Berrós Sobirà
Berrós Sobirà és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran Antigament formava part del terme municipal de Jou.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | la Guingueta d'Àneu  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.269,5 m | |||
Està situat a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la dreta del Torrent de Berrós i a llevant del Pantà de la Torrassa. És a l'extrem sud-oriental del que fou municipi de Jou. Berrós Sobirà té l'església de Sant Quirc i Santa Julita, la seva festivitat és el 16 de juny.
Etimologia modifica
Segons Joan Coromines,[1] Berrós és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: berro (esbarzer, tanca o lloc humit o llaurat de nou...) i untze (indret). Del primitiu Berrauntza es passa a Berrós. Indret d'esbarzers o indret humit podrien ser les interpretacions del nom d'aquest poble.
La segona part del topònim es deu al fet de ser el de més amunt dels dos pobles del mateix nom (o dels dos nuclis del mateix poble). Sobirà és un adjectiu català antic amb el significat de superior (en altitud).
Geografia modifica
El poble de Berrós Sobirà modifica
Malgrat que actualment ja està del tot deshabitat, es conserva memòria de les seves dotze cases.
Les cases del poble[2] modifica
|
|
|
|
Història modifica
Època moderna modifica
En el fogatge del 1553, Berros (no diferencia Jussà de Sobirà) declara[3] 4 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 25 habitants).
Edat contemporània modifica
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Berros-Subira. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en una petita vall envoltada de muntanyes molt altes. El clima és fred, combatut pels vents del nord i de l'est, però saludable. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església de Sant Quirze, annexa a la de Berrós Jussà. Hi ha diverses fonts amb aigües fortes. Les terres són fluixes i pedregoses, amb muntanyes molt altes a l'entorn, algunes poblades d'avets, les altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, alguns ossos i perdius. S'hi pesquen excel·lents i exquisides truites. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 29 ànimes (habitants).
Demografia modifica
Actualment, no viu ningú al poble de Berrós Sobirà de forma permanent. L'última família del poble va marxar l'any 1964.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Barbal, Maria. «Berrós Sobirà». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.