteca de l'Escorial, i n'han publicat edicions fragmentàries.[1]

Referències modifica

  1. "Traggia", Memorias de la Real Academia de la Historia (t. III, 1799), Benicio Navarro Revista de Ciencias Historicas, t. II, Barcelona, 1880-81), i Monsalvatge i Fossas, El vizcondado de Bas (Olot, 1919).

Bibliografia modifica