Billie Holiday

Eleanora Fagan Gough (Baltimore, 7 d'abril del 1915 - Nova York, 17 de juliol del 1959), coneguda com a Billie Holiday i anomenada també Lady Day, va ser una cantant dels Estats Units de jazz. Juntament amb Sarah Vaughan i Ella Fitzgerald, és considerada una de les veus femenines més importants i influents del jazz.

Infotaula de personaBillie Holiday
(Portrait of Billie Holiday and Mister, Downbeat, New York, N.Y., ca. Feb. 1947) (LOC) (5020400274) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Eleanora Fagan Modifica el valor a Wikidata
7 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1959 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Metropolitan Hospital Center (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Saint Raymond Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLady Day
Billie Holiday Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, cantant de jazz, compositora, autobiògrafa, cantautora, compositora de cançons, autora, música Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereJazz, jazz blues, balada, swing, jazz vocal i blues Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCommodore Records
Capitol Records
MGM Records
Decca Records
Bluebird
Columbia Records
Aladdin Records
Okeh
Vocalion
Verve Records
Brunswick Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1954Festival de Jazz de Newport Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Cònjugevalor desconegut (1941–1947), divorci
Joe Guy (1951–1957) Modifica el valor a Wikidata
PareClarence Holiday Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Billie Holiday signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbillieholiday.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0390507 Allocine: 36219 Allmovie: p94661 TV.com: people/billie-holiday-1 IBDB: 45383
Facebook: BillieHoliday Twitter: billieholidayhq Souncloud: billie-holiday-official Spotify: 1YzCsTRb22dQkh9lghPIrp iTunes: 37299 Last fm: Billie+Holiday Musicbrainz: d59c4cda-11d9-48db-8bfe-b557ee602aed Discogs: 33589 Allmusic: mn0000079016 Find a Grave: 489 Deezer: 1036 Modifica el valor a Wikidata

El tema "Strange Fruit" (escrit per Abel Meeropol) va ser considerat com la millor cançó del segle XX per la revista Time el 1999 i una de les primeres cançons contra el racisme. El valor artístic de Billie Holiday resideix en la seva capacitat interpretativa, en el seu domini del swing i en l'adaptació de les seves qualitats vocals al contingut de la cançó.

Billie Holiday transmetia a les seves cançons una intensitat inigualable que, en molts casos, és fruit d'una translació de les seves vivències personals a les lletres cantades. Això fa que el seu estil estigui molt vinculat a intèrprets clàssics del blues com Bessie Smith o Ma Rainey. També és clar el seu deute, confirmat per ella mateixa, amb Louis Armstrong (en la seva autobiografia va deixar escrit: "Sempre vaig voler el gran so de Bessie i el sentiment de Pops.") i, evidentment, amb qui seria el seu principal acompanyant: el saxofonista tenor i clarinetista Lester Young.

La seva veu única, aspra i lírica alhora, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pel patiment, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant la poca pau i llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys.

És coneguda la seva addicció als opiacis -heroïna i morfina-, com la de molts altres contemporanis seus en la història del jazz, com el saxofonista Charlie Parker, també "revolucionari" en el seu camp -i gran improvisador, va crear una línia que seguirien després altres grans com ara Miles Davis, que també va caure en l'heroïna i que va actuar a Barcelona cap als 80- (se li pot dir cool, bebop, free-jazz, totes etiquetes per definir el free-jazz, com a "unitat"), amb qui Billie va "coincidir" al final de la seva vida. Temps després (seguim parlant de Charlie Parker), Julio Cortázar dibuixaria magistralment en la novel·la curta El perseguidor. Però tornant a Billie Holiday, objecte d'aquest article, ningú no pot dubtar del seu grau de diferenciació, en positiu, entre els homes i dones més grans del jazz.

Va treballar puntualment o de forma continuada, en diferents períodes de la seva trajectòria, amb alguns d'aquests "grans", com Count Basie, Artie Shaw, Benny Goodman, Lester Young, o el productor/director d'orquestra Ray Ellis, en un moment que es pot anomenar mític en la història del jazz. Durant els últims anys de la seva carrera va tenir com a director musical i pianista ocasional a Buster Lavere Harding, el qual a més d'altres li arranjà un dels seus grans èxits Baby, get lost.[1] Un moment clau de transició, des dels blues i swing al free-jazz.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Billie Holiday