Bernarda de Lacerda
Bernarda Ferreira de Lacerda (1596-1644) va ser una educadora, escriptora i dramaturga portuguesa, que escrigué en portuguès i, sobretot, en castellà.[1] Va néixer a Porto el 1595 i va morir el 1644, i va ser lloada tant per Manuel de Gallegos com per Lope de Vega.[2]
| Nom original | (pt) D. Bernarda Ferreira de Lacerda  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1596 Porto (Portugal) |
| Mort | 1644 (47/48 anys) Lisboa (Portugal) |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturga, poetessa, escriptora |
Vieira Mendes la descriu com a filla del president de Portugal, Inácio Ferreira Leitão. Va publicar la primera part de l' Hespaña libertada, poema èpic en castellà dedicat a Felip III de Castella, el 1618, i Soledades de Buçaco, també en castellà, a Lisboa en 1634. La segona part de l' Hespaña libertada va ser publicada el 1673 per la seva filla Maria Clara de Meneses.[3] També es recorda per haver participat en dues justes poètiques: Montalban 1636, folis 42, 46 i 137, i Grande de Tena, foli 134.[4]
Referències modifica
- ↑ Samuel Maunder. The biographical treasury: a dictionary of universal biography. Longman, Brown, Green & Longmans, 1842, p. 169 [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ Gwyn Fox. Subtle Subversions: Reading Golden Age Sonnets by Iberian Women. CUA Press, 1 juny 2008, p. 189. ISBN 978-0-8132-1528-0 [Consulta: 19 octubre 2012].
- ↑ do Ceo, Violante «Rimas varias». Classicos Presenca, 4, pàg. 82.
- ↑ Diaz, Jose Simon. Siglos de Oro: Indice de Justas Poeticas. Madrid: CSIC, 1962.