Bernat VII de Comenge

comte de Comenge (1295-1312)

Bernat VII de († Buset, 21 de juliol de 1312), va ser comte de Comenge de 1295 a 1312.

Plantilla:Infotaula personaBernat VII de Comenge
Biografia
Naixementdècada del 1240 Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 1312 Modifica el valor a Wikidata (57/67 anys)
Buset de Tarn (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Bonafont Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Comenge (1295–1312) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComenges Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLaura de Monfort Modifica el valor a Wikidata
FillsBernat VIII de Comenge, Elionor de Comenge, Arnaud-Roger de Comminges, Guy de Comminges, Cecília de Comenge, Pere Ramon I de Comenge, Joan-Ramon de Comenge, Simon de Comminges Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat VI de Comenge Modifica el valor a Wikidata  i Therese Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Raymond de Comminges
Arnaud-Roger de Comminges
Mascarose of Comminges
Seguina de Comenge
Rubea de Comminges Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Bernat VII era el fill gran del comte Bernat VI de Comenge i de la seva esposa Teresa, els orígens familiars dels quals es desconeixen.[1] La parella, casada abans del 26 d'agost de 1245, havia tingut almenys cinc fills més, dos fills i tres filles: Pere Ramon, testimoniat el 1284, va morir abans del 1291, mentre que Arnau Roger (mort el 1298) va emprendre, com molts fills petits de famílies nobles, una carrera eclesiàstica, i va ser successivament canonge, prebost i bisbe de Tolosa (1297 -1298). De les seves tres germanes, Mascarosa (morta el 1291) es va casar el 1270 amb Enric II, comte de Rodés, Seguina (morta abans de desembre de 1312), esdevingué monja al priorat fontevrista de Sent Laurenç a Comenge, i Rubea (morta el 1305 o 1309), fou una monja cistercenca, aleshores abadessa de Havars (1299-1305/9).[1]

Bernat VII segurament tenia ja cinquanta anys quan va arribar al poder l'any 1295.[2] El 20 de març d'aquell any, per una acta aprovada a Muret, Bernat VI va cedir el comtat al seu fill primogènit, i va demanar al rei Felip IV el Bell per escrit que n'aprobés la successió i rebés l'homenatge del seu fill.[3]

Bernat VII va morir a Buset el 21 de juliol de 1312.[4] Va ser enterrat a l'abadia de Bonafont, on ja hi havien estat enterrats el seu pare, el seu avi Bernat V i un avantpassat seu del segle XII, el comte Bernat II.[5] L'estàtua jacent d'un comte Bernat de Comenge d'aquest monestir i que ara es conserva al Museu dels Agustins de Tolosa, podria ser la de Bernat VII, tot i que també podria pertànyer al seu pare Bernat VI.[6][7][8]

Núpcies i descendència

modifica

Bernat de Comenge es va casar, després de 1277,[9] amb Laura (també coneguda com a Laureta) de Montfort, nascuda cap al 1262[9] i morta abans de l'1 de desembre de 1300. Era la segona filla de Felip II de Montfort, senyor de Castras[10] i de la seva dona Joana de Levis, filla de Guiu II de Levis, senyor de Mirapeis.[11] El maig de 1290 al castell de Ròcacorba, Laura, representada pel seu marit Bernat VII de Comenge, va compartir amb el seu germà Joan de Montfort, comte de Squillace, i la seva germana Elionora l'herència procedent del seu pare i de la seva mare.[12] Va morir abans que el seu germà Joan, el qual ho feu l'1 de desembre de 1300.[13]

La parella va tenir almenys vuit fills, sis fills i dues filles:[14]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Higounet, 1984, p. 131-132.
  2. Higounet, 1984, p. 134 i nota 1.
  3. Higounet, 1984, p. 132.
  4. Higounet, 1984, p. 141.
  5. Higounet, 1984, p. 141 i 203-204.
  6. Higounet, 1984, p. 203-204.
  7. «Gisant de Bernard, Comte de Comminges» (en francès). Ministeri de Cultura de França. [Consulta: 3 gener 2023].
  8. «Gisant de Bernard, Comte de Comminges» (en francès). Museu dels Agustins. [Consulta: 3 gener 2023].
  9. 9,0 9,1 Langlois, 1887, p. 184.
  10. Devic, Roschach i Vaissète, 1885, p. vol.. 7, p. 126-127..
  11. Moutié, 1862, p. 365-367.
  12. Devic, Roschach i Vaissète, 1885, p. vol. 9 (p. 152) i vol. 10 (Proves, núm. 68-XXXVI, col. 252-254).
  13. Devic, Roschach i Vaissète, 1885, p. vol. 9, p. 243.
  14. 14,0 14,1 14,2 Higounet, 1984, p. 142.
  15. Higounet, 1984, p. 146, nota 50.
  16. «Archdeacons of Canterbury» (en anglès). BHO. [Consulta: 3 gener 2023].
  17. Gane, 1999, p. 151, 305 núm. 174.
  18. Guérard, 1903, p. 133 i 138-140.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica