Viquipèdia

Arquebisbat de Bari-Bitonto

(S'ha redirigit des de: Bisbat de Bitonto)


L'arquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto (italià); Archidioecesis Barensis-Bituntina (llatí) és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla. El 2012 sumava amb 745.898 batejats al voltant de 753.987 habitants. Des del 2020 està dirigida per l'arquebisbe Giuseppe Satriano.

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Bari-Bitonto
Archidioecesis Barensis-Bituntina
Imatge
La Catedral de Bari
Localització
Map
 41° 07′ 42″ N, 16° 52′ 06″ E / 41.1283°N,16.8683°E / 41.1283; 16.8683
Itàlia Itàlia
Pulla
Parròquies126
Conté la subdivisió
Població humana
Població752.923 (2018) Modifica el valor a Wikidata (595,2 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.265 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, sud-oest
bisbat de Conversano-Monopoli, sud-est
bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, oest
bisbat de Castellaneta, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iv
PatrociniMaria Hodegetria i Sant Nicolau (Bari); Immaculada Concepció (Bitonto)
patró secundari: San Sabí (Bari)
CatedralSan Sabino , San Valentino (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe metropolitàGiuseppe Satriano
Lloc webarcidiocesibaribitonto.it

Territori modifica

 
La cocatedral de San Valentino a Bitonto

L'arxidiòcesi s'estén sobre 21 municipis de la província de Bari. La seu arxiepiscopal es troba a la ciutat de Bari, on es troba la catedral de San Sabí. A Bitonto es troba la cocatedral de sant Valentí. El territori està dividit en 13 vicariats i 126 parròquies:

Província eclesiàstica modifica

La província eclesiàstica de la seu metropolitana de Bari s'estén íntegrament per territori pullès, i es correspon gairebé exactament a les províncies de Bari i Barletta-Andria-Trani.

Les cinc diòcesis sufragànies són l'arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie(-Nazareth) i les diòcesis de:

Santuaris modifica

A l'arxidiòcesi hi ha presents diversos santuaris, dels quals els més importants, per afluència de pelegrins i tradició històrica, són els de Sant Nicolau a Bari, de la Madonna del Pozzo a Capurso i dels Sants Metges a Bitonto:

Història modifica

Arxidiòcesi de Bari modifica

La primera notícia històrica fiable sobre la diòcesi de Bari data del segle iv, quan el Bisbe Gervasio va participar en el Concili de Sardica del 342 al 344. El 465 Concordi va ser el seu successor, participant en el sínode romà: segons Lanzoni, Concordi és l'únic bisbe històricament cert de Bari dels sis primers segles del cristianisme.[1] El 530, amb el bisbe Pietro la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana, subjecta al Patriarcat de Constantinoble.[2]

Del segle viii al xi, l'arxidiòcesi de Bari, sota el govern directe de Constantinoble, va adoptar el ritu bizantí, del qual van quedar traces fins al segle xvi. Juntament amb el ritu bizantí, el calendari litúrgic de l'Església de Bari recordava dels sants d'Orient celebrats segons el calendari romà d'Orient. Finalment, a la catedral de Bari va estar en ús fins al segle xx proclamar l'Evangeli i l'Epístola en llatí i grec.

Al segle ix, arran de la devastació feta en Pulla pel sarraïns, la ciutat de Canosa (Canusium) va ser destruïda i Angelario, bisbe d'aquella ciutat en el 844, es refugià a Bari portant amb si les relíquies dels sants Rufino, Memore i Sabino; aquest últim va esdevenir el sant patró de la diòcesi de Bari. El Papa Sergi II va donar a Angelario el títol de bisbe de Bari i Canosa, títol que els arquebisbes de Bari han mantingut fins a la recent reorganització de la diòcesi del 1986.

El 933 el Papa Joan IX va concedir l'ús del pal·li a l'arquebisbe de Bari, i en el curs d'un segle tots els llaços amb Constantinoble es va acabar a favor de Roma.

L'arquebisbe Bisanzio (1025-1035) obtingué del Papa el privilegi de consagrar bisbes de les seus sufragànies. També va començar la construcció de la nova catedral, dedicada a Sant Sabí, que va ser destruïda el 1156 per Guillem el Dolent. Al segle xi se celebraren a Bari 2 sínodes: el primer, el 1064 va ser presidit per Arnoldo, vicari del papa Alexandre II.

En aquests mateixos anys, a Bari va ser arquebisbe Ursone però, preferint la seu de Canosa, havia contrariat a la població. Per tant, quan el 1087 alguns mariners van traslladar a Bari les relíquies de sant Nicolau, les confiaren en custòdia a un monestir benedictí. Només el 1089, amb la mort d'Ursone i l'elecció com a arquebisbe propi l'abat benedictí Elia, va començar la construcció de la basílica de Sant Nicolau, que va ser consagrada el mateix any pel papa Urbà II, un treball encara en progrés. En aquesta ocasió el papa enterrà a la catedral les relíquies de Nicolau de Bari, acabades d'arribar d'Orient.

Uns anys més tard, el 1098, Urbà II va tornar a Bari per celebrar un sínode destinat a un acostament entre l'Església d'Orient i la Seu Apostòlica de Roma. En l'elecció de Bari l'església local havia tingut un pes important, i per la presència de les relíquies de Nicolau va ser el terreny natural per al diàleg entre els cristians d'Orient i Occident. Al sínode van intervenir 183 bisbes, entre ells Anselm d'Aosta, que es va destacar per les posicions adoptades en l'ús de pa amb llevat en l'eucaristia i la processó de l'Esperit Sant (l'anomenada disputa sobre el Filioque). No obstant això, el sínode no va donar els resultats esperats i les distàncies doctrinals van ser exacerbades.

Posteriorment, l'arquebisbe Rainaldo, que va donar impuls a la reconstrucció de la catedral destruïda per Guillem el Dolent, l'arquebisbe Romualdo Grisoni (1280) es va distingir per la restauració i construcció d'esglésies. El 1377 va ser arquebisbe de Bari Bartolomeo Prignano, el futur papa Urbà VI, el qual, d'altra banda, mai va veure la ciutat.

Dos arquebisbes del segle xvii han tingut un paper important en la història de l'arxidiòcesi: Diego Sersale (1638) va reconstruir la catedral assumint ell el cost i va promoure la construcció del palau episcopal i el seminari, mentre que el dominicà Tommaso Maria Ruffo (1684) va morir en olor de la santedat.

Després del Concordat de 1818 entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, les diòcesis d'aquest últim van ser objecte de fusions i agregacions. En aquesta ocasió, amb la butlla De utiliori de Pius VII de 27 de juny de 1818, es va agregar a l'arxidiòcesi de Bari la diòcesi de Bitetto, que va ser suprimida.

Diòcesi de Bitonto modifica

La diòcesi de Bito, com la de Bari, d'acord amb la tradició, té un origen que es remunta a l'època de plena conversió de la Pulla. La cronologia episcopal parteix del 515. Encara que hi ha notícies confoses sobre un bisbe anomenat Anderano que viure al voltant del 742 (i probablement pertanyent a l'església de Bisignano), el primer bisbe de Bitonto del que es tenen notícies detallades és Arnolfo en 1087.

El 1151 i el 1172 la seu de Bitonto va ser confirmat com sufragània de l'arxidiòcesi de Bari, respectivament, per Eugeni III i Alexandre III.

Successivament van ocupar la seu bitotna, entre d'altres, Enrico Minutolo (1382),, que més tard va esdevenir cardenal; Corneli Musso conventual que es va destacar al Concili de Trento, on va fer la predicació d'obertura; el servent de Déu Girolamo (nascut Bernardino) Pallantieri (1603-1619),[3] Fabrizio Carafa (1622), fundador d'una acadèmia literària; i Alessandro Crescenzi (1652), pertanyent a una important família romana, que va ser creat cardenal en 1675.

El 1703 el capítol de la catedral va proclamar la Immaculada Concepció, patrona de la ciutat i de la diòcesi. El patró del capítol, però, va ser Sant Valentí, el culte del qual va ser introduït a Bitonto pel bisbe Guglielmo da Viterbo al segle xii.

Amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII de 27 de juny de 1818, la diòcesi de Bitonto es va unir aeque principaliter a la de Ruvo.

Arxidiòcesi de Bari-Bitonto modifica

La unió de la diòcesi de Bitonto i Ruvo va durar fins al 1982; el 30 de setembre d'aquest any la Santa Seu va procedir a la designació de dos bisbes distints per a les dues seus. Per a la diòcesi de Bitonto va ser nomenat Andrea Mariano Magrassi, que ja era arquebisbe de Bari: d'aquesta manera Bari i Bitonto es van unir in persona episcopi.

El 30 de setembre de 1986 , amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, en el context més ampli de la revisió de les diòcesis d'Itàlia, les dues seus es van fusionar amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica assumí el seu actual nom. Alhora, la ciutat i el territori de Santeramo in Colle va ser cedit per la nova arxidiòcesi a diòcesi d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti.

Amb motiu del Congrés Eucarístic Nacional al maig de 2005, l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto va ser el destí de la primera visita apostòlica de Benet XVI després de la seva elecció com a Papa.

Episcopologi modifica

 
El Papa Urbà VI, nat Bartolomeo Prignano, arquebisbe de Bari (1377 - 1378)
 
El Papa Climent VII, nat Giulio Zanobi di Giuliano de' Medici, administrador apostòlic di Bitonto (18 de febrer de 1517 - 27 de febrer de 1517)
 
El Papa Pau III, nat Alessandro Farnese, administrador apostòlic de Bitonto (24 de gener de 1530 - 17 de maig de 1532) - (17 de juny de 1537 - 11 de gener de 1538 administrador apostòlic per segon cop)
 
Alessandro Farnese el Jove, bisbe de Bitonto (1544 - 27 d'octubre de 1544)
 
Cornelio Musso, O.F.M.Conv., bisbe de Bitonto (1544 - 27 d'octubre de - 1574)

Seu de Bari modifica

Seu de Bitonto modifica

  • Sant Apol·linar ? † (segle i)
  • Guglielmo da Viterbo † (715 - 742)
  • Andreone o Andreano † (742 - 754)
  • Oto o Ottone † (754 - ?)
  • Arnolfo † (1085 - 1095)
  • Giovanni I † (1095 - 1145)
  • Giovanni Nicolao † (1145 - 1198)
  • Domenico † (1198 - 1225)
  • Sergio d'Orvieto † (1225 - 1251)[8]
  • Pancrazio da Anagni, O.P. † (12 d'agost de 1253 - 1260)
  • Teodorico de Borgognoni † (1260 - 9 de juny de 1266 nomenat bisbe de Cervia)
  • Pardo Perrese † (1266 - 1267)
  • Bernardo † (1267 - 1268)
  • Leucio Corasi † (1283 - 1317 mort)
    • Giovanni da Venotstis † (1317 - 1317 deposat) (antibisbe)
  • Giovanni Lacadia † (27 de juny de 1317 - 1333)
  • Stefano Vitano † (1334 - 1346)
  • Roberto Lenato † (1346 - 1347)
  • Giacomo Falcone † (10 de novembre de 1348 - 1349 ? mort)
  • Nicola Fontana † (1350 - 1352)
  • Giacomo Castelli † (1352 - 1371)
  • Biagio Domenico † (1371[9] - circa 1380 deposat)[10]
    • Pietro De Valle, O.E.S.A. † (15 de juny de 1380 - 1384) (antibisbe)
    • Nicola dei Guiscardi † (1 d'abril de 1384 - ?) (antibisbe)
  • Enrico Minutolo † (1381 - 1383 nomenat arquebisbe de Trani)
  • Giacomo Castelli † (1383 - 1386)
  • Nicola de Pice † (1386 - 1392)
  • Giovanni degli Orselli † (1392 - 1396)[11]
  • Nicola Perrese † (1396 - 1399)
  • Antonio Ciccivellis, O.F.M. † (31 de juliol de 1399 - 1423 mort)
  • Paolo Alfatati † (14 de juny de 1423 - 1457 mort)
  • Antonio di Reggio, O.P. † (4 de maig de 1457 - 1472 mort)
  • Andrea Paltroni † (17 d'agost de 1472 - 5 de novembre de 1484 nomenat bisbe de Nepi i Sutri)
  • Battista Pontini † (5 de novembre de 1484 - 1500 mort)
  • Giovanni Battista Orsini iuniore † (20 de desembre de 1501 - 1517 dimití)
  • Giacomo Orsini † (27 de febrer de 1517 - 24 de gener de 1530 dimití)
  • Lope Alarcón † (17 de maig de 1532 - 1537 dimití)
  • Sebastiano Deli di Castel Durante † (11 de gener de 1538 - 1544 mort)
  • Alessandro Farnese † (1544 - 27 d'octubre de 1544 dimití)
  • Cornelio Musso, O.F.M.Conv. † (27 d'octubre de 1544 - 13 de gener de 1574 mort)
  • Giovanni Fortiguerra † (26 d'abril de 1574 - 1593 mort)
  • Flaminio Parisio † (17 de setembre de 1593 - 1603 mort)
  • Girolamo Bernardino Pallantieri, O.F.M.Conv. † (10 de setembre de 1603 - 23 d'agost de 1619 mort)
  • Giovanni Battista Stella † (13 de novembre de 1619 - 15 de desembre de 1621 mort)
  • Fabrizio Carafa † (24 de gener de 1622 - 9 de març de 1651 mort)
  • Alessandro Crescenzi † (26 d'agost de 1652 - 19 d'abril de 1668 dimití)
  • Tommaso Acquaviva d'Aragona, O.P. † (14 de maig de 1668 - 23 d'agost de 1672 mort)
  • Francesco Antonio Gallo † (3 d'octubre de 1672 - 11 d'agost de 1685 mort)
  • Filippo Massarenghi, C.O. † (13 de maig de 1686 - 5 de juny de 1688 mort)
  • Carlo de Ferrari † (6 de juny de 1689 - 13 de novembre de 1698 mort)
  • Giovanni Battista Capano, C.R. † (21 de juny de 1700 - 14 de gener de 1720 mort)
  • Domenico Maria Cedronio, O.P. † (20 de març de 1720 - de maig de 1722 mort)
  • Luca Antonio della Gatta † (6 de juliol de 1722 - 8 de juliol de 1737 nomenat bisbe de Melfi i Rapolla)
  • Giovanni Barba † (8 de juliol de 1737 - 13 de desembre de 1749 mort)
  • Nicola Ferri † (23 de febrer de 1750 - 28 de maig de 1770 nomenat bisbe de Campagna i Satriano)
  • Orazio Berarducci † (28 de maig de 1770 - 1801 mort)
    • Sede vacante (1801-1819)
  • Vincenzo Maria Manieri, O.F.M.Conv. † (29 de març de 1819 - 1833 mort)
    • Sede vacante (1833-1838)
  • Nicola Marone † (15 de febrer de 1838 - 18 de juny de 1853 dimití)
  • Vincenzo Materozzi † (12 de setembre de 1853 - 8 de juliol de 1884 mort)
  • Luigi Bruno † (8 de juliol de 1884 - 10 de gener de 1893 mort)
  • Tommaso de Stefano † (19 de gener de 1893 - 24 de març de 1898 nomenat arquebisbe de Trani i Barletta)
  • Pasquale Berardi † (24 de març de 1898 - 21 d'abril de 1921 nomenat arquebisbe de Gaeta)
  • Placido Ferniani † (28 de març de 1922 - 22 de maig de 1925 mort)
  • Domenico Del Buono † (24 de juliol de 1925 - 16 de gener de 1929 mort)
  • Andrea Taccone † (27 d'agost de 1929 - 30 d'abril de 1949 dimití)
  • Aurelio Marena † (16 de març de 1950 - 21 de novembre de 1978 dimití)
    • Sede vacante (1978-1982)
    • Salvatore Isgrò † (21 de novembre de 1978 - de febrer de 1981) (administrador apostòlic)
    • Aldo Garzia † (de febrer de 1981 - 30 de setembre de 1982) (administrador apostòlic)
  • Andrea Mariano Magrassi, O.S.B. † (30 de setembre de 1982 - 30 de setembre de 1986 nomenat arquebisbe de Bari-Bitonto)

Seu de Bari-Bitonto modifica

Bisbes originaris de l'arxidiòcesi modifica

Estadístiques modifica

A finals del 2012, l'arxidiòcesi tenia 745.898 batejats sobre una població de 753.987 persones, equivalent al 98,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 486.600 487.500 99,8 358 234 124 1.359 208 837 56
1959 532.000 535.000 99,4 400 220 180 1.330 250 1.300 70
1969 625.000 628.746 99,4 434 199 235 1.440 332 1.604 82
1980 630.000 640.655 98,3 375 194 181 1.680 2 268 1.128 94
1990 650.000 680.000 95,6 411 231 180 1.581 21 283 1.202 120
1999 600.000 710.000 84,5 426 251 175 1.408 40 255 893 123
2000 600.000 710.000 84,5 426 251 175 1.408 46 257 1.010 124
2001 690.000 710.000 97,2 394 228 166 1.751 48 239 909 124
2002 690.000 710.000 97,2 369 211 158 1.869 58 226 790 124
2003 699.700 720.000 97,2 390 210 180 1.794 59 289 718 126
2004 712.000 720.000 98,9 372 207 165 1.913 62 259 711 125
2006 732.277 740.900 98,8 362 207 155 2.022 66 246 791 125
2012 745.898 753.987 98,9 338 195 143 2.206 73 209 552 126

Notes modifica

  1. ↑ Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 301-302.
  2. ↑ Lanzoni parla del segle x com el període d'erecció de l'arxidiòcesi.
  3. ↑ Girolamo Pallantieri
  4. ↑ Consacrato il 31 d'octubre de (cfr. Gams).
  5. ↑ Elegit en morir Elia, va ser consagrat bisbe el 13 d'abril de 1112
  6. ↑ Norbert Kamp, Doferio (Doferius, Dauferius), Dizionario biografico degli italiani, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani
  7. ↑ Nomenat entre l'octubre del 1188 i el maig del 1189 (cfr. Norbert Kamp, Doferio (Doferius, Dauferius), Dizionario biografico degli italiani, Istituto dell'Enciclopedia Italiana Treccani). Gams dona com a data el 13 de desembre de 1188.
  8. ↑ Un episcopus Botontinus anònim va ser nomenat bisbe de Mileto el 22 d'abril de 1252 (cfr. Eubel, vol. I, p. 340).
  9. ↑ 18 de maig de 1373 segons Eubel.
  10. ↑ Il 1 d'abril de 1384 è nomenat arquebisbe titolare di Tiro.
  11. ↑ Forse identifica amb Giovanni Guiglielmucci, O.P., nomenat el 4 de maig de 1391 (cfr. Eubel. vol. I).

Fonts modifica

Seu de Bari modifica

Seu de Bitonto modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Bari-Bitonto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Bari-Bitonto&oldid=32969152#Diòcesi_de_Bitonto»