Bies de Prienne

(S'ha redirigit des de: Bies)

Bies de Prienne, en grec: Βίας ὁ Πριηνεύς, nascut al voltant del 590 aC i mort al voltant del 530 aC, (segle vi aC) fou un jurista i filòsof grec de Jònia considerat un dels Set savis de Grècia i un dels quatre que més universalment en fou reconegut (els altres tres foren Tales, Pítac i Soló). Va destacar com a advocat i en defensa del dret. Diògenes Laerci diu que va morir en edat avançada. Molts dels seus dits i fets són recordats per Laerci. Hi ha qui diu que era un home ric, però Duris de Samos diu que era més aviat un oportunista.

Infotaula de personaBies de Prienne
Bias Pio-Clementino Inv279.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Βίας ο Πριηνεύς Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 600 aC Modifica el valor a Wikidata
Priene Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 530 aC Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Jutge
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJutge, filòsof i orador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Algunes anècdotes sobre ell expliquen que la seva bondat era tal que un cop va pagar un rescat per algunes noies que havien estat capturades. Després d'educar-les com les seves pròpies filles, les va enviar de tornada a Messina, llur pàtria.

Al cap d'un temps, uns pescadors van trobar un trípode de bronze en què hi havia la frase: «per al més savi». Els pares de les donzelles que Bies havia educat van convocar una assemblea on es van presentar les noies, que van concloure que Bies era el més savi entre tots els homes, així que li van lliurar el trípode com a símbol de gratitud per tot el que ell havia fet per la ciutat. Bies va rebutjar aquest honor, assenyalant-hi: «Apol·lo és el més savi». Un altre autor indica que ell va consagrar el trípode a Hèracles a la ciutat de Tebes.

Una altra dita sobre ell diu que Prienne, la seva pàtria, a l'Àsia Menor, es trobava assetjada per Aliates II, rei de Lídia, que creia poder prendre-la sotmetent la ciutat a la fam. Bies va preparar uns grans munts de sorra, que va cobrir de blat, fent creure als enviats d'aquell rei que la ciutat es trobava proveïda abundantment per molt de temps. Això va fer que el rei decidís aixecar el setge. En una altra ocasió en què els habitants es disposaven a abandonar la ciutat pel setge al qual els tenia sotmesos el persa Cir II el Gran i s'endugueren uns objectes de valor que posseïen, un ciutadà va preguntar a Bies si no feia els seus preparatius per al viatge. El savi va respondre-li: «Duc totes les meves coses», fent entendre amb aquestes paraules que els béns més preuats per a ell eren la seva saviesa i el tresor dels seus pensaments.

Es diu que va morir ja molt vell, quan defensava una causa. Va acabar el seu discurs de defensa i va reclinar el cap obre el pit del seu nét. Va parlar l'orador de la part contrària i els jutges van dipositar el seu vot a favor del defensat per Bies. Quan es va aixecar la sessió se'l va trobar mort sobre el pit del noi. La ciutat li va fer un gran enterrament.[1]

ReferènciesModifica

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) I, 82-85

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Bies de Prienne
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bies de Prienne