Obre el menú principal

Bernat III de Cabrera

vescomte de Cabrera i de Bas, i comte d'Osona

Bernat III de Cabrera,vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona. (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del Vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera. Heretà el títol en haver mort el seu germà Ponç sense descendència, després de retornar temporalment a mans del seu pare.[1]

Infotaula de personaBernat III de Cabrera
Biografia
Mort octubre 1368
Tordehumos
Blason Bernard IV, Vicomte de Cabrera (selon Gelre).svg  Vescomte de Cabrera
1354 – 1368
  Vescomte de Bas
1354 – 1368
  Comte d'Osona
1356 – 1364
Dades personals
Nacionalitat Catalana
Activitat
Ocupació Militar
Família
Nissaga Cabrera
Cònjuge Margarida de Castellbò
Fills Bernat IV de Cabrera
Constança de Cabrera
Joana de Cabrera
Pares Bernat II de CabreraTimbor de Fenollet
Germans Ponç IV de Cabrera

Escut d'armes Bernat III de Cabrera
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Orígens familiarsModifica

Era fill segon de Bernat II de Cabrera i la seva muller Timbor de Fenollet, germà petit de Ponç IV de Cabrera.[2]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guerau V de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramon de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ramona de Montcada
 
 
 
 
 
 
 
4. Bernat I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Guillem Umbert III de Montseny
 
 
 
 
 
 
 
9. Alamanda de Montclús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Ramona
 
 
 
 
 
 
 
2. Bernat II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Juan Gómez Dovinhal
 
 
 
 
 
 
 
10. Gonzalo Yáñez Dovinhal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Elionor de Aguilar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Berenguela Folc de Cardona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Bernat III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Pere V de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
12. Hug I de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Pere VI de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Beatriu d'Urtx
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Timbor de Fenollet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbó, Roger Bernat I de Castellbó l'any 1350. Junts van tenir un fill, Bernat IV de Cabrera.

Fets destacablesModifica

El 1356 esdevé el senyor de la ciutat de Vic i, en agraïment pels serveis prestats a Sardenya, el rei Pere el Cerimoniós li atorgà el títol de Comte d'Osona que estava integrat al comtat de Barcelona des de 1111.

El 1359 liderà la defensa catalana en la Batalla naval de Barcelona.[3]


Precedit per:
Bernat II de Cabrera
vescomte de Cabrera
13541368
Succeït per:
Bernat IV de Cabrera
Precedit per:
Bernat II de Cabrera
Vescomte de Bas
13541368
Succeït per:
S'integrà a la Corona d'Aragó
Precedit per:
Integrat a la Corona d'Aragó
Comte d'Osona
13561364
Succeït per:
S'integrà a la Corona d'Aragó

ReferènciesModifica

«Bernat de Cabrera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

  1. Martínez GiraltAlejandro «L'agitat retir monàstic del vescomte Bernat II de Cabrera» (en català). Quaderns de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans [Santa Coloma de Ferners], 20, 2008, pàg. 43-59 [Consulta: 16 desembre 2015].
  2. «Fitxa als arxius de la casa de Medinaceli» (en castellà). Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 novembre 2015].
  3. cervantesvirtual «Fets de la Marina de guerra catalana : extrets de las "Crónicas de Catalunya" - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes».