Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs
La Central Tèrmica de Sant Adrià era una central termoelèctrica de cicle convencional propietat de FECSA-Endesa situada al marge esquerre de la desembocadura del riu Besòs, entre els municipis de Sant Adrià del Besòs i Badalona, al nord de Barcelona, clausurada el 2011 i actualment inactiva amb el seu interior desmantellat.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central tèrmica  | |||
| Construcció | 1970 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 26 setembre 2016 | |||
| Id. IPAC | 20716 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Forces Elèctriques de Catalunya | |||
| Gestor/operador | Forces Elèctriques de Catalunya | |||
La planta de cicle convencional estava formada per tres grups de 350 MW cada un dissenyats per ser alimentats amb fuel-oil tot i que dos dels grups van ser posteriorment adaptats al gas natural. En un principi es projectà la construcció de dos grups (els més propers a Badalona) però finalment en van ser tres. Les xemeneies, de 90 metres d'alçada, es troben just a sobre de les calderes, també de 90 metres, i per tant assoleixen una alçada total d'uns 180 metres. Els últims 20 metres de xemeneia, fins a un total de 200 metres d'alçada, van ser afegits posteriorment a la seva construcció, i són clarament diferenciables de la resta per la seva construcció metàl·lica. Aquest augment de 180 a 200 metres va ser necessari perquè la capa d'inversió tèrmica es troba al voltant dels 170–190 metres en la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Història modifica
L'actual central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, construïda per Copisa entre 1971 i 1976, és la quarta central elèctrica d'aquest espai. Les anteriors foren, per ordre cronològic, Energía Eléctrica de Cataluña, Badalona I i Badalona II.
Un obrer, Manuel Fernández Márquez, va morir per un tret de la policia en les protestes que hi va haver durant la seva construcció.[1] En la central hi arribaren a treballar 900 persones, xifra que contrasta amb les 90 persones que hi treballaven l'any 2010. Fecsa-Endesa va acordar el trasllat de la central, i el març de 2008 va rebre autorització per instal·lar una nova planta, el Grup 5 de 800 MW, que substituïa els actuals Grups 1 i 3 de la Central. Les pluges negres originades per la central embrutaren durant dècades la roba estesa i els cotxes de Sant Adrià i Badalona. A més a més, el sistema de refrigeració de la central enviava aigua calenta al mar, fet que atreia peixos i convertia el lloc en un bon indret per pescar.[1] La Fundació Endesa guarda en un fons històric en la Zona Franca milers de peces de la central, 18.000 fotografies digitalitzades, 90.000 negatius i documentació.[1]
L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va organitzar una consulta popular l'any 2008 per consultar als ciutadans si les tres xemeneies havien de seguir en peu,[2] fet que fou recolzat amb un 82%. Amb aquest resultat, l'Ajuntament es va comprometre a que l'edifici seria conservat i convertit en un equipament.[1] L'any 2010 Endesa va sol·licitar al Ministeri d'Indústria el permís per tancar la central,[1] i el 2012 va començar el desmantellament de la central, excepte les estructures de l'edifici de turbines i dels tres conjunts de caldera-xemeneia.[3]
Els anys 2016 i 2017, els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona respectivament, van declarar bé cultural d'interès local l'edifici de turbines i les tres xemeneies. Això indica que el conjunt de les Tres Xemeneies, a banda de ser catalogat i posat en valor per part dels dos municipis, s'inclou també a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, al Mapa del Patrimoni industrial de Catalunya, com un dels 150 elements imprescindibles del Patrimoni industrial català, s'incorpora en l'actual ampliació (1965-1975) del Docomomo ibérico en l'àmbit català. Aquesta catalogació impedeix l'enderroc tal com demana Endesa.[4]
Esculls submarins modifica
Un dels darrers passos en el procés de desmantellament de la central va ser la retirada dels tubs de refrigeració que s'endinsaven mar endins per captar aigua. Pràcticament totes les estructures visibles van ser desmuntades, però no les submergides. Durant les tasques prèvies de comprovació submarina, es va poder observar que les columnes i els pilars més antics, amb més de cent anys en alguns casos, havien estat extensament colonitzats per diferents espècies marines, i servien com a ecosistema de la biodiversitat de la zona.
Entre les espècies que es troben incrustades o viuen a les estructures existents hi ha algues brunes i calcàries, així com més de 500 espècies animals associades, ja siguin sèssils o fixes al substrat. S'hi poden trobar esponges, hidroïdeus, briozous, poliquets, antozous, crustacis com ara cirrípedes, i fins i tot colònies de tunicats. Com a fauna mòbil hi ha estrelles de mar, eriçons i ofiuroïdeus i gran diversitat de crustacis. S'han observat nombroses postes de mol·luscs, pops i sèpies. Pel que fa als peixos s'han observat escórpores, tords roquers, castanyoles, donzelles, momes, bavoses variades, orades, serrans, fadrins, tacons, i besucs, entre altres. Tanmateix, donada la importància d'aquesta zona per les aus, s'ha proposat deixar el bloc de formigó que constituïa el capçal dels tubs de refrigeració com una illa per a l'estada de les aus marines. De fet ja s'ha observat tant exemplars de gavina corsa com de corb marí emplomallat.[5][6]
Tota aquesta zona és l'escull artificial que a partir del 2017 gestionen els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià, gràcies a un conveni entre Endesa, els dos ajuntaments i el Consorci del Besòs, el qual permet tirar endavant un projecte per a la conservació dels fons marí, la millora de la biodiversitat i la promoció de l'educació ambiental.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La Vanguardia, 3 d'octubre de 2010, La catedral de la energía se apaga
- ↑ «La central tèrmica de Sant Adrià començarà les proves al gener». El Periódico de Catalunya, 30-09-2009. Arxivat de l'original el 26 de maig 2011. [Consulta: 23 maig 2011].
- ↑ «Comença la demolició de les centrals tèrmiques de Sant Adrià i Badalona». Ara.cat.
- ↑ «Aprovada definitivament la declaració de bé cultural d'interès local de la part de la Sala de Turbines Tres Xemeneies». Ajuntament de Badalona, 28-06-2017 [Consulta: 5 juliol 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ «Badalona i Sant Adrià gestionaran un parc d'esculls marítims al peu de les Tres Xemeneies». Diari de Badalona, 28-04-2017 [Consulta: 5 juliol 2017]. Arxivat 4 de gener 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-01-04. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Es crea un parc d'esculls artificials submarins al litoral de Badalona i Sant Adrià de Besòs aprofitant el desmantellament dels pantalans de l'antiga central tèrmica». Ajuntament de Badalona, 08-06-2017 [Consulta: 5 juliol 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-19. [Consulta: 5 juliol 2017].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs |