Obre el menú principal

Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona

biblioteca de Barcelona

La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca que està ubicada a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. Fundada el 1772, és la biblioteca pública conservada més antiga de la ciutat,[1] i acull un gran i important fons de llibre antic i modern, sobretot rellevant en teologia, ciències eclesiàstiques i humanitats, amb un total de 360.507 volums.[2] Entre aquests, hi destaca una col·lecció de 95 incunables,[3] 514 manuscrits,[4][5] alguns d'ells escrits fins i tot en àrab, el més antic dels quals és del segle XIV. També és important la col·lecció d'aproximadament 10.000 goigs, del segle XVII fins a l’actualitat, essent una de les col·leccions de goigs més importants de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióBiblioteca Pública Episcopal de Barcelona
Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona - 25.JPG
Dades bàsiques
Nom curt BPEB
Tipus biblioteca especialitzada
Forma jurídica
Creació 1772
Activitat
Mida de la col·lecció o exhibició 360.507 toms
Nombre de visitants per any 17.995 (2017)
Organització i govern
Seu 
Gerent/director Josep Maria Martí i Bonet (1971–)
Empleats 4 (2017)
Altres dades
Número de telèfon +34-934-54-16-07

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: Biblioteca-Pública-Episcopal-de-Barcelona-1677666059149218 Twitter: BiblioEpiscopal
Modifica les dades a Wikidata

La BPEB pertany a l'Arxidiòcesi de Barcelona, forma part del sistema de biblioteques de la Universitat Ramon Llull i col·labora amb el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

HistòriaModifica

La biblioteca fou erigida el 1772 pel bisbe Josep Climent i Avinent,[6] quan es fusionaren la Biblioteca del Seminari Conciliar (o Col·legi del Bisbe), creada l'any 1593, amb la del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem, de la Companyia de Jesús, fundat el 1545. El seu emplaçament original va ser a la Rambla. Rep la denominació de "Pública" a partir de la Pragmàtica Sanció de 1767, promulgada pel rei Carles III, en què es decretava l'expulsió dels regnes de la Corona d'Espanya dels jesuïtes, l'ocupació dels seus edificis i la confiscació de tots els seus béns, incloses les seves biblioteques. De fet, la majoria d'elles, com en el cas de Barcelona, van anar a parar als Seminaris Conciliars més propers. Finalment, "per justificar davant del poble que es donava utilitat a totes aquestes biblioteques, l’Estat manà als bisbes receptors que fessin tot el que fes falta per fer públiques les biblioteques dels Jesuïtes, i es va pactar un sou per a contractar bibliotecaris".[7] Pel que fa al propi Col·legi de Betlem, a Barcelona passà quelcom de diferent, ja que "los colegios solían seguir siendo centros de enseñanza. En Barcelona, el colegio de Belén se convirtió en el Seminario Conciliar de Barcelona...".[8]

El 25 de juny de 1775 Fèlix Amat de Palou i Pont va rebre el nomenament reial de primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona.[9] No és, però fins al mes de gener de 1776 quan la Biblioteca obre les seves portes al públic, situada en el segon pis de l'edifici del Seminari.[10] Fèlix Amat de Palou en fou bibliotecari del 1775 al 1785. Entre el 1785 i el 1803 va escriure la seva Història eclesiàstica i va fer el primer inventari de tots els llibres de la biblioteca. És precisament l'any 1785 quan es fa el primer inventari seriós de tot el fons de la Biblioteca: l'Inventario de los libros contenidos en la Biblioteca... el va confeccionar el llavors bibliotecari Joaquín Nicolás Rincón.[6] La classificació de la Biblioteca estava dividida en 8 grans seccions, amb un total de 16.976 volums.[11]

El seu successor fou el seu nebot Ignasi Torres i Amat de Palou (1768-1811), que fou bibliotecari entre 1795 i 1808, qui hi projectà i inicià el famós Diccionario de escritores catalanes. També hi fou bibliotecari el germà d'Ignasi, Fèlix Torres i Amat de Palou. Tots dos van instal·lar a la biblioteca una sala destinada als autors catalans, amb la col·laboració del bibliotecari Ignasi Palaudàries (que fou bibliotecari entre 1816-1824) i del bisbe de Barcelona Pau Sichar. Fou un annex amb entitat pròpia i és anunciat com Biblioteca d'autors catalans a l'edició del Diario de Barcelona del 15 de novembre de 1819.

El mes de febrer de 1882[12] el Seminari es trasllada des de la Rambla al nou edifici construït al carrer Diputació, on hi és actualment. Els llibres de la BPEB s'embalaren i es traslladaren al soterrani de la nova construcció i romangueren en aquesta situació durant quinze anys fins que, gràcies al cardenal Casañas, s'instal·là la biblioteca al lloc que ocupa actualment. La Biblioteca no s'acaba d'instal·lar definitivament fins al 1924.[13]

Durant la Guerra Civil els llibres foren dipositats a la Biblioteca de Catalunya, però malgrat tot es cremaren algunes importants col·leccions. En tornar al Seminari, la BPEB s'instal·là a la planta baixa de l'edifici i fou novament catalogada per Jaume Barrera i Escudero (1879-1942). Els bibliotecaris Àngel Fàbrega i Grau i Antoni Briva i Mirabent (1926-1994) la traslladaren un altre cop al primer pis. Abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1916, la Biblioteca ja constava de 50.000 volums.[14] Acabada la Guerra Civil, la Biblioteca torna a funcionar a partir del 10 de desembre de 1940, tot i que no és fins al 22 de febrer de 1944 que té lloc la inauguració de la sala de lectura, amb una conferència del llavors Director de la Biblioteca Central de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, el 1964 es trasllada a l'actual primer pis de l'edifici del Seminari, on actualment s'ubica.

Josep Maria Martí Bonet, nomenat bibliotecari el 1972 i que n'és l'actual director, amb el suport de la Facultat de Teologia de Catalunya i del mateix Seminari, va contractar bibliotecàries per a la catalogació dels 360.000 llibres i opuscles que conté la BPEB actualment, havent-hi des de llavors bibliotecaris professionals que se n'encarreguen, a més del titular en la junta de govern del Seminari. El 2011 es va inaugurar la reforma de la Sala de Lectura de la Biblioteca, amb 242m2, 47 punts de lectura i actualment amb uns 10.000 volums d'accés lliure.[15]

ProjectesModifica

Aquests són els principals projectes en què ha participat la Biblioteca:

L'any 1993 es comença la catalogació informàtica amb caràcter retrospectiu.

Des del 2016, la Biblioteca participa en la Memòria Digital de Catalunya, amb una primera col·lecció de 25 catecismes, la majoria d'ells provinents del denominat Fons Roca. La col·lecció recull els exemplars més rellevants d'aquest fons, tant pels seus autors (Francesc Baucells, Claude Fleury, Joan de Sant Tomàs o Roberto Francesco Romolo Bellarmino) com pels seus editors (Juan de la Cuesta, Josep Bro o Pierre Witte entre d'altres).

El setembre de 2017 inicia el projecte Apadrines?. Es tracta d'una iniciativa de micromecenatge social cultural, amb l'objectiu de restaurar i digilitzar el fons de Reserva de la pròpia Biblioteca.

Bibliotecaris i directors de la BibliotecaModifica

Des dels seus inicis, la Biblioteca ha tingut la següent relació de bibliotecaris, i posteriorment, directors:[16]

ReferènciesModifica

  1. "La creació de la primera biblioteca pública catalana". En: Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona, (1593-1917): aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 84-7826-470-1, p. 271-279
  2. «Memòries» (en català). Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, Gener 2018. [Consulta: 2 febrer 2018].
  3. Serrallach García, Lluís; Turull Garriga, Josep M. "Catàleg dels incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona". En: Revista Catalana de Teologia, vol. XXIV, núm. 2 (1999), p. 359-418. [Consulta: 20 de gener de 2017]
  4. Fàbrega Grau, Àngel. Manuscritos de la Biblioteca Arzobispal del Seminario Conciliar de Barcelona [en línia]. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1965. [Consulta: 20 de gener de 2017]
  5. Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), Volum II.1 Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal i Biblioteca de la Universitat. Direcció: Eulàlia Duran. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000. 411 p. (Memòries de la Secció Històrico-arqueològica ; 55). ISBN 84-7283-534-0. [Es pot consultar també a: http://mcem.iec.cat/]
  6. 6,0 6,1 Martí Bonet, Josep Maria. "Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona". En: Mateu Ibars, Josefina; Mateu Ibars, Mª Dolores. Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón : siglos IX-XVIII. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991, p. 201. ISBN 84-7875-442-3
  7. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 19.
  8. Vila Despujol, Ignasi. Los jesuitas en la Rambla de Barcelona. Barcelona: Claret, 2013, p. 152. ISBN 9788498467888. 
  9. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 23.
  10. Martí Bonet, Josep Maria. Catálogo bibliográfico de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (a. 1468 - 1599) : Memoria - Introducción (en castellà). Madrid: Fundación Juan March, 1976, p. 2. 
  11. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 24.
  12. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 35.
  13. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 39.
  14. Subirà i Blasi, p. 279
  15. Reforma de la sala de lectura Catalunya Religió
  16. Alarcón i Campdepadrós, 2014, p. 45-46.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica