Obre el menú principal

Bernat Adam Ferrero

Bernat Adam Ferrero (Algemesí, 28 de febrer del 1942) és un articulista,[1] compositor, director d'orquestra, pianista[2] i musicòleg valencià.

Infotaula de personaBernat Adam Ferrero
Bernardo adam 2.jpg
Biografia
Naixement 28 febrer 1942 (77 anys)
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i musicòleg
Modifica les dades a Wikidata

En abril de 1970 s'incorporà com a director musical de la Banda Simfònica de l'Ateneu Musical de Cullera, fins al 1976; i ha dirigit[3] l'Acadèmia de Música de l'Ateneu (almenys fins al 2005). Fou també fundador i director de la Banda de la Unió Musical de Llíria i del grup de solistes de vent Mare Nostrum. Ha portat, igualment, la direcció de la banda de la Divisió d'Infanteria Motoritzada número 3, Maestrazgo.[4]

En els darrers anys ha dirigit la Real Camerata Española[5] i ha portat, al llarg de vint anys, la banda del Cuartel General de la Armada de la qual és (almenys, des del 1996) Tinent-Coronel director. És president de la comissió organitzadora de la Semana Internacional de Música Religiosa de València des del primer any (2007, cinquena edició), i també dirigeix el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, de fama internacional. Finalment, és director comercial de l'editorial musical Sounds of Glory, de València.

Ha estat director convidat de l'Orquestra de València, de la Banda Municipal de Barcelona (2007), de les orquestres simfòniques nacionals d'Espanya i de Cuba, i de moltes altres d'arreu del món, amb solistes com Leon Ara i Narciso Yepes. Ha obtingut els Premis Nacionals de Composició Joaquim Rodrigo (1970 i 1974) i Manuel Palau (1974).[6]

Música per a bandaModifica

  • Al Cristo del Salvador (1986), marxa de processó
  • Almàssera: poema descriptivo (2005)
  • Altea, díptic simfònic per a grup de percussió i banda
  • Amics del Corpus de València, marxa de processó
  • Bendito seas, Señor (2005), motet per a contralt i banda, amb lletra de Rafael Benet Porter
  • El Cantar del Mío Cid (1994), poema simfònic amb narració, en quatre parts, amb text de Carlos Frubeck de Burgos
  • Castell de l'Olla (2000), poema simfònic per a un espectacle piro-musical, amb textos de Ricard Bellveser[7]
  • Danses alicantines (1982), suite[8]
  • Danses valencianes (1978). Comprèn Ball de bastonets i Jota valenciana
  • Diálogos (2004), per a quatre trompes i banda
  • Divertimento para banda (1982), en tres parts
  • El dos de Mayo en Madrid (1996), poema simfònic en quatre parts, sobre el poema de Luís López Anglada
  • En el barrio del Carmen
  • En el claustro de Santo Domingo (1991), poema simfònic en quatre moviments
  • Fallera major de València, suite simfònica
  • Festes en Llanera: danses populars, en tres moviments
  • Gallego Martínez
  • Hermandad Santísimo Cristo del Salvador (1990)
  • Himne a Algar (2007), per a cor i banda
  • Himno a Albarracín
  • Himno a Almansa
  • Himno de Hungtington
  • Homenatge a Joaquim Sorolla (1990), quadres simfònics
  • Ibiza
  • Impresiones festeras: Estructuras Sinfónicas (1985). Dedicat a la Festa de Moros i Cristians d'Ontinyent[9]
  • Música para banda: Estructuras Sinfónicas (1983), en quatre moviments. Premi Maestro Villa del 1984
  • Navarra (1983), suite simfònica
  • El 9 d'Octubre (2005), poema simfònic sobre textos de Joan Alfons Gil i Albors[10]
  • Obertura para una reina (Partitura)
  • Ontinyent (2006), poema simfònic Ressenya
  • Sagunto (1995), suite simfònica en quatre parts, amb lletra de Jaume Bru i Vidal
  • Tierra Mítica (2000), en quatre parts[11]

Pas-dobles: Amparo Morosoli, Brisas del Clariano (1989), Cadelavir 70, Cent anys de música, Daniel Juan (1988), Eugenia López, Falla Doctor Gil y Morte, Falla Malvarrosa, Falla Sueca-Literato Azorín, Francisco Camps (2006), Garcieta, La Marcelina, María de los Ángeles Redondo, Maria Ortega (1989), Mariners d'Ontinyent, El nostre (1966), Pellicer-Torres, El Pernil, Reina de fiestas 1960, San Miguel de Abona (1993), Vanessa Lerma, Vicente Gurrea, Villamarchante

Marxes de Moros i cristians: Apóstol poeta R. Duyos (1978), Bonus christianus (1989), Chimo (1966), Ilicitana (1989), Els juristes (1983), El kabila: Paco el abogat (1965), Marrakesch (1988), Marroquíes de Petrel (1974), Marroquíes 1990, Mozárabes 1960, Sauditas

BibliografiaModifica

Obres de Bernat Adam:

  • El arpa en la obra de Adam Ferrero: cuatro piezas valencianas [Partitures]
  • Bernardo Adam-Ferrero Las bandas de música en el mundo Madrid: Sol, 1986
  • B. Adam Ferrero Cançoner: cançons populars valencianes [Partitures per a cor infantil] València: Piles, 1979
  • B. Adam Ferrero Los certámenes musicales article publicat a Música y pueblo núm. 25 (1980)
  • Bernat Adam Ferrero Danses valencianes [Partitures] València: Diputació, 1981
  • B.Adam Ferrero La música medieval valenciana ponència del IV Curs d'Història i Cultura Valenciana: El sigle XV, publicat a Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana LV (1987)
  • Bernardo Adam Ferrero, Vicente Escriche Ases La educación por la música: preescolar, EGB (ciclo inicial) Valencia: José Luis Portolés Llopis, 1988
  • Bernardo Adam Ferrero 1000 músicos valencianos Valencia: Sounds of Glory, 2003
  • Bernardo Adam-Ferrero Músicos valencianos Valencia: PROIP, 1988-1992. 2 volums

ReferènciesModifica

  1. «... se incorpora como articulista a la redacción...» (en sp). H.N.M.E., 18-02-2019. [Consulta: 9 abril 2019].
  2. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgines 9 i 10. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
  3. amb la col·laboració com a Secretari del també compositor Rafael Talens Pelló
  4. Mena Calvo, Antonio. «Décimo aniversario de la Sección de Música...» (en sp). Revistas Científicas Complutenses, 2000. [Consulta: 9 abril 2019].
  5. integrada per un grup d'instrumentistes de vent de l'Orquesta Nacional de España
  6. http://mural.uv.es/raulblas/principal/catala/ferrero.htm
  7. L'obra d'Adam Ferrero forma part d'un espectacle d'imatge i so que té lloc anualment a Altea (Informació i Ressenya). La composició musical s'estructura en cinc parts: Preludi, Dansa màgica, La illeta, El paó i Apoteosi del foc i de la música
  8. Comprèn Ja te n'has anat de Cocentaina, Ball de velles de Tibi, Duérmete mi niña de Beniardà, Una huela y un huelo del Verger i Ball de l'espill i jota dels castelluts de Castalla. Premi de l'Institut d'Estudis Alacantins
  9. Va ser estrenada per la Banda Municipal de València en el II Congrés Nacional de Moros i Cristians. Les seves diverses parts es titulen Introducción a la fiesta, Entrada de los Ejércitos, El contrabando, Bajada del Cristo i Combate y Final.
  10. Amanecer en Ruzafa, Defensa de las murallas, Poema del moro, Entrada de los cristianos. Instrumentat també per a orquestra simfònica i dolçaines (2006)
  11. Obra d'execució obligatòria per a la Secció d'Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València del 2000. Les seves parts són: Arco Mediterráneo, Nocturno y danza en las noches de plenilunio, El mar, La tierra bendecida Sinopsi

Enllaços externsModifica