Eleanora Fagan Gough (Baltimore, 7 d'abril del 1915 - Nova York, 17 de juliol del 1959), coneguda com a Billie Holiday i anomenada també Lady Day, va ser una cantant dels Estats Units de jazz. Juntament amb Sarah Vaughan i Ella Fitzgerald, és considerada una de les veus femenines més importants i influents del jazz.

Infotaula de personaBillie Holiday
Billie Holiday 0001 original.jpg
modifica
Biografia
Naixement(en) Eleanora Fagan modifica
7 abril 1915 modifica
Filadèlfia (Pennsilvània) modifica
Mort17 juliol 1959 modifica (44 anys)
Metropolitan Hospital Center (Nova York) modifica
Lloc d'enterramentcementiri de Saint Raymond modifica
Dades personals
Altres nomsLady Day
Billie Holiday modifica
Grup ètnicAfroamericà modifica
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióCantautora, cantant de jazz, compositora, autobiògrafa, actriu, compositora de cançons i autora modifica
Activitat1933 modifica –
GènereJazz, jazz blues, balada, swing, jazz vocal i blues modifica
VeuContralt modifica
InstrumentVeu modifica
DiscogràficaCommodore Records
Capitol Records
MGM Records
Decca Records
Bluebird
Columbia Records
Aladdin Records
Okeh
Vocalion
Verve Records
Brunswick modifica
Participà en
1954Festival de Jazz de Newport modifica
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJoe Guy (1951–1957) modifica
PareClarence Holiday modifica

Lloc webbillieholiday.com modifica
IMDB: nm0390507 Allocine: 36219 Allmovie: p94661 IBDB: 45383
Facebook: BillieHoliday Twitter: billieholidayhq MySpace: billieholiday Souncloud: billie-holiday-official Spotify: 1YzCsTRb22dQkh9lghPIrp iTunes: 37299 Last fm: Billie+Holiday Musicbrainz: d59c4cda-11d9-48db-8bfe-b557ee602aed Discogs: 33589 Allmusic: mn0000079016 Find a Grave: 489 Modifica els identificadors a Wikidata

El tema "Strange Fruit" va ser considerat com la millor cançó del segle XX per la revista Time el 1999. El valor artístic de Billie Holiday resideix en la seva capacitat interpretativa, en el seu domini del swing i en l'adaptació de les seves qualitats vocals al contingut de la cançó.

Billie Holiday transmetia a les seves cançons una intensitat inigualable que, en molts casos, és fruit d'una translació de les seves vivències personals a les lletres cantades. Això fa que el seu estil estigui molt vinculat a intèrprets clàssics del blues com Bessie Smith o Ma Rainey. També és clar el seu deute, confirmat per ella mateixa, amb Louis Armstrong (en la seva autobiografia va deixar escrit: "Sempre vaig voler el gran so de Bessie i el sentiment de Pops.") i, evidentment, amb qui seria el seu principal acompanyant: el saxofonista tenor i clarinetista Lester Young.

La seva veu única, aspra i lírica alhora, portava els estigmes d'una vida dolorosa. Marcada pel patiment, excessiva, fràgil, Billie va trobar en el cant la poca pau i llibertat que li va ser promesa, abans de la seva mort prematura als quaranta-quatre anys.

És coneguda la seva addicció als opiacis -heroïna i morfina-, com la de molts altres contemporanis seus en la història del jazz, com el saxofonista Charlie Parker, també "revolucionari" en el seu camp -i gran improvisador, va crear una línia que seguirien després altres grans com ara Miles Davis, que també va caure en l'heroïna i que va actuar a Barcelona cap als 80- (se li pot dir cool, bebop, free-jazz, totes etiquetes per definir el free-jazz, com a "unitat"), amb qui Billie va "coincidir" al final de la seva vida. Temps després (seguim parlant de Charlie Parker), Julio Cortázar dibuixaria magistralment en la novel·la curta El perseguidor. Però tornant a Billie Holiday, objecte d'aquest article, ningú no pot dubtar del seu grau de diferenciació, en positiu, entre els homes i dones més grans del jazz.

Va treballar puntualment o de forma continuada, en diferents períodes de la seva trajectòria, amb alguns d'aquests "grans", com Count Basie, Artie Shaw, Benny Goodman, Lester Young, o el productor/director d'orquestra Ray Ellis, en un moment que es pot anomenar mític en la història del jazz. Durant els últims anys de la seva carrera va tenir com a director musical i pianista ocasional a Buster Lavere Harding, el qual a més d'altres li arranjà un dels seus grans èxits Baby, get lost.[1] Un moment clau de transició, des dels blues i swing al free-jazz.

ReferènciesModifica


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Billie Holiday