Bertholletia excelsa

Bertholletia excelsa és un arbre d'Amèrica del sud que està dins la família Lecythidaceae que proporciona un fruit tropical. El principal exportador mundial de la castanya processada és Bolívia.[1] És l'única espècie del gènere Bertholletia. És natiu de les Guaianes, Veneçuela, Brasil, est de Colòmbia, est de Perú i est de Bolívia. Es troba també als rius Amazones, Negro, Tapajós, i Orinoco. El gènere rep el nom del químic francès Claude Louis Berthollet.

Infotaula d'ésser viuBertholletia excelsa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font denou del Brasil i oli de nou del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN32986 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaLecythidaceae
GènereBertholletia
EspècieBertholletia excelsa Modifica el valor a Wikidata
Humb. i Bonpl.

Característiques modifica

És un gran arbre de 30–45 metres d'alt pot viure 500 anys o més.[2] Les fulles cauen a l'estació seca, les flors són petites disposades en panícules. Les flors només poden ser pol·linitzades per un insecte prou fort per moure les parts de les flors que protegeixen el nèctar i a més ha de tenir una llengua prou llarga per arribar-hi per això l'arbre depèn d'una orquídia Coryanthes vasquezii,[3] que no creix sobre el mateix arbre.[4] L'orquídia emet una flaire que atrau abelles del tipus Euglossa, que tenen la llengua prou llarga, que també depenen d'aquesta orquídia per a reproduir-se.

Després de la pol·linització el fruit triga 14 mesos a madurar. El fruit és una gran càpsula de 10–15 cm de diàmetre que semblen un coco i pesen més de 2 kg. Dins té de 8 a 24 llavors triangulars de 4 a 5 cm de llargada (les castanyes) no són núcules en el sentit botànic.

Usos modifica

 
castanyes sense la closca

Nutrició modifica

Les castanyes tenen prop de 18% de proteïna, 13% de carbohidrats, i 69% de greix del qual 25% saturat, 41% monoinsaturat i 34% poliinsaturat.[5] Són una bona font de vitamines i minerals. I potser són la font dietètica més rica en seleni.[6][7] Tenen molt àcid fític.

La Unió Europea ha imposat estrictes normes d'importació, puix que tenen alts nivells d'aflatoxina.[8] També contenen petites quantitats de l'element radioactiu radi (uns 1–7 pCi/g (40–260 Bq/kg) que seria absorbit de manera natural pel seu extens sistema radicular.[9]

Altres usos modifica

Com a lubricant en rellotges i en pintures i cosmètics. La seva fusta és de gran qualitat però està prohibit tallar els arbres encara que es fa de manera il·legal.[10]

Referències modifica

  1. de Jong, Wil. Retos y perspectivas del nuevo régimen forestal en el norte amazónico boliviano (en castellà). Center for International Forestry Research, 2004, p. 48. ISBN 979336145X. 
  2. Harvesting nuts, improving lives in Brazil Arxivat 2008-05-23 a Wayback Machine., Bruno Taitson, WWF, 18 January 2007
  3. «OrchidWeb». Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 26 desembre 2010].
  4. Lingis, Alphonso. Dangerous Emotions. University of California Press, 2000, p. 26. ISBN 9780520225596 [Consulta: 8 abril 2009]. 
  5. "USDA National Nutrient Database for Standard Reference, release 21 (2008)" Arxivat 2009-07-19 a Wayback Machine., United States Department of Agriculture - Agricultural Research Service
  6. «Dietary Supplement Fact Sheet: Selenium». Office of Dietary Supplements, National Institutes of Health. [Consulta: 6 novembre 2009].
  7. Chang, Jacqueline C.; Walter H. Gutenmann, Charlotte M. Reid, Donald J. Lisk «Selenium content of Brazil nuts from two geographic locations in Brazil». Chemosphere, 30, 4, 1995, pàg. 801–802. DOI: 10.1016/0045-6535(94)00409-N. PMID: 7889353. 0045-6535.
  8. "Commission decision of 4 July 2003 imposing special conditions on the import of Brazil nuts in shell originating in or consigned from Brazil" Arxivat 27 de setembre 2006 a Wayback Machine., Official Journal of the European Union, at Food Safety Authority of Ireland website
  9. Radioactivity of Brazil nuts. http://www.orau.org/PTP/collection/consumer%20products/brazilnuts.htm
  10. Activists Trapped by Loggers in Amazon[Enllaç no actiu], Greenpeace, 18 October 2007

Enllaços externs modifica