Bernal de Bonaval
Bernal de Bonaval (o Bernardo de Bonaval) va ser un trobador gallec del segle xiii, un dels primers a utilitzar com llengua literària el galaicoportuguès, del que es conserven 19 cantigues, 10 d'amor i 9 d'amic. Es creu que va néixer a Santiago de Compostel·la, i va ser poeta àulic en les corts dels reis castellans Ferran III i Alfons el Savi.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XII  Galícia |
| Mort | c. segle XIII |
| Activitat | |
| Ocupació | trobador, poeta |
| Gènere | Poesia |
 | |
Se'l considera un segrel relacionat amb Santiago de Compostel·la, ja que en les seves obres cita repetidament el monestir de Santo Domingo de Bonaval; se'l considera també un dels primers poetes dels cancioneros. Alfons el Savi retreia a Pero da Ponte que no faci poemes a la manera provençal, sinó com Bernal de Bonaval, la qual cosa semblar indicar que componia en un estil pre-trovadoresc autòcton, allunyant-se de cànons estrangers, especialment a les anomenades cantigues de romiatge, de temes relacionats amb els santuaris.
Cantigues d'amor modifica
- A Bonaval que eu am'e tenho por senhor (CV 660, CBN 1003)
A dona que eu am'e tenho por senhor
amostrade-nhm-a, Deus, se vos em prazer for,
senon dade-mh-a morte.
A quen tenh'eu por lume d'estes olhos meus
e por que choram sempr´,amosade-mh-a,Deus,
senon dade-mh-a morte.
Essa que vós fezestes melhor parecer
de quantas sey, ¡ay Deus!, fazede-mh-a veer.
mostrade-mh-a u possa con ela falar,
senon dade-mi-a mort.
Cantigues d'amic modifica
Referències modifica
- ↑ «Bernal de Bonaval».
- ↑ «Cantiga de Amigo». Arxivat de l'original el 2006-06-23. [Consulta: 2 març 2008].