Obre el menú principal

Bernardo Velarde y Velarde (Santillana del Mar, 3 de gener de 1720[1] - Saragossa, 12 de juny de 1782) fou un eclesiàstic càntabre, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.

Infotaula de personaBernardo Velarde y Velarde
Biografia
Naixement 3 gener 1720
Santillana del Mar
Mort 12 juny 1782 (62 anys)
Saragossa
Lloc d'enterrament Basílica del Pilar
  Arquebisbe de Saragossa 

1r març 1779 – 12 juny 1782
  Bisbe de Tortosa 

22 abril 1765 – 1r març 1779
  Canonge Catedral de Sevilla


  Canonge Catedral de Palència


  Arquebisbe catòlic 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de Salamanca
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Consagració Diego de Rojas y Contreras
Modifica les dades a Wikidata

De família noble, fill de Carlos Velarde, de Ruiloba, i de Manuela Velarde, de Santillana del Mar,[2] estudia gramàtica i filosofia en la seva terra, després es trasllada a la universitat de Valladolid on estudia dret civil i dret canònic,[3] i d'allí passa a la universitat de Salamanca, com a col·legial del Col·legi Major de l'Arquebisbe,[4] i es doctora en dret canònic.[5]

Ordenat prevere, és elegit canonge doctoral de la catedral de Palència i després, al voltant de 1755,[6] ocupa el mateix càrrec a la catedral de Sevilla.[4]

Nomenat bisbe de Tortosa el 22 d'abril de 1765, és consagrat el 14 de juliol[5] i entra solemnement a la seu el 8 d'octubre.[7][8] En els anys 1769, 1773 i 1778 excusa la presència en Roma o nomena procuradors, però entrega l'informe preceptiu que acompanya a la visita ad limina.[9] En 1769 ja havia realitzat una visita pastoral a totes les parròquies, utilitzant la primavera i la tardor,[9] com quan visita Castelló el 12 d'octubre de 1767 i ordena que el llibres de baptismes es redacten en castellà.[10] A les ordres de la política regalista de Carles III, el bisbe Bernardo Velarde inicia el procés d'unió, supressió i reducció dels beneficis de la diòcesi (1772-1776), i reestructura les canongies i les dignitats de la catedral (1774).[11] També l'any 1774 el bisbe proposa al Rei l'erecció d'un seminari conciliar al Reial Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties de Tortosa,[12] i en informar a Roma el 1778, indica l'oposició dels dominicans a aquest projecte.[9]

L'1 de març de 1779 és nomenat arquebisbe de Saragossa, amb la concessió del pal·li,[13] i pren possessió el 15 de maig del mateix any.[14] Estant malalt, decideix realitzar una visita pastoral a la diòcesi, però recau i ha de tornar a Saragossa, on mor el 12 de juny de 1782, essent soterrat en el panteó-cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar, en el mateix nínxol ocupat per l'arquebisbe Luis García Mañero.[15]

ReferènciesModifica

  1. Alguns autors mantenen aquesta data (Zaragoza 1785: p. 197; Salazar Mir 1996: p. 73) però altres l'avancen al dia 22 de desembre de 1719 (Eubel 1958: p. 194, nota 4)
  2. Salazar Mir 1996: p. 73.
  3. Zaragoza 1785: p. 198.
  4. 4,0 4,1 Madoz 1850: p. 647.
  5. 5,0 5,1 Eubel 1958: p. 194, nota 4.
  6. Aquest és l'any en què s'inicia l'expedient de neteja de sang a la catedral de Sevilla. (Salazar Mir 1996: p. 73)
  7. Fernández y Domingo 1867: pp. 285-286.
  8. Villanueva 1806: p. 117
  9. 9,0 9,1 9,2 «Visites “ad Limina” de Tortosa»
  10. Pitarch i Almela 2001: p. 152.
  11. Carrasco Rodríguez 1997: pp. 421-423.
  12. Carrasco Rodríguez 1997: p. 368.
  13. Eubel 1958: p. 137, nota 5.
  14. Zaragoza 1785: p. 200.
  15. Zaragoza 1785: p. 202.

BibliografiaModifica