Bernard Jan Alfrink

Bernardus Johannes Alfrink (Nijkerk, Gelderland, 5 de juliol de 1900 – Nieuwegein Utrecht 17 de desembre de 1987) va ser un cardenal neerlandès de l'Església Catòlica. Serví com a arquebisbe d'Utrecht entre 1955 i 1975, sent elevat al Col·legi cardenalici el 1960.

Bernard Jan Alfrink

Biografia
Naixement	5 juliol 1900 Nijkerk (Països Baixos)
Mort	17 desembre 1987 (87 anys) Nieuwegein (Països Baixos)
Causa de mort	Hemorràgia cerebral
Sepultura	St Catherine's Cathedral (en)
Cardenal
28 març 1960 –
Arquebisbe catòlic
16 abril 1957 – 6 desembre 1975 Diòcesi: ordinariat militar dels Països Baixos
Arquebisbe d'Utrecht
31 octubre 1955 – ← Johannes de Jong – Johannes Willebrands → Diòcesi: bisbat d'Utrecht
Arquebisbe titular
28 maig 1951 – Diòcesi: arquebisbat de Tíana
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Pontifici Institut Bíblic
Activitat
Camp de treball	Església Catòlica
Lloc de treball	Utrecht
Ocupació	bisbe catòlic (1951–), sacerdot catòlic (1924–), arquebisbe, professor d'universitat, teòleg
Ocupador	Universitat Radboud de Nimega, professor ordinari neerlandès. Facultat de Arts (1945–1951) Universitat Radboud de Nimega
Consagració	Paolo Giobbe
Participà en
14 octubre 1978	conclave d'octubre del 1978
26 agost 1978	Conclave d'agost de 1978
19 juny 1963	conclave de 1963
11 octubre 1962	Concili Vaticà II
Premis  gran oficial de l'orde de la Corona de Roure  Four Freedoms Award - Freedom of Worship  Cavaller Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Biografia

Bernardus Alfrink va néixer a Nijkerk, i va rebre la seva primera comunió el 1911. Després d'assistir al seminari de Rijsenburg i al Pontifici Institut Bíblic de Roma, va ser ordenat al sacerdoci el 15 d'agost de 1924 per l'arquebisbe Henricus van de Wetering. Després va completar els seus estudis a l'Escola Bíblica de Jerusalem el 1930, i va fer treball pastoral a Utrecht fins al 1933. Alfrink donà classes de Sagrada Escriptura al Seminari Major de Rijsenburg (1933-1945) i més tard d'exegesi bíblica a la Universitat Catòlica de Nimega (1945-1951).

El 28 de maig de 1951 va ser nomenat arquebisbe coadjutor d'Utrecht i arquebisbe titular de Tyana. Alfrink va rebre la seva consagracio episcopal el 17 de juliol següent de mans de l'arquebisbe Paolo Job, internunci papal a La Haia, amb els bisbes Willem Lemmens i Jan Smit servint com co-consagradors, a la Catedral de Santa Catalina.

Alfrink va succeir el cardenal Johannes de Jong com a arquebisbe d'Utrecht el 31 d'octubre de 1955 i va ser nomenat vicari apostòlic del vicariat militar dels Països Baixos el 16 d'abril de 1957. Autor de nombrosos estudis bíblics, va portar el moviment Pax Christi als Països Baixos, i va ser creat cardenal prevere de San Gioacchino ai Prati di Castello pel Papa Joan XXIII al consistori del 28 de març a 1960.

Entre 1962 i 1965, el primat holandès va participar en el Concili Vaticà II, sent un dels purpurats més actius, situant-se en la línia dels progressistes. Es va asseure en el seu Consell de Presidència. Durant una sessió del Consell, Alfrink apagà el micròfon del cardenal Alfredo Ottaviani després que aquest excedís el seu límit de temps.

Alfrink va ser un dels cardenals electors del conclave de 1963, que va escollir el Papa Pau VI. Juntament amb el cardenal Giovanni Colombo, va assistir el cardenal Achille Liénart en el lliurament d'un dels missatges de tancament del Concili el 8 de desembre de 1965.

També va exercir com a President de la Conferència Episcopal dels Països Baixos. Va renunciar com a arquebisbe d'Utrecht el 6 de desembre de 1975, i més tard va votar en els conclaves de agost i d'octubre de 1978, que seleccionen els Papes Joan Pau I i Joan Pau II, respectivament.

Va morir a Nieuwegein als 87 anys, i després dels seus funerals a la catedral de Santa Caterina, va ser enterrat al cementiri de Santa Bàrbara, al costat del seu predecessor.

Opinions

Aggiornamento

Vist com un liberal, va dir una vegada, «Sempre és una bona cosa perquè l'Església avançar. No és bo si l'Església arribi a un punt mort.»

Confessió

Mentre que era coadjutor, va anunciar que la capella dominicana de Huissen, on una gran quantitat de catòlics anaven a confessar-se en lloc de en els locals de les parròquies, estaria tancada al públic, el que resultà en la consternació i la reacció violenta de molts.

Edward Schillebeeckx

Alfrink donà suport al Pare Edward Schillebeeckx, OP, i va prendre la seva condemna com una ofensa a l'Església holandesa.

Humanae Vitae

Durant el seu mandat, Alfrink i els seus companys clergues holandesos van atacar l'argumentació utilitzada en l'encíclica Humanae Vitae (1968) del Papa Pau VI.

La conversió real

Es va negar a respondre a l'Església Reformada Holandesa la reclamació d'aclariment sobre la conversió al catolicisme de la princesa Irene.

Honors

Gran Prior pels Països Baixos i Gran Creu de Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Gran Creu de Cavaller de l'orde del Lleó Neerlandès (1974)

Gran Creu de Cavaller de l'orde d'Orange-Nassau (1963)

Balí Gran Creu d'Honor i Devoció del Sobirà Orde Militar de Malta

Gran Oficial de l'orde de la Corona de Roure (Luxemburg)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Jan Alfrink

Enllaços externs

• Cardinals of the Holy Roman Church

Precedit per: Petar Dujam Munzani	Arquebisbe titular de Tiana 28 de maig de 1951 - 31 d'octubre de 1955	Succeït per: Primo Principi
Precedit per: Johannes de Jong	Arquebisbe metropolità d'Utrecht 31 d'octubre de 1955 - 6 de desembre de 1975	Succeït per: Johannes Willebrands
Precedit per: -	Vicari castrense pels Països Baixos 16 d'abril de 1957 - 6 de desembre de 1975	Succeït per: Johannes Willebrands
Precedit per: -	Cardenal prevere de San Gioacchino ai Prati di Castello 31 de març de 1960 - 17 de desembre de 1987	Succeït per: Michele Giordano
Precedit per: -	President de la Conferència Episcopal dels Països Baixos 1966 - 1975	Succeït per: Johannes Willebrands