Bert Frederick Williams

futbolista britànic

Bert Frederick Williams MBE (Bradley, Staffordshire, Anglaterra, 31 de gener de 1920Wolverhampton, West Midlands, Anglaterra, 19 de gener de 2014)[2][3] va ser un jugador de futbol anglès. Va ser porter internacional de la selecció anglesa i va jugar, majoritàriament, amb el Wolverhampton Wanderers FC, equip on va guanyar la FA Cup i la Football League First Division. Al moment de la seua mort era el jugador internacional anglès més vell.[1] El 2010 va rebre l'Orde de l'Imperi Britànic.[4]

Infotaula de personaBert Williams
Biografia
NaixementBert Frederick Williams
31 de gener de 1920
Bradley, Staffordshire, Anglaterra
Mort19 de gener de 2014(2014-01-19) (als 93 anys)
Wolverhampton, West Midlands, Anglaterra,
Dades personals
Altres nomsThe Cat
Alçada1,75 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata –  1959 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs juvenils
- Bilston
Thompson's FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1937–1945 Walsall FC 25 (0)
1945–1959 Wolverhampton Wanderers FC 381 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1949–1955 Anglaterra Anglaterra 24 (0[1])
Participà en
1950Mundial de Futbol 1950 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Inicis modifica

Williams va començar a jugar al futbol quan era membre de la 19th Wolverhampton Company of The Boys' Brigade (Bradley Methodist Church). Després, va tenir l'oportunitat de jugar amb l'equip reserva del Walsall malgrat que jugava amb el Thompson's FC, l'equip oficial de l'empresa local on treballava. Es va convertir en professional l'abril de 1937.[5]

L'inici de la Segona Guerra Mundial va aturar la seua progressió, després de dos temporades jugant, ja que va entrar a formar part de la RAF on també va actuar com a instructor d'entrenament físic. Va tenir temps, entre les seues tasques, per presentar-se com a invitat en els partits amistosos entre el Nottingham Forest i el Chelsea FC.[6]

Wolves i Anglaterra modifica

Després de la guerra, Williams va continuar la seua carrera fitxant pel Wolverhampton Wandereres el setembre de 1945 per £3,500. Immediatament, va passar a ser el porter titular de l'equip del Molineux Stadium, va debutar el 31 d'agost de 1946, quan va tornar a començar a la Lliga. Va ser en la victòria per 6–1 contra l'Arsenal FC. Un partit en què també va debutar Johnny Hancocks.[7]

Va guanyar el seu primer títol el 1949, quan va aixecar la FA Cup després de guanyar al Leicester City. Després d'això, va ser convocat per primera vegada amb la selecció anglesa, va debutar el 22 de maig de 1949 en un partit amistós contra la selecció francesa. Es va mantenir com a porter titular de la selecció fins al Mundial de 1950. En aquell campionat la selecció anglesa va perdre contra la selecció americana, en un partit en què els americans només van xutar un cop a porteria. Aquell partit va quedar sempre en el record de Bert Williams.[2] Posteriorment, el 1953 va aconseguir el títol de Lliga amb els Wolves. Va jugar 420 partits amb el Wolverhampton abans de retirar-se.[3]

Palmarès modifica

  • FA Cup: 1949
  • Football League First Division: 1953–54.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Inglaterra llora a Bert Williams» (en castellà). UEFA, 19-01-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 «Bert Williams obituary: Iconic Wolves and England goalkeeper passes away at 93» (en anglès). Mirror.co.uk, 19-01-2014. [Consulta: 27 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 «Former Wolves and England keeper Williams dies aged 93» (en anglès). Daily Mail, 19-01-2014. [Consulta: 27 gener 2014].
  4. «Catherine Zeta Jones, nombrada Comandante del Imperio Británico» (en castellà). La Vanguardia, 12-06-2010. [Consulta: 27 gener 2014].
  5. Matthews, Tony. The Wolves Who's Who, 2001. ISBN 1-904103-01-4. 
  6. Lowe, Simon. Match of My Life – Wolves, 2005. ISBN 1-905449-56-9. 
  7. Matthews, Tony. Wolverhampton Wanderers: The Complete Record, 2008. ISBN 978-1-85983-632-3.