Birobidjan
Birobidjan (en rus Биробиджа́н, en jiddisch ראָבידזשאן) és la capital de la Província Autònoma dels Hebreus, a Rússia. És als marges dels rius Riu Bira i Bidjan, propera a la frontera amb la República Popular de la Xina i del ferrocarril Transsiberià. Segons el cens rus del 2002, tenia 77.250 habitants. Els visitants hi poden trobar una ciutat sorprenentment verda. Hi ha molta indústria lleugera.
 Birobidjan | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Província autònoma | Província Autònoma dels Hebreus | ||||
| Districte urbà | Birobidzhan Urban Okrug (en)  | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 73.623 (2018) | ||||
| • Densitat | 434,66 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 169,38 km² | ||||
| Altitud | 80 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1915 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Alexandr Sergejevič Golovatyj (ast) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 679000–679025 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 42622 | ||||
| Identificador OKTMO | 99701000001 | ||||
| Identificador OKATO | 99401000000 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | biradm.ru | ||||
Hi ha un documental realitzat el 2003, L'Chayim, Camarada Stalin! sobre la creació per part de Stalin de la Regió Autònoma dels Hebreus i l'assentament de milers de jueus, amb escenes de la història de la creació de la pàtria jueva i de la ciutat contemporània i entrevistes amb residents jueus.
ClimaModifica
Birobidjan experimenta un clima continental humit (Classificació de Köppen Dwb) amb una diferència entre les temperatures mitjanes de gener i les de juliol de 39 °C. La temperatura mitjana anual és d'1,9 °C. La mitjana de gener és de -22,2 °C i la de juliol de 21,1 °C. La pluviometria mitjana anual és de 682 litres essent molt escassa a l'hivern (22 litres) i molt abundant a l'estiu (409 litres). [www.retscreen.net/ru/home.php NASA RETScreen Database]
HistòriaModifica
Birobidjan rep el nom pels dos grans rius de l'oblast: ele Riu Bira i el Bidjan. Els dos rius són afluents de l'Amur. Aquesta ciutat va ser planificada per l'arquitecte suís Hannes Meyer, i fundada el 1931. Va esdevenir el centre administratiu de l'Oblast Autònom dels Jueus el 1934.[1]
L'escriptor yiddish David Bergelson va promoure en gran part Birobidjan.[2]
Arran de les purgues estalinistes, poc després de la creació de Birobidjan, els jueus van ser-ne un objectiu.[3]
Poc després de la guerra, la població jueva a la ciutat va arribar al seu màxim amb unes 30.000 persones. A meitat de la dècada de 2010, només hi havia uns 2.000 jueus en tota la regió.
ReferènciesModifica
- ↑ Энциклопедия Города России. Moscow: Большая Российская Энциклопедия, 2003, p. 47. ISBN 5-7107-7399-9.
- ↑ Gessen, Masha. Where the Jews Aren't: The Sad and Absurd Story of Birobidzhan. Nextbook/Schocken, 2016, p. 51 [Consulta: 17 octubre 2016].
- ↑ ; Interviewed by Terry Gross«'Sad And Absurd': The U.S.S.R.'s Disastrous Effort To Create A Jewish Homeland» (Interview). WHYY, 07-09-2016. [Consulta: 10 setembre 2016].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Birobidjan |
- Birobidjan, de 1929 a 1931 - àlbum fotogràfic[Enllaç no actiu], dins la Biblioteca del Congrés dels EUA
- Atlas: Birobidjan Arxivat 2005-08-29 a Wayback Machine.
- Birobidzhan.rfn.ru Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine.
- Govern de Birobidjan Arxivat 2007-11-15 a Wayback Machine. (oficial)
- Birobidjan, galeria fotogràfica Arxivat 2007-11-21 a Wayback Machine. (oficial)
- Birobidjan, la Sió oblidada per Stalin Arxivat 2006-06-30 a Wayback Machine. per Jonas Bendiksen (Magnum Photos)