Beril
El beril és un mineral de la classe dels silicats amb la fórmula química Be₃Al₂(SiO₃)₆. És un ciclosilicat de beril·li i alumini que pertany i dona nom al grup del beril.[4]
 Beril | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Be₃Al₂(SiO₃)₆ |
| Epònim | Beryllos 3 (Pauly-Wissowa) (en)   |
| Localitat tipus | subcontinent indi i Mons Smaragdus (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.12 |
| Dana | 61.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic a cristalls tabulars; radial, columnar; granular to massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2 |
| Simetria | hexagonal, dihexagonal, dipiramidal Sistema H-M (6/m 2/m 2/m) Grup espacial: P 6/mmc |
| Grup espacial | space group P6/mcc (en) |
| Massa molar | 537.50 |
| Color | verd, blau, groc, incolora, rosa i altres |
| Macles | rara |
| Exfoliació | imperfecta a {0001} |
| Fractura | concoidal a irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7.5 - 8 |
| Lluïssor | vítria a resinosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2.76 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1.564–1.595 nε = 1.568–1.602 |
| Birefringència | δ = 0.0040–0.0070 |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | cap (alguns materials de farciment de fractures que s'utilitzen per millorar la claredat de la maragda són fluorescents, però la pedra en si no) |
| Varietats més comunes | |
| Aiguamarina | de color verd clar, verd marí |
| Maragda | de color verd, pedra preciosa |
| Morganita | de color rosa |
| Heliodor | de color groc |
| Beril vermell | de color vermell grosella |
| Goshenita | de color transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Brl |
| Referències | [1][2][3] |
Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes (maragda), són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic.[5] Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines (aiguamarina), són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide. Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions; els segons, no.[5]
Propietats Modifica
Els cristalls hexagonals de beril poden ser molt petits o aconseguir una grandària de diversos metres. Els cristalls acabats són relativament rars. El beril exhibeix fractura concoidal, té una duresa de 7,5-8 en l'escala de Mohs i una densitat relativa de 2,63-2,80. Té una lluïsor vítria i pot ser transparent o translúcid. La seva ruptura és poc basal i el seu hàbit és bipiramidal dihexagonal.
El beril pur és incolor, però sovint està tintat per impureses, sent possibles els colors verd, blau, groc, vermell i blanc. El nom procedeix de la paraula grega Βήρυλλος beryllos, al·lusiva al color blau verdós de l'aiguamarina.[6]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el beril pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
Formació Modifica
El beril es troba amb gran freqüència a les pegmatites granítiques, però també es troba en esquists de mica als Urals i sovint associat amb menes d'estany i tungstè. El beril es troba en certs països europeus com Àustria, Alemanya i Irlanda. També es troba a Madagascar (especialment la morganita). La font més famosa de maragdes al món està en Muzo i Chivor (Boyacá, Colòmbia), on fan una aparició única en roca calcària. Les maragdes també es troben en Transvaal (Sud-àfrica), Mines Gerais (Brasil) i prop de Mursinka als Urals. Les pegmatites de Nova Anglaterra (Estats Units) han produït alguns dels berils més grans trobats fins ara, incloent un vidre massiu de 5,5 per 1,2 m amb una massa d'unes 18 t.[1] A Catalunya s'han trobat cristalls de beril de diversos colors només al cap de Creus.[7]
Varietats Modifica
- Aeroides
L'aeroides és la varietat de beril de color blau pàl·lid.<ref="mindat10560">«Aeroides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].</ref>
- Aiguamarina
L'aiguamarina és la varietat de beril de color verd marí amb fórmula Be₃Al₂Si₆O18. És una gemma molt preuada en joieria per la seva alta duresa que permet gran diversitat de talls. El to blavós o verdós que presenta es deu a la presència de Fe2+ o Fe3+ respectivament.<ref="mindat289">«Aquamarine» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].</ref>
- Alcali-beril
L'alcali-beril és la varietat de beril amb un alt contingut en àlcalis (Li₂O 2%, Na₂O a 4%, K₂O a 2%, Rb₂O a 1,3%, i Cs₂O a 4,6%).<ref="mindat120">«Alkali-beryl» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].</ref>
- Goshenita
La goshenita és la varietat incolora del beril. Rep el seu nom de la localitat de Goshen, Massachusetts (Estats Units).[8]
- Maragda
La maragda és la varietat de color verd, degut a traces de cromòfors, concretament crom i vanadi.[9]
- Maxixe
El maxixe, o beril blau, és la varietat d'aquest color. Una varietat pleocroica sensible a la llum que conté un 2,8% de Cs2O i un 1% Li₂O. Rep aquest nom, ja que va ser descobert a la mina Maxixe, a Minas Gerais (Brasil).[10][11]
Referències Modifica
- ↑ 1,0 1,1 Beryl mineral information and data, Mindat
- ↑ Beryl Webmineral
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Beril». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Beril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Saint-Maur, N.F.D.; Green, G.S.. The state of innocence: and fall of man, described in Milton's Paradise lost, render'd into prose, with notes, from the Fr. of Raymond de St. Maur, by a gentleman of Oxford [G.S. Green]., 1745, p. 226.
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 26 juny 2017].
- ↑ «Goshenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Emerald» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ «Blue Beryl (Maxixe)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ Boulliard, P.J.C.. Pierres précieuses: Guide pratique d'identification (en francès). Publibook, 2015, p. 54. ISBN 978-2-342-04013-5.
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beril |
- «Beril» (en anglès). The Mineral and Gemstone Kingdom.