Bibiano Fernández Osorio Tafall

Bibiano Fernández Osorio y Tafall (Pontevedra, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1990) va ser un polític i intel·lectual gallec. Va ser Comissari General dels Exèrcits de la República durant la Guerra Civil, i va arribar a ser el funcionari espanyol de major rang a les organitzacions internacionals com sotssecretari de l'ONU.

Infotaula de personaBibiano Fernández Osorio Tafall
Bibiano Fernández Osorio-Tafall rah.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(gl) Bibiano Fernández Osorio-Tafall Modifica el valor a Wikidata
3 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Salcedo (Pontevedra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery of San Amaro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
13 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933

24 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióProvíncia de Pontevedra
Escudo de Pontevedra.svg  Alcalde de Pontevedra
abril de 1931 – octubre de 1934

abril de 1936 – octubre de 1936
Coat of Arms of the Province of Pontevedra.svg  President de la Diputació Provincial de Pontevedra
1931 – 1931
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, catedràtic i científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstituto Politécnico Nacional Modifica el valor a Wikidata
PartitIzquierda Republicana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosefina Arruti Viaño (1929–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJosé Ángel Fernández Arruti Modifica el valor a Wikidata
Premis

Doctor en Ciències Naturals i Catedràtic de la mateixa matèria en l'Institut de Pont­evedra, Fernández Osorio va ser secretari de la Missió Biològica de Galícia (creada per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis) i dirigida per Cruz Gallástegui. Era membre de la Federació Republicana Gallega quan va ser escollit alcalde de Pontevedra, als 28 anys. Va exercir després la presidència de la Diputació i fou dues vegades diputat nacional (a 1931 per l'Acció Republicana dins la Federació Republicana Gallega[1] i a 1936[2] per Izquierda Republicana, partit amb en el qual havia confluït l'ORGA).

Va presidir l'Assemblea de Municipis celebrada a Santiago de Compostel·la en 1932 per a discutir i redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia que es va dur a plebiscit en l'any 1936, resultant aprovat però que no va arribar a entrar en vigor per l'esclat de la Guerra Civil. Ossorio Tafall era secretari de la Junta Nacional d'Izquierda Republicana i havia ocupat les sotssecretaries de Treball i Governació poc abans de la guerra. Posteriorment va ser director de Política, l'òrgan d'Izquierda Republicana i, en 1938 va ser nomenat Comissari General de tots els Exèrcits en el govern de Negrín. Es considera que va estar influït pels comunistes.

Es va exiliar després de la derrota del bàndol republicà en la Guerra Civil. Va ser professor de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de l'Instituto Politécnico Nacional i del Centre d'Estudis Internacionals del Col·legi de Mèxic. Es va incorporar a Nacions Unides en 1948. Va dirigir la FAO a Xile, Indonèsia i Egipte. En 1964 va ser posat a càrrec de les operacions de pacificació a la República Democràtica del Congo, i després a Xipre. Es va jubilar com a sotssecretari general de l'organització.

Va ser convidat per Adolfo Suárez a participar en el primer període de l'autonomia gallega després de la fi del règim franquista, si bé va rebutjar l'oferiment.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bibiano Fernández Osorio Tafall