Birmà
El birmà és la llengua de la família sino-tibetana reconeguda com a idioma oficial a Myanmar, parlada per 32 milions de persones.[1]
 (Birmà parlat) | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Parlants | |
| 42 milions | |
| Parlants nadius | 32.035.300 (2000) |
| Rànquing | 29è |
| Parlat a | Myanmar, Tailàndia, Bangladesh, Malàisia, Laos i a altres comunitats d'arreu del món |
| Oficial a | Myanmar |
| Autòcton de | Myanmar |
| Classificació lingüística | |
|
llengües humanes Sino-Austronesian languages  llengües sinotibetanes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet birmà |
| Institució de normalització | Myanmar Language Commission |
| Codis | |
| ISO 639-1 | my |
| ISO 639-2 | bur / mya |
| ISO 639-3 | mya |
| SIL | BMS |
| Glottolog | nucl1310 |
| Linguasphere | 77-AAA-a |
| Ethnologue.com | mya |
| ASCL | 6101 |
| IETF | my |
 | |
CaracterístiquesModifica
És una llengua analítica i tonal de la qual es troben documents escrits des del segle IX en un alfabet propi, originat en l'escriptura brahmi que va influenciar gairebé tots els sistemes d'escriptura hindús.
El birmà va evolucionar a partir d'un substrat de l'idioma mon. Hi ha una forta diglòssia entre la varietat escrita, estàndard nacional, i els diferents dialectes parlats, que es van adaptant progressivament a la norma oficial. El fet que el país hagi estat annexionat a altres pobles durant segles ha influït sens dubte en la separació entre dialectes.
No té gènere gramatical. Predominen els monosíl·labs. El plural es forma afegint el sufix dei o mya. El vocabulari és majoritàriament propi, amb manlleus del pali, de l'hindi i actualment de l'anglès.
EscripturaModifica
L'idioma birmà s'escriu amb l'alfabet birmà, que també s'utilitza per escriure els idiomes mon i shan.
ReferènciesModifica
- ↑ «Burmese language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 23 octubre 2017].
