La diòcesi de Mans o del Mans o de Le Mans és una jurisdicció de l'Església Catòlica creada canònicament al segle V.

HistòriaModifica

Fou creada per sant Julià, que en fou el primer bisbe. Des de 836, la diòcesi es va agermanar a la de Paderborn, a Alemanya.[1] A l'Antic Règim la diòcesi del Mans s'estenia sobre tot Maine i més enllà i comprenia:

Ampoigné, Argenton-Notre-Dame, Athée, Azé, Ballots, Bazouges, Bierné, Bouchamps-lès-Craon, Brains-sur-les-Marches, Château-Gontier, Chatelain, Chemazé, Chérancé, Congrier, Coudray, Craon, Cuillé, Daon, Denazé, Fontaine-Couverte, Gastines, La Boissière, La Chapelle-Craonnaise, La Roë, La Rouaudière, La Selle-Craonnaise, Laigné, Laubrières, Livré, Loigné-sur-Mayenne, Marigné-Peuton, Mée, Ménil, Méral, Niafles, Peuton, Pommerieux, Renazé, Saint-Aignan-sur-Roë, Saint-Denis-d'Anjou, Saint-Erblon, Saint-Fort, Saint-Laurent-des-Mortiers, Saint-Martin-du-Limet, Saint-Michel-de-Feins, Saint-Michel-de-la-Roë, Saint-Poix, Saint-Quentin-les-Anges, Saint-Saturnin-du-Limet, Senonnes et Simplé.
Ambloy, Artins, Baillou, Bonneveau, Cellé, Couture-sur-Loir, Fontaine-les-Coteaux, Fortan, Houssay, Huisseau-en-Beauce, Lavardin, Les Essarts, Les Hayes, Les Roches-l'Évêque, Lunay, Marcilly-en-Beauce, Montoire-sur-le-Loir, Montrouveau, Saint-Arnoult, Saint-Georges-du-Bois, Saint-Jacques-des-Guérets, Saint-Martin-des-Bois, Saint-Rimay, Sargé-sur-Braye, Sasnières, Savigny-sur-Braye, Souday, Sougé, Ternay, Thoré-la-Rochette, Tréhet, Troo, Villavard, Villedieu-le-Château et Villiersfaux.
  • Els municipis de l'Orne següents:
Antoigny, Avrilly, Bagnoles-de-l'Orne (commune créée en 1913), Banvou, Beaulandais, Bellou-le-Trichard, Ceaucé, Ceton, Champsecret, Ciral, Couterne, Domfront, Dompierre, Gandelain, Geneslay, Haleine, Héloup, Juvigny-sous-Andaine, L'Épinay-le-Comte, La Baroche-sous-Lucé, La Chapelle-d'Andaine, La Coulonche, La Ferrière-aux-Étangs, La Ferté-Macé, La Haute-Chapelle, La Motte-Fouquet, La Roche-Mabile, La Sauvagère, Lalacelle, Landivy, Lonlay-l'Abbaye, Loré, Lucé, Magny-le-Désert, Mantilly, Méhoudin, Passais, Perrou, Pouvrai, Rouellé, Saint-Bômer-les-Forges, Saint-Brice, Saint-Denis-de-Villenette, Saint-Fraimbault, Saint-Germain-du-Corbéis, Saint-Gilles-des-Marais, Saint-Mars-d'Égrenne, Saint-Maurice-du-Désert, Saint-Michel-des-Andaines, Saint-Ouen-le-Brisoult, Saint-Patrice-du-Désert, Saint-Roch-sur-Egrenne, Saint-Siméon, Sept-Forges, Tessé-Froulay, Tessé-la-Madeleine et Torchamp.

Després de la Revolució francesa, la diòcesi del Mans correspon als territoris dels departaments del Sarthe i del Mayenne.

El 30 de juny de 1855 la Diòcesi de Laval fou creat per desmembrament de la diòcesi del Mans, reduint a aquest al territori de Sarthe.

Els bisbes del MansModifica

 
Jean Michel Joseph de Pidoll de Quintenbach

Notes i referènciesModifica

  1. Les esglésies del Mans i de Paderborn, una amistat mil·lenària!
  2. Jean- Michel-Joseph de Pidoll de Quintenbach (1734-1819), a Chronique d'histoire régionale, Revue d'histoire de l'Église de France, Any 1936, Volum 22, Numéro 94, pàgs. 97-124
  3. La seva mort

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Mans

ReferènciesModifica

  • Jean-Baptiste Guyard de La Fosse et Jean Colomb, Histoire des évêques du Mans, Ch. Richelet, Le Mans, 1837, 452 pàgs., en línia a Google Llibres
  • La Grande Enciclopedie" (LGE), tome XXII, pàg. 1171
  • Annuaire historique 1850 (any 1851), pàgs. 59-63
  • Trésor de chronologie, pàgs. 1433-1434 i addenda, pàg. 2162

Coord.: 48° 00′ 28″ N, 0° 11′ 55″ E / 48.00777778°N,0.19861111°E / 48.00777778; 0.19861111