Berons
Els berons (llatí Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.[1]
![]() Localització dels berons a la ribera de l'Ebre | |
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | celtes |
Grups relacionats | celtibers |
Tenien al sud als celtibers; al nord-oest als càntabres; i al nord-est als autrígons. Eren d'origen cèltic. Les seves ciutats principals foren Tritium o Tritium Metallum (Tricio, prop de Nájera) a la via que portava de Cesaraugusta a Legio VII (Lleó), Verela o Vareia (avui Varea), a la mateixa via, Oliba i Contrebia (també anomenada Leucas, plaça fort de Sertori i que probablement fou la ciutat medieval de Cantàbria, entre Logronyo i Viana.
ReferènciesModifica
- ↑ Estrabó, Geographikon, III, 4, 12