El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segle ii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Langres
Dioecesis Lingonensis

Localització
Map
 47° 51′ 35″ N, 5° 20′ 05″ E / 47.8598°N,5.33469°E / 47.8598; 5.33469
França França
Marne Marne
Parròquies31
Població humana
Població176.132 (2019) Modifica el valor a Wikidata (28,36 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície6.210 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
CreacióSegle III
PatrociniSant Mamès
CatedralCatédral de Saint-Mammès de Langres
Organització política
• bisbePhilippe Jean Marie Joseph Gueneley

Lloc webcatholique-hautemarne.cef.fr
X: dioceselangres Modifica els identificadors a Wikidata


les armes del bisbe de Langres

Llista dels bisbes de Langres

modifica

Vacant de 20 anys

  • 284/301 Martí
  • 301/327 Honori
  • 327/375 Urbà, canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
  • 375/422 Paulí I
  • 422/448 Fratern I
  • 448/455 Fratern II
  • 456/484 Apruncul, canonitzat.
  • 485/490 Armentari
  • 490/493 Venanci
  • 493/498 Paulí II o Pau
  • 498/501 Pacient
  • 501/506 Albisó
  • 506/539 Gregori, canonitzat, elegit bisbe en quedar vidu als 57 anys.
  • 539/572 Tètric, fill de l'anterior. Canonitzat
  • 572/583 Papul
  • 583/595 Múmmol el Bo
  • 595/618 Miget
  • 618/628 Modoald
  • 628/650 Bertoald
  • 650/660 Sigoald
  • 660/670 Wulfrand
  • 670/680 Godí
  • 680/682 Adoí
  • 682/690 Garibald
  • 690/713 Heró
  • 713/742 Eustorgi

La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell, Remigi, que no fou pas bisbe de Langres.

  • + vers 759 Vaudiri
  • 759/772 Herulf, canonitzat.
  • 772/778 Ariolf
  • 778/790 Baldric
  • 790/820 Beltó
  • 820/838 Alberic, va celebrar concili provincial en presència de l'emperador Lluís el Pietós, fill de Carlemany.
  • 838/856 Tibald I
  • 859/880 Isaac
  • 880/891 Giló de Tournus, nomenat per Bosó de Provença
  • 891/899 Tibald II
  • 899/901 Argrí (va abdicar)
  • 909/922 Garnier I
  • 922/931 Gosselí o Josselí
  • 932 Leteric, menys d'un any.
  • 932/948 Heric
  • 948/969 Acard
  • 969/980 Vidric
  • 980/1015 Brunó de Roucy
  • 1016/1031 Lambert
  • 1031 Ricard, menys d'un any.
  • 1031/1049 Hug I de Breteuil
  • 1050/1065 Harduí
  • 1065/1085 Rainard de Bar
  • 1085/1110 Robert de Borgonya, fill d'Enric de Borgonya.
  • 1113/1125 Joceran de Brancion, va dimitir.
  • 1126/1136 Guillenc
  • 1136/1138 Guillem I de Sabran
  • 1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
  • 1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
  • 1179/1193 Manassès de Bar
  • 1193/1199 Garnier II de Rochefort, abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
  • 1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205)
  • 1205-1210 : Robert de Châtillon († 1210)
  • 1210-1220 : Guillem de Joinville († 1226), després arquebisbe de Reims
  • 1220-1236 : Hug de Montréal († 1236)
  • 1236-1242 : Robert de Thourotte († 1246), després príncep-bisbe de Lieja
  • 1242-1250 : Hug de Rochecorbon († 1250)
  • 1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266)
  • 1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291)
  • 1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305)
  • 1305-1306 : Bertran de Goth († 1313), oncle del papa Climent V, abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306.
  • 1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330), després arquebisbe de Rouen.
  • 1318-1324 : Lluís de Poitiers († 1327), bisbe de Viviers, el 1324 esdevingué príncep-bisbe de Metz.
  • 1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329)
  • 1329-1335 : Joan de Chalon († 1335)
  • 1335-1338 : Guiu Baudet († 1338)
  • 1338-1342 : Joan des Prez († 1349), després bisbe de Tournai.
  • 1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344), abans bisbe de Mende, després bisbe d'Autun.
  • 1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345)
  • 1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374)
  • 1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395)
  • 1397-1413 : Lluís de Bar († 1430), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
  • 1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433), abans bisbe de Chalons
  • 1433 : Joan Gobillon († vers 1435), no consagrat.
  • 1433-1452 : Felip de Vienne († 1452)
  • 1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453)
  • 1453-1481 : Guiu Bernard († 1481)
  • 1481-1497 : Joan III d'Amboise († 1497), abans bisbe de Maillezais
  • 1497-1512 : Joan V d'Amboise († 1512), nebot.
  • 1512-1529 : Miquel Boudet († 1529)
  • 1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561), abans bisbe de Mâcon, després bisbe d'Amiens i cardenal.
  • 1562-1565 : Lluís de Borbó, dit Helvis († 1565), fill il·légítim de Lluís de La Roche-sur-Yon, príncep de la Roche-sur-Yon.
  • 1566-1568 : Pere de Gondi, cardenal, després bisbe de París
  • 1569-1615 : Carles Pérusse des Cars1522 - †1614), abans bisbe de Poitiers
  • 1615-1655 : Sebastià Zamet1587 - †1655)
  • 1655-1670 : Lluís Barbier de La Rivière († 1670)
  • 1671-1695 : Lluís Armand de Simiane de Gordes1627 - †1695)
  • 1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre1658 - †1724)
  • 1724-1733 : Pere de Pardaillan de Gondrin1692 - †1733)
  • 1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem1691 - †1770), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
  • 1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne. Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.
  • 1791/1802 : Hubert Wandilincourt, bisbe constitucional no reconegut per l'Església

Supressió del bisbat durant 21 anys

  • 1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
  • 1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
  • 1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
  • 1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
  • 1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
  • 1884/1899 : Alphonse Martin Larue
  • 1900/1911 : Sébastien Herscher
  • 1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
  • 1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
  • 1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
  • 1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
  • 1935/1938 : Georges Choquet
  • 1938/1939 : Firmin Lamy
  • 1939/1964 : Louis Chiron
  • 1964/1975 : Alfred-Joseph Atton
  • 1975/1981 : Lucien Daloz
  • 1981/2000 : Léon Taverdet
  • després del 2000 : Philippe Gueneley

Fonts i referències

modifica
  1. Nominis : Saint Didier
  2. «Nominis : Saint Didier de Langres». Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 20 maig 2010].

Enllaços externs

modifica