Bindheimita

La bindheimita és un mineral comú, però actualment questionada com a espècie. Moltes de les mostres corresponen a l'oxiplumboromeïta recentment descrita, del grup romeïta de minerals. És un antimonat de la classe dels òxids que rep el seu nom del químic alemany Johann Jacob Bindheim (1750-1825), el primer a analitzar-la. Va ser descoberta als dipòsits Ag-Pb-Zn de Nertschinsk, Sibèria, Rússia.

Infotaula de mineralBindheimita
Bindheimit - Schlackenhalde Letmathe.jpg
Fórmula químicaPb2Sb5+
2
O7
EpònimJohann Jacob Bindheim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DH.20
Nickel-Strunz 9a ed.4.DH.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.1.1.2
Heys24.3.5
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Estructura cristal·linaa = 10,4Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Colorgroc, groc-marró, verd groguenc, verdós, marronós, blanc, gris; d'incolor a groc i marró en llum transmesa
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Duresa4 a 4,5
Lluïssorgrassa, mat, terrosa
Color de la ratllamés clara que el color, blanca, blanc groguenc
Diafanitattranslúcida, opaca
Densitat4,6 a 8,4 g/cm3 (mesurada); 6,8 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,84 a 1,87
Birefringènciaδ = 0
Impureses comunesAs, Bi, Ca, Fe, Na
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1800
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba comunament de forma fibrosa, en masses criptocristal·lines i en incrustacions; rarament opalí. La seva lluïssor és mat i la fractura concoidal.

Formació i jacimentsModifica

La bindheimita és un mineral secundari que es troba en les zones oxidades de dipòsits d'antimoni que contenen plom, un producte d'oxidació freqüent de Pb-Sb-sulfosals. Apareix associada a zinkenita, tetraedrita, quars, pirita, plumbojarosita, mini, massicot, jamesonita, galena, dolomita, calcopirita, cerussita, calcita, bournonita, barita i argentojarosita.

La bindheimita ha estat trobada a tots els continents del món, excepte l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Collada Verda, a Abella-Pardines (Ripollès, Girona); la mina d'antimoni de Montenartró, a Llavorsí (Pallars Sobirà, Lleida; la mina Campoy, a la Vall d'Uixó (Província de Castelló), a Villahermosa del Río i la mina La Amorosa (Castelló).[1]

VarietatsModifica

  • La coronguita, o bindheimita argèntica, és una varietat de la bindheimita amb presència d'argent a la seva composició, amb fórmula: (Pb,Ag)2-ySb2-x(O,OH,H2O)7. Rep el nom de la localitat peruana de Corongo, on va ser trobada per primera vegada. També ha sigut trobada a Pasacancha, també al Perú, i a Aurouze (Alt Loira, França).[2][3]
  • La taznita és un mineral terrós o fibrós de color groguenc, probablement una bindheimita a atelestita impura. Va ser descrita originàriament a Cerro Tazna, Potosí, Bolívia.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Bindheimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  2. «Coronguite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  3. «Argentian Bindheimite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Taznite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bindheimita