Obre el menú principal
Els boscos i selves tropicals contenen una elevada concentració de biomassa.

La biomassa en l'àmbit de l'ecologia és la quantitat de matèria orgànica que conté un ecosistema o medi determinat.[1] Aquest terme s'ha utilitzat de forma creixent per fer referència a combustibles però el terme s'originà en l'àmbit de l'estudi ecològic dels ecosistemes naturals, per a referir-se a total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema, mesurats com la massa dels mateixos per unitat de volum o superfície.[2][3][4][5]

Dades clauModifica

  • Excloent els bacteris la biomassa total de la Terra s'ha estimat en 560.000 milions de tones de carboni orgànic.[6]
  • Més del 95% de la biomassa es troba als continents.[7]
  • L'espècie que aporta més biomassa al total del planeta és el krill antàrtic Euphausia superba, base de l'alimentació de diverses espècies de balena.[8]
  • Els biòtops amb major productivitat de biomassa per superfície són els pantans, els les boscos tropicals i els esculls de corall.[7]

Un estudi mesurà per primera vegada la biomassa que hi ha a la Terra el 2018. L'estudi trobà les següents dades:[9]

  • El total de la biomassa mesura 550 gigatones (Gt) de carboni (C).
  • El regne de les plantes conforma el 459 gigatones de C, sent la majoria terrestres.
  • El regne animal conforma 2 Gt de C, sent la majoria marins.
  • Els bacteris, 70 Gt de C.
  • Els arqueobacteris, 7 Gt de C.
  • La biomassa terrestre equival a el doble de la marina.
  • La biomassa marina conté més consumidors que productors.
  • La biomassa humana (0,06 Gt de C) és superior a tots els mamífers salvatges combinats.
  • La biomassa dels animals baix la indústria de la ramaderia (dominada per la ramaderia bovina i porcina) és de 0,1 Gt de C).
  • La biomassa dels pardals domesticats (≈0.005 Gt de C, dominada per pollastres) és quasi tres vegades la dels pardals salvatges (≈0.002 Gt de C).
  • Abans de l'extinció de mamífers durant el Quaternari, causada en part per la humanitat, hi havia set vegades més de biomassa de mamífers salvatges.

ReferènciesModifica

  1. TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. ISBN 84-412-2767-5 [Consulta: 15 gener 2015]. 
  2. Terradas, Jaume. Ecologia d'avui. 3a ed.. Barcelona: Teide, 1979, p. 27. ISBN 9788430782147. 
  3. «Biomassa (ecologia)». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «biomassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Paràmetres tròfics i piràmides ecològiques» (Recursos interactius). Obra Social “la Caixa”, 2013.
  6. Groombridge B, Jenkins MD. Global biodiversity: Earth’s living resources in the 21st century. World Conservation Press, Cambridge: World Conservation Monitoring Centre, 2000. 
  7. 7,0 7,1 R. Dajoz. Précis d'écologie. Dunod, 2006. ISBN 978-2100496273. 
  8. Nicol, S., Endo, Y.. Fisheries Technical Paper 367: Krill Fisheries of the World. FAO, 1997. 
  9. Bar-On, Yinon M.; Phillips, Rob; Milo, Ron «The biomass distribution on Earth». Proceedings of the National Academy of Sciences, 21-05-2018, pàg. 201711842. DOI: 10.1073/pnas.1711842115.

Vegeu tambéModifica