Binyamín Netanyahu

Binyamín Netanyahu,[1] de vegades transcrit com a Benjamin Netanyahu, hebreu בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ בִּנְיָמִין נְתַנְיָהוּ (pàg.) (Tel Aviv, 21 d'octubre de 1949) és un polític israelià. Fou Primer Ministre d'Israel entre 1996 i 1999 i entre 2009 i 2021.

Infotaula de personaBinyamín Netanyahu
Benjamin Netanyahu 2018.jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) בנימין נתניהו Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1949 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Tel Aviv (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Kenésset
6 abril 2021 – cap valor
Membre de la Kenésset
16 març 2020 – 6 abril 2021
Membre de la Kenésset
3 octubre 2019 – 16 març 2020
Membre de la Kenésset
30 abril 2019 – 3 octubre 2019
Ministre de Desenvolupament Regional d'Israel
14 maig 2015 – 26 desembre 2016
Membre de la Kenésset
31 març 2015 – 30 abril 2019
Ministre de Comunicacions d'Israel
5 novembre 2014 – 21 febrer 2017
Membre de la Kenésset
9 juliol 2014 – 31 març 2015
Membre de la Kenésset
5 febrer 2013 – 9 juliol 2014
Ministre d'Afers Exteriors d'Israel
18 desembre 2012 – 11 novembre 2013
Primer ministre d'Israel
31 març 2009 – 13 juny 2021
← Ehud OlmertNaftali Bennett →
Ministre de Sanitat d'Israel
31 març 2009 – 18 març 2013
Membre de la Kenésset
24 febrer 2009 – 5 febrer 2013
Líder de l'Oposició
4 maig 2006 – 31 març 2009
← Amir PeretzTsippi Livni →
Membre de la Kenésset
17 abril 2006 – 24 febrer 2009
Ministre de Finances
28 febrer 2003 – 9 agost 2005
Membre de la Kenésset
17 febrer 2003 – 17 abril 2006
Ministre d'Afers Exteriors d'Israel
6 novembre 2002 – 28 febrer 2003
← Avigdor LiebermanAvigdor Lieberman →
Membre de la Kenésset
7 juny 1999 – 6 juliol 1999 – Yuval Steinitz →
Membre de la Kenésset
4 març 1999 – 7 juny 1999
Ministre de Finances
18 desembre 1998 – 23 febrer 1999
Ministre de Finances
20 juny 1997 – 9 juliol 1997
← Silvan ShalomEhud Olmert →
Primer ministre d'Israel
18 juny 1996 – 6 juliol 1999
← Shimon PeresEhud Barak →
Membre de la Kenésset
17 juny 1996 – 4 març 1999
Membre de la Kenésset
13 juliol 1992 – 17 juny 1996
Viceministre d'Afers Estrangers
25 juny 1990 – 11 novembre 1991
Viceministre d'Afers Estrangers
26 desembre 1988 – 11 juny 1990
Membre de la Kenésset
21 novembre 1988 – 13 juliol 1992
Ambaixadors d'Israel davant les Nacions Unides
1984 – 1988
← Yehuda Zvi Blum Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsBen Nitay Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - enginyeria de la construcció (1972–1975)
Cheltenham High School (–1967)
MIT Sloan School of Management - Master of Science (–1977) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,84 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsNegre Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellCabell marró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómilitar (1967–1972), polític, escriptor polític, estadista, diplomàtic, politòleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorBoston Consulting Group (1976–1978) Modifica el valor a Wikidata
PartitLikud (dècada del 1980–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForces de Defensa d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Rang militarSeren Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de desgast, Guerra del Yom Kippur, Operació Regal i batalla de Karameh Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMiki Haran (1972–1978), divorci
Fleur Cates (1981–1989), divorci
Sara Netanyahou (1991–) Modifica el valor a Wikidata
FillsNoa Roth
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Miki Haran)
Yair Netanyahu
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Sara Netanyahou)
Avner Netanyahu
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Sara Netanyahou) Modifica el valor a Wikidata
ParesBension Netanyahou Modifica el valor a Wikidata  i Zila Netanyahu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansYonatan Netanyahu i Iddo Netanyahu Modifica el valor a Wikidata
ParentsShmuel Ben-Artzi (sogre)
Elisha Netanyahu (oncle patern)
Nathan Netanyahu (cosí germà)
Shoshana Netanyahu (tia política) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
3 març 2015discurs de Benjamin Netanhayu a la sessió conjunta del Congrés de 2015 (Capitoli dels Estats Units)
8 maig 1972vol 571 de Sabena
Projecte Amad Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Benjamin Netanyahu Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnetanyahu.org.il Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1386592 Allocine: 35314 Rottentomatoes: celebrity/benjamin_netanyahu Allmovie: p368257 TV.com: people/benjamin-netanyahu
Facebook: Netanyahu Twitter: netanyahu Instagram: b.netanyahu Telegram: bnetanyahu Youtube: UCzuhZvXZVi7KQAPbOQfBIgw TikTok: bnetanyahu Modifica el valor a Wikidata

Carrera políticaModifica

Binyamín Netanyahu ja va ser Primer Ministre d'Israel entre 1996 i 1999, L'arribada de Binyamín Netanyahu significà la ruptura de fet del procés de pau amb els palestins.[2] Ehud Barak el va succeir el 1999. En les eleccions del 10 de febrer de 2009, el Likud, el seu partit, va obtenir 27 escons per la Kenésset. Creant una coalició amb Israel Beitenu, el Partit Laborista Israelià i el Xas, així obtenint majoria absoluta va jurar el seu càrrec com Primer Ministre d'Israel al març de 2009.

A les eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 tornà a ser el candidat més votat i, tot i empatar en nombre d'escons (35) amb la nova coalició centrista Blau i Blanc liderada per Benny Gantz, els partits de la seva coalició de govern continuen tenint majoria absoluta a la Knesset.[3] Tot i això, fou incapaç d'aconseguir el suport de la majoria absoluta del parlament i formar govern perquè no arribà a un acord amb el partit Israel Beitenu que volia tirar endavant un projecte de llei que estableix quotes anuals per al reclutament d'ultraortodoxos, que estan exclosos del servei militar. Els partits ultraortodoxos que donaven suport a Netanyahu estaven totalment en contra d'aquesta llei. [4] El juliol de 2019 es convertí en la persona que durant més temps havia ocupat el càrrec de primer ministre.[5] A la repetició de les eleccions del setembre de 2019 el seu partit quedà en segona posició a poca distància del primer i se li encarregà provar de formar govern per ser el candidat que tenia més suports però altra vegada fracassà i no ho aconseguí i l'encàrrec recaigué en el seu rival Benny Gantz que tampoc ho aconseguí.[6][7] Després de les terceres eleccions consecutives, les de març de 2020, finalment aconseguí formar un govern d'unitat amb el seu rival Benny Gantz, continuant com a primer ministre però amb el compromís de ser rellevat per Gantz al cap d'un any i mig.[8]

Segons l'acord de govern signat el 2020 entre el Likud i Blau i Blanc, les eleccions s'havien de fer 36 mesos després de la constitució del govern i d'haver-se repartit el temps com a primer ministre entre Binyamín Netanyahu i Benny Gantz. Amb tot, la llei estipulava que si el pressupost pel 2020 no s'aprovava abans del 23 de desembre, s'havien de convocar eleccions. La manca d'entesa entre els socis de govern causà que no fos possible aprovar el pressupost. El 22 de desembre de 2020 la Kenésset rebutjà per 49 vots contra 47 una moció per a donar més temps per fer el pressupost i a la mitjanit següent es dissolgué la Kenésset i es convocaren les eleccions.[9] Les eleccions foren convocades a poques setmanes de l'inici del judici que Netanyahu havia d'afrontar per corrupció.[10] El judici contra el primer ministre es reprengué el 8 de febrer i Netanyahu es declarà innocent de les acusacions de suborn, frau i abús de confiança.[11] En aquestes eleccions, que se celebraren el 23 de març de 2021, el Likud que liderava tornà a ser el partit més votat, però altra vegada no tenia la majoria necessària en un parlament molt fragmentat i on un partit àrab, la Llista Àrab Unida, podia decidir cap a on decantava la balança.[12] Tot i que rebé el mandat per a formar govern de part del president d'Israel, Reuven Rivlin,[13] no aconseguí els suports necessaris i el president encarregà la formació de govern a Yair Lapid, líder de Yeix Atid, el segon partit més votat.[14] Lapid arribà a un acord amb Naftali Bennet, líder de Yamina, per a la formació d'un govern en que s'alternarien com a primers ministres i aconseguiren el suport de la majoria de la Kenésset, així que Netanyahu cessà com a primer ministre d'Israel el 13 de juny de 2021.[15][16]

ReferènciesModifica

  1. «Proposta de transcripció de l'hebreu en textos escrits en català». IEC.
  2. Usher, Graham. Dispatches from Palestine: The Rise and Fall of the Oslo Peace Process (en anglès). University of Alberta, 1999, p. 141. ISBN 074531337X. 
  3. «Un partit nascut fa dos mesos complica la victòria electoral de Netanyahu». Vilaweb, 10-04-2019.
  4. «Israel repetirà les eleccions al setembre per la manca d'acord per a formar govern». Vilaweb, 30-05-2019.
  5. «Netanyahu ja és el primer ministre d'Israel amb més temps en el càrrec». Ara.cat, 27-07-2019.
  6. «El general Gantz, encarregat de formar govern a Israel». Ara, 22-10-2019.
  7. «Israel se encamina a unas terceras elecciones en un año» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-2019.
  8. «Netanyahu comença un cinquè mandat marcat pel judici de corrupció i la promesa d'annexionar-se part de Cisjordània». Ara, 17-05-2020.
  9. «Netanyahu-Gantz gov’t fails, Israel heads to polls» (en anglès americà). The Jerusalem Post, 22-12-2020.
  10. Mas, Cristina. «Quatre eleccions en menys de dos anys: Israel s'enfonsa més en la crisi política». El Punt Avui, 23-12-2020.
  11. Emergui, Sal. «El primer ministro israelí Netanyahu se declara inocente en la reanudación del juicio por corrupción» (en castellà). El Mundo, 08-02-2021.
  12. Strawson, John. «Per primera vegada un partit àrab pot decidir qui serà el primer ministre d'Israel». Vilaweb, 04-04-2021.
  13. Hoffman, Gil. «President Rivlin hands Benjamin Netanyahu mandate to form coalition» (en anglès). The Jerusalem Post, 06-04-2021.
  14. «Lapid, Bennett hope to form government within a week».
  15. Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
  16. Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binyamín Netanyahu