Obre el menú principal

Bernard Maris

economista, escriptor i periodista francès

BiografiaModifica

Diplomat en Ciències Polítiques per l'Institut d'estudis polítics de Tolosa de Llenguadoc en 1968, Bernard Maris es va doctorar posteriorment en Ciències Econòmiques a la universitat de Tolosa de Llenguadoc en 1975.[1] Professor assistent primer, va passar a ser professor titular al setembre de 1994 en l'Institut d'estudis polítics. També va exercir de professor en l'Institut d'estudis europeus de la universitat París-VIII, i la Universitat d'Iowa (Estats Units) on va impartir classes de microeconomia.

Com a periodista va col·laborar amb diverses publicacions com Marianne, Le Nouvel Observateur, Le Figaro Magazine, Le Monde i Charlie Hebdo, on usava el pseudònim d'«Oncle Bernard» (oncle Bernard).[2] En aquest setmanari, del qual va ser d'un dels seus refundadors i accionistes en 1992, va ocupar el càrrec de director adjunt fins a 2008.

En l'emissora de ràdio France Inter dirigia una crònica setmanal titulada "J'ai tout compris à l'économie" i participava en debats sobris temes d'actualitat econòmica.[2] De naturalesa similar eren les seves intervencions en les cadenes de televisió E-Télé i France 5 en programes com I'a pas que le CAC i C dans l'air respectivament.

El 21 de desembre de 2011, el president del Senat ho va nomenar membre del consell general del Banc de França.[3]

El 7 de gener de 2015 va morir l'atemptat que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo on treballava.[4]

PublicacionsModifica

EconomiaModifica

  • Éléments de politique économique : l'expérience française de 1945 à 1984, 1985
  • Des économistes au-dessus de tout soupçon ou la grande mascarade des prédictions, 1990
  • Les Sept Péchés capitaux des universitaires, 1991
  • Jacques Delors, artiste et martyr, 1993
  • Parlant pognon mon petit, 1994
  • Ah Dieu ! que la guerre économique est jolie ! 1998, juntament amb Philippe Labarde
  • Keynes ou l'économiste citoyen, 1999
  • Lettre ouverte aux gourous de l'économie qui nous prennent pour des imbéciles, 1999
  • La Bourse ou la vie - La grande manipulation des petits actionnaires 2000, amb Philippe Labarde
  • Malheur aux vaincus : Ah, si les riches pouvaient rester entre riches 2002, amb Philippe Labarde.
  • Antimanuel d'économie : Tome 1, les fourmis, Bréal, 2003
  • Antimanuel d'économie : Tome 2, les cigales, Bréal, 2006
  • Gouverner par la peur 2007, amb Dakhli Leyla, Roger Sue i Georges Vigarello.
  • Petits principes de langue de bois économique, 2008
  • Capitalisme et pulsión de mort, 2009, con Gilles Dostaler
  • Marx, ô Marx, pourquoi m'as-tu abandonné?, editorial Les Échappés, 2010
  • Plaidoyer (impossible) pour les socialistes, Albin Michel, 2012

AssaigModifica

Novel·lesModifica

  • Pertinents Questions morals et sexuelles dans le Dakota du Nord, Albin Michel, 1995
  • L'Enfant qui voulait être muet, 2003
  • Le Journal, 2005

ReferènciesModifica