Bernardo Tanucci (20 de febrer, 1698 - 29 d'abril, de 1783) era un estadista italià, que donava govern instruït al Regne de les Dues Sicílies de Carles III d'Espanya i al seu fill Ferran I de les Dues Sicílies.

Infotaula de personaBernardo Tanucci

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1698 Modifica el valor a Wikidata
Stia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1783 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Secretary of State, Kingdoms of Naples and Sicily (en) Tradueix
1754 – 1776
← Giovanni Fogliani Sforza d'Aragona (en) TradueixGiuseppe Beccadelli di Bologna (en) Tradueix →
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesTommaso Crudeli (en) Tradueix i Antonio Niccolini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bernardo Tanucci.

Biografia modifica

Nascut d'una família pobra en Stia, prop d'Arezzo (tuscany), Tanucci s'educava, gràcies a un patró, a la Universitat de Pisa. Tanucci va ser professor de dret el 1725. A Nàpols Carles III d'Espanya va ser nomenat primer conseller d'estat.

Com primer ministre, Tanucci era més zelós establint la supremacia d'un Estat modernitzat sobre l'Església, i abolint els privilegis feudals del Papa i la noblesa al Regne de les dues Sicílies. Governant sota els principis d'absolutisme instruït, restringia la jurisdicció dels bisbes, eliminats prerrogatives medievals, tancada convents superflus i monasteries[1] i reduïa els impostos per ser enviats a la Cúria pontifical. Aquestes innovacions progressives s'aprovaven en un Concordat signat amb el Papa el 1741, l'aplicació del qual, tanmateix, es tornava llunyana més enllà de les intencions de la Santa Seu.

Per a la reforma dels drets que instituïa una comissió de juristes apresos amb instruccions de compilar un codi nou, el Codice Caroline, quin no es posava, tanmateix, a força. Quan Carles de Nàpols es convertia en Carles III d'Espanya el 1759, Tanucci es feia president del consell de regència instituïda per Ferran I de les Dues Sicílies, fins i tot quan hi arribava la seva majoria preferia deixar el govern a les mans capaces de Tanucci, constantment supervisades des d'Espanya per Carles III.

En afers exteriors, Tanucci es quedava Nàpols fora de guerres i embolics.

Tanucci treballava a establir la classe de controls sobre l'església que era efectuada per l'Església de gallican al Bourbon França: els ingressos de bisbats vacants i abadies se n'anaven a la corona, se suprimien convents superflus, els tithes abolien i l'adquisició de propietat d'Església nova per mortmain es prohibia. L'assentiment reial s'exigia per a la publicació a Nàpols de braus papals i les concessions ja no es consideraven eternes. L'estatus de Nàpols com un feu papal, que datava del temps del Hohenstaufen, es negava: el rei de Nàpols servia al plaer de Déu només. Les apel·lacions a Roma es prohibien sense el permís reial. El matrimoni es declarava un contracte civil.

El 1774, Maria Carolina d'Àustria, la reina Habsburg de Ferran I de les Dues Sicílies, es feia del Consell d'Estat, el poder de Tanucci començava a declinar. En va ell intentat per neutralitzar la influència de la reina, però el 1777 era acomiadat i es retirà.

Moria a Nàpols el 1793.

Notes modifica

  1. Distribuint les seves terres entre seguidors nobles de Carles III d'Espanya, Tanucci reforçava la presència reial en el Regno .

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardo Tanucci