Bernat Calvó Puig i Capdevila

compositor català

Bernat Calvó Puig i Capdevila[notes 1] (Vic, 23 de febrer del 1819Barcelona, 28 de març del 1880) va ser músic i compositor.

Infotaula de personaBernat Calvó Puig i Capdevila

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 febrer 1819 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1880 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica religiosa, litúrgica i paralitúrgica, oratoris, música profana, òpera, música simfònica, pedagogia musical i mètodes.
OcupacióEstudiant a la catedral de Vic (ca. 1826)

Organista a la catedral de Vic (1833)

Estudis a Barcelona (1838)

Organista de la parroquia del Pi, Santa Maria del Mar i la catedral de Barcelona (1842)

Magisteri de Nostra Senyora de la Mercè (1853)
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancesc Bonamich i Colomer, Josep Gallés i Salabert, Josep Rosés i Constansó i Joan Quintana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCàndid Candi i Casanovas, Primitiu Pardàs i Font, Jaume Biscarri i Busom de Saga, Marià Vallès i Isant, Josep Marraco i Ferrer i Josep Reventós i Truch Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBernat Puig i Busco Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

En la seva infància, i vistes les seves condicions naturals per a la música, va entrar com a infant de cor a la catedral de Vic, on el mestre de capella Francesc Bonamich i Colomer li ensenyà solfeig; al cap d'un temps fou admès com a alumne intern a l'escolania de la seu. Amb onze anys començà a rebre ensenyaments d'orgue i piano de l'organista titular de la catedral, Josep Gallés (1758-1836), estudis que compaginava amb els de direcció amb el mestre Bonamich. El delicat estat de salut de Josep Gallés feu que Puig comencés a substituir-lo progressivament fins al traspàs del vell músic, que permeté a Puig d'ocupar la plaça d'aquest amb només setze anys, i s'hi va estrenar interpretant una composició pròpia. Dos anys més tard, el 1838, es traslladà a Barcelona, on pogué ampliar la seva formació estudiant composició amb Josep Rosés, mestre de capella de Santa Maria del Pi, i amb l'organista d'aquest mateix temple, Joan Quintana, a qui succeí en la plaça en el 1842, i fins al 1844. També va ser organista de Santa Maria del Mar. Succeí Francesc Andreví com a mestre de capella i director de l'Escolania de l'església de la Mercè[1] i també va fer de mestre de capella de l'església de Sant Miquel Arcàngel.[2]

Des del 1848 va ser mestre i director de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, amb què interpretà diverses obres.

El panorama musical del moment estava dominat per l’òpera, i la seva voluntat de reformar la música religiosa fa que la seva producció musical sigui inclosa dintre de la tendència del cecilianisme. Com pertocava a les obligacions d'un mestre de capella, compongué moltes peces de música sacra, entre les que trobem 67 misses, dos oratoris i moltes altres obres. En el camp de la música profana va ser autor d'òpera i sarsueles, música simfònica, de cambra i per a teclat. La seva producció és molt extensa, superant les siscentes obres. Aquestes es troben distribuides entre nombroses catedrals espanyoles, biblioteques[1] i arxius. L'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya rebé el "Fons Bernat Calvó Puig". Moltes de les seves obres van ser editades per Juan Bautista Pujol i finalment recollides al catàleg de la Unió Musical Espanyola (UME). Bernat C. Puig té un lloc a la història de l’oratori per haver compos La última noche de Babilonia (1848) i Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia. A més, va escriure òpera i música simfònica de piano i de cambra. També és autor d’un mètode de solfeig.

Les seves activitats eren prou variades. Va treballar com a crític musical del diari El Àncora (on a vegades signà com Píndaro"), però també va ser director de la secció musical de la Societat La Filarmònica. També tingué un negoci de venda i lloguer de pianos. Des de la Societat va donar a conèixer autors com Händel, Mendelssohn, Gounod i Gevaert. Va ser un magnífic organista i va tindre nombrosos alumnes i deixebles, entre ells Claudio Martínez Imbert, Càndid Candi, Primitiu Pardàs, Jaume Biscarri, Marià Vallès i Josep Marraco (fill)), Josep Reventós i Truch. Com a complement de les seves classes, publicà un tractat de solfeig. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[3]

Mor a Barcelona el 28 de març de 1880 al carrer Ronda de Sant Pere, 159-4at.pis.[notes 2] Es va casar amb Susanna Buscó, nascuda a l'Alsàcia.[4]

  • Célebre misa pastoril, 3V, Co, ac
  • Misa, 2V (PM)
  • Misa de Gloria, 3V, ac
  • Misa de réquiem, 1852
  • Missa, 4V, org.

Oratoris

modifica
  • La última noche de Babilonia, 1848
  • Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia
  • Descendimiento de la Virgen de las Mercedes, oratori

Antífones

modifica
  • Ave María, op. 471, V, ac
  • Ave María, op. 582, V, Co, ac
  • Benedictus, op. 328, V, ac
  • Benedictus, op. 496, 2V, ac
  • Salve, op. 169, 3V, Co
  • Salve, op. 200, 3V, Co

Càntics

modifica
  • Cántico al Sagrado Corazón de Jesús, op. 608, VV, ac
  • Cántico a la Virgen, op. 450, V, Co, ac
  • Cántico a la Virgen, op. 451, V, Co, ac
  • Cántico a la Virgen, op. 497, 2V, Co, ac
  • Canto a la Virgen, op. 333, V, Co, ac
  • Canto a la Virgen, 2V
  • Canto para la Comunión, op. 309, VV, ac
  • Gozos al Inmaculado Corazón de María, VV, ac
  • Ya que atesoráis favores, 2V
  • Himno a la Virgen, op. 219, 2V, Co, ac
  • Himno a la Virgen, op. 229, Co, ac
  • Himno a la Virgen, op. 239, 3V, Co, ac
  • Himno a la Virgen, op. 255, 2V, Co
  • Himno a la Virgen, op. 288, V, Co, ac
  • Himno a la Virgen, op. 507, 2V, Co, ac
  • Himno a la Virgen, op. 516, V, Co, ac
  • Himno para la Comunión, op. 311, VV, Co, ac

Lletanies

modifica
  • A vos, Estel del dia, Let, 2V, ac
  • Letanía, op. 88, VV, Co, ac

Letrillas

modifica
  • Letrilla a la Virgen, op. 267, sol, Co, ac
  • Letrilla a la Virgen, op. 270, sol, Co, ac
  • Letrilla a la Virgen, op. 292, VV, ac
  • Letrilla a la Virgen, op. 464, sol, Co, ac
  • Letrilla a la Virgen, op. 509, sol, Co, ac
  • Letrilla a la Virgen, op. 515, sol, Co, ac
  • Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús, op. 612, VV, Co, ac
  • Motete a la Virgen, op. 100, 2V
  • O sacrum convivium, 3V

Rosaris

modifica
  • Rosario, op. 182, 3V
  • Rosario, op. 269, 2V, Co
  • Rosario, op. 403, 2V
  • Rosario breve, op. 389, 3V

Trisagis

modifica
  • Tercer trisagio, 2V, ac
  • Trisagio, nº1, 2V, ac
  • Trisagio a la Virgen, op. 150, 3V, ac

Villancets

modifica
  • Cantemos, bailemos, 2V, p u org
  • Festivos y alegres cánticos, 2V, p u org
  • Mirad los zagales, 2V, p u org
  • Villancico bolero para la Navidad de N. S. J., VV, p u org

Altres obres

modifica
  • Coplas para la Comunión, op. 293, sol, Co, ac
  • Dúo para la Elevación, op. 310, 2V, ac
  • Flores appamerunt, 2V; Gloria, 4V, Orq
  • Salutación a la Virgen, op. 192, V, Co
  • Secuencia, 4V, fl, fg, tp, tbn, ac (1853).

Música escènica

modifica
  • Carlos el Temerario, Òpera
  • Buen viaje, señor don Simón (1853), sarsuela, coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano, amb llibret de Ramon Barrera Sánchez; continuació de la sarsuela "Buenas noches, señor don Simón"[1]
  • Buenas noches, señor don Simón (1853), coescrita amb Nicolau Manent i Mariano Soriano
  • Don Gurmesindo, comèdia lírica
  • Don Francisco de Quevedo, comèdia lírica
  • Il solitario, Òpera
  • El astrónomo, Òpera còmica
  • Un novio en dos personas, Sarsuela

Veu i piano

modifica
  • L’absenza; Tu amor
  • Pastorella

Obres publicades per l'editorial de Joan Baptista Pujol i Riu

modifica

Aparegueren a la col·lecció Música religiosa: obras para canto con acompañamiento de armonio ú órgano de Bernardo Calvó Puig publicades per l'editorial barcelonina "Juan Bautista Pujol y Cía".

  • Ave María, op. 471, per a veu i piano
  • Benedictus, op. 328, per a veu i piano[1]
  • Benedictus a dos voces, op. 496, per a veu i piano
  • Cántico a la Virgen a dúo y coro a dos voces, op. 497
  • Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 450
  • Cántico a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 451
  • Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro a dos voces, op. 608
  • Cántico al Sagrado Corazón de Jesús a solo y coro al unísono, op. 607
  • Canto a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 333
  • Canto para la Comunión a dos o tres voces, op. 309
  • Coplas para la Comunión a solo y coro a dos voces, op. 293
  • Duo para la Elevación, op. 310, per a cor amb acompanyament d'harmònium
  • Gozos al Inmaculado Corazón de María a dos voces
  • Himno a la Virgen a duo y coro a dos o tres voces, op. 507
  • Himno a la Virgen a duo y coro a dos voces, op. 255
  • Himno a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 288
  • Himno a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 516
  • Himno a la Virgen coro a dos o tres voces y duo, op. 229
  • Himno a la Virgen: coro de serafines a solo, duo y coro a dos o tres voces, op. 219
  • Himno a la Virgen duo y coro a dos o tres voces, op. 239
  • Himno para la Comunión a solo, duo y coro a dos voces, op. 311
  • Letanía a duo y coro, op. 88
  • Letrilla a la Virgen a dos voces, op. 292
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 270
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 464
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a dos voces, op. 515
  • Letrilla a la Virgen a solo y coro a tres voces, op. 509
  • Letrilla a la Virgen coro a dos voces y solo, op. 267
  • Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús, a solo y duo, op. 609[1]
  • Letrilla al Sagrado Corazón de Jesús coro a dos voces duo y solo, op. 612
  • Motete a la Virgen asolo de bajo, duo y coro a dos o tres voces, op. 100
  • Primer trisagio a dos voces, per a veu i piano
  • Rosario a dos voces, op. 403
  • Rosario a dos voces y coro al unísono, op. 269
  • Rosario a tres voces, op. 186
  • Rosario breve a tres voces, op. 389
  • Salutación a la Virgen a dos voces, op. 527
  • Salutación a la Virgen a solo y coro a dos o tres voces, op. 192
  • Salve a tres voces y coro, op. 169
  • Salve a tres voces y coro, op. 200
  • Tercer trisagio a dos voces, per a veu i piano
  • Trisagio a la Virgen a tres voces, op. 150

Obres de Bernat Calvó Puig

modifica
  • Curso completo de solfeo ó elementos teórico-prácticos para aprender á leer la música Vic: La Ausetana, 1860 (10a. ed.: Barcelona: Andrés Vidal, 1885)[1]
  • Método de solfeo, o sea, Elementos generales para aprender a leer la música: obra útil a los profesores... Barcelona: Juan Budó, s.a.[1]
  1. Conegut com a Bernat Calvó i de vegades citat erròniament com a Bernat Calvó i Puig
  2. Registre de defuncions. Any 1880.Registre núm.2395 Surt inscrit com a Bernardo Puig Capdevila. No hi consta nom del pare i el de la mare es Francisca

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 La Biblioteca de Catalunya té un fons d'obres d'en Puig, i en el títol d'alguna obra s'esmenten mèrits de l'autor
  2. Salarich, Miquel S. «El mestre Bernat Calvó Puig i Capdevila». Ausa, 120, 1988, pàg. 75-79 [Consulta: 1r juliol 2013].
  3. Ramírez, Andrés «Bernardo Calvó Puig y Capdevila (1819-1880)». Ausa, 3, 1953, pàg. 120-122 [Consulta: 1r juliol 2013].
  4. El registre d'inscripció del naixement de la seva neta Júlia Vidal i Puig indica que Susanna Buscó va néixer a "Chan (Alsacia)". Aquest nom de població no se correspon a cap població actual coneguda, però la indicació de la regió a la inscripció és molt clara.

Bibliografia

modifica
  • Miró Bachs, A. Cien músicos célebres españoles, Barcelona, Pentagrama, 1942
  • Casares Rodicio, E. et al. (2001) “Puig Capdevila, Bernardo Calvó” a Diccionario de la música española e Hispanoamericana. Madrid, Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, p. 999.