Bil·lietita
La bil·lietita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1947 per Johannes F. Vaes en honor del cristal·lògraf belga Valère Louis Billiet (1903 - 1944) de la Universitat de Gant, que va ser arrestat durant la Segona Guerra Mundial i executat per un soldat de les SS a bord del SS Ancona a la badia de Neustedt.[1]
 Bil·lietita | |
|---|---|
 Bil·lietita (taronja) amb becquerelita (groc)  | |
| Fórmula química | Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O |
| Epònim | Valère Louis Billiet |
| Localitat tipus | mina Shinkolobwe, Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.GB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.GB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/H.03 |
| Dana | 5.7.1.3 |
| Heys | 7.16.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,072Å; b = 30,167Å; c = 7,1455Å; |
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
| Color | groc a groc daurat, groc ambre, groc ataronjat |
| Macles | molt comunes en {110} i {111}, les últimes produeixen grups similars a l'aragonita |
| Exfoliació | perfecta en {001}, imperfecta en {110} i {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | adamantina |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 5,28 a 5,36 g/cm³ (mesurada); 5,3 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,725 a 1,730 nβ = 1,780 a 1,822 nγ = 1,790 a 1,829 |
| Birefringència | δ = 0,065 a 0,099 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 36° |
| Dispersió òptica | r > v, molt forta |
| Impureses comunes | Ca, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Bil |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La bil·lietita és un òxid d'urani i bari hidratat de fórmula química Ba(UO₂)₆O₄(OH)₆·8H₂O. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de calci i silici. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls pseudohexagonalds, tabulars en {001} que poden ser allargats al llarg de [110], de fins a 5 mm.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz la bil·lietita pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, curita, iriginita, uranosferita i holfertita.
Formació i jaciments modifica
La bil·lietita és un producte poc comú de l'alteració de l'uraninita; va ser descoberta a la mina Shinkolobwe, a Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat trobada al mont Painter (Austràlia del Sud, Austràlia), al districte de Nanfen (Liaoning, Xina), a diferents indrets de Katanga (República Democràtica del Congo), a diferents indrets de França, Alemanya i Itàlia, als dipòsits d'urani Macusani (Puno, Perú), a la mina Åsnebo (Dalsland, Suècia), a múltiples indrets de Valais (Suïssa) i a la mina Pick a Utah i Mauch Chunk a Pennsilvània (Estats Units). A Catalunya ha estat trobada a la mina Eureka, que està situada a la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà (Lleida).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: uranofana, fourmarierita, metatorbernita, rutherfordina, becquerelita, studtita i soddyita.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Billietite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: September 2016». IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 28 d'octubre 2016. [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 «Billietite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 4 gener 2017].