Obre el menú principal


L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província la província de Saragossa. La diòcesi va ser creada en època romana; i el papa Joan XXII l'elevà a arquebisbat el 1318. La seva seu és la Catedral de Sant Salvador de Saragossa.

Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Saragossa
Archidiœcesis Caesaraugustana
Escut d'Arquebisbat de Saragossa
Catedral de Sant Salvador
La Seo, seu de l'arquebisbat de Saragossa

Localització
Archidiócesis de Zaragoza 1.svg
 41° 39′ 19″ N, 0° 52′ 33″ O / 41.65536°N,0.87576°O / 41.65536; -0.87576
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaSaragossa

Parròquies 275
Conté la subdivisió
Població
Total 917.040 hab.
• Densitat 68,9 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de Saragossa
Superfície 13.309 km²
Limita amb
Història i celebracions
Anterior Diòcesi de Saragossa
Creació Segle I
Patrocini Valeri de Saragossa
Catedral Catedral de Sant Salvador de Saragossa , basílica del Pilar (cocatedral)
Organització política
• Arquebisbe Vicente Jiménez Zamora
Altres

Lloc web http:// www.arzobispadodezaragoza.org
Modifica les dades a Wikidata

Com a arquebisbat té com a sufragànies les diòcesis de Barbastre-Montsó, Osca, Tarassona, Terol i Albarrasí.

Saragossa tenia dos seminaris: el dels sants Valeri i Brauli, fundat per l'arquebisbe Agustín de Lezo y Palomeque el 1788, destruït per una explosió i reconstruït el 1824 per l'arquebisbe Bernardo Francés y Caballero; i el de Sant Carles Borromeu, antigament un col·legi de jesuïtes, convertit en seminari per decisió del rei Carles III.

Contingut

HistòriaModifica

Època romana (segles I-V)Modifica

La diòcesi de Saragossa és una de les més antigues d'Espanya, car segons la tradició el seu origen es remunta a l'arribada de l'apostol Jaume (fet del que no s'havia dubtat fins als escrits de Caesar Baronius, qui influït per una història fabulosa de García de Loaisa, la posà en dubte; però el papa Urbà VIII ordenà que l'antiga història tornés a aparèixer al breviari.

Vers el 256 apareix com a bisbe Fèlix Caesaraugustanus, qui defineix la veritable disciplina en el cas de Basilides i Marcial, bisbes d'Astorga i Mèrida.

Sant Valeri, que assistí al Concili d'Elvira, va ser bisbe entre el 290 i el 315 i, juntament amb el seu deixeble i diaca Sant Vicenç van patir el martiri durant la persecució de Deci. Sant Vicenç va ser portat a València, on patí un llarg i terrible martiri. Sant Valeri va ser exiliat a un lloc anomenat Enet, prop de Barbastre, on va morir. Les seves relíquies van ser portades inicialment a Roda d'Isàvena, però un braç i el cap van ser traslladats a Saragossa quan la ciutat va ser reconquerida als musulmans.

Es creu que van haver màrtirs en persecucions anteriors a Saragossa, tal com sembla que ho indiqui Prudenci; però no existeixen notícies clares anteriors a Valeri, quan també apareixen Santa Engràcia i els Sants Incomptables.[1]

L'any 380 se celebrà el Primer Concili de Saragossa, sota l'episcopat de Valeri II.

Període visigòtic (segles V al VII)Modifica

Al 542, durant el setge dels francs, els saragossans lliuraren una part de l'estola tacada de sang de Sant Vicens com a pagament per la retirada de les tropes. Entre el 592 i el 619 el bisbe va ser Màxim, que assistí als concilis de Barcelona i d'Egara. Durant el seu episcopat es realitzà el Segon Concili de Saragossa, dedicat a la lluita contra l'arrianisme.

La seu de Saragossa va ser ocupat durant l'època gòtica per dos bisbes il·lustres: Sant Brauli, qui assistí al Quart, Cinquè i Sisè Concilis de Toledo, i Taió (651-664), famós pels seus escrits i per haver descobert a Roma la tercera part de les Morals de Sant Gregori Magne.

El Tercer Concili de Saragossa va realitzar-se sota la presidència del bisbe Valdered, decidint-se que les reines, un cop fossin vídues, havien de retirar-se a un monestir per la seva seguretat i per mantenir el decoro.

Període islàmic (714-1118)Modifica

Durant l'ocupació islàmica el culte no desaparegué de la ciutat; sinó que les esglésies de la Verge i de Santa Engràcia van mantenir-se, mentre que la catedral va ser convertida en una mesquita.

Dels bisbes d'aquesta època es conserven els noms de Senior, qui visità a Eulogi a Còrdova al 849; i el d'Eleca, que al 890 va ser expulsat pels musulmans i es refugià a Oviedo. Paternus va ser enviat pel rei Sanç Garcés III de Pamplona a Cluny per tal d'introduir-hi la reforma cluniacenca, als monestirs de Sant Joan de la Penya i de San Salvador de Leire, i més tard va ser nomenat bisbe de Saragossa (1040-1077).

Període cristià (1118-1318)Modifica

El rei Alfons I alliberà la ciutat el 18 de desembre de 1118 i nomenà bisbe a Pedro de Librana, nomenament confirmat pel Papa Gelasi II. López, a la seva "Història de Saragossa", diu que Pere de Librana primer va tenir la seva seu a l'església del Pilar i el 6 de gener de 1119 purificà la gran mesquita, dedicant-la al Salvador, per convertir-la en la seva seu. D'ací la controvèrsia que començà el 1135, durant el pontificat de García Guerra de Majones, entre els canonges del Pilar i de la Seu per la titularitat de la catedral.

Arxidiòcesi de Saragossa (1318-present)Modifica

El 1318 la Seu de Saragossa va ser elevada a seu metropolitana per una butlla del papa Joan XXII del 14 de juny, sent bisbe Pedro López de Luna.

A les disputes que seguiren a la mort del rei Martí l'Humà, l'arquebisbe García Fernández de Heredia (1383-1411) va ser assassinat el 1411 per Antonio de Luna, partidari del comte Jaume II d'Urgell.

Durant més d'un segle, entre 1458 i 1577, la seu va ser ocupada per prínceps de sang reial:

El 15 de setembre de 1485, Pedro Arbués, canonge de la catedral de Saragossa i Inquisidor Major d'Aragó, va ser atacat a la catedral, possiblement per conversos. En resposta a l'assassinat, centenars de conversos van ser detinguts i entre 100 i 200 van ser executats, incloent els assaltants.

Divisió administrativaModifica

l'arquebisbat de Saragossa té una superfície total de 13.309 km², amb una població de més de 800.000 habitants. Està dividit en 6 vicaries i 24 arxiprestats, 10 a la ciutat de Saragossa i els altres 14 entre les províncies de Saragossa i Terol. Té 277 parròquies, de les quals 69 estan a la mateixa ciutat de Saragossa.

Vicaria IModifica

  • Arxiprestat Centre (Saragossa)
  • Arxiprestat de Santa Engràcia (Saragossa)
  • Arxiprestat Gran Via (Saragossa)

Vicaria IIModifica

  • Arxiprestat del Rabal (Saragossa)

Vicaria IIIModifica

  • Arxiprestat de Sant Valer (Saragossa)
  • Arxiprestat de Sant Dominguito de Val (Saragossa)
  • Arxiprestat de la Coronació de la Vege (Saragossa)

Vicaria IVModifica

  • Arxiprestat de Torrero (Saragossa)
  • Arxiprestat de les Fonts (Saragossa)
  • Arxiprestat de Sant Josep (Saragossa)

Vicaria VModifica

  • Arxiprestat d'Alcanyís
  • Arxiprestat de Belxit
  • Arxiprestat de Casp
  • Arxiprestat d'Íxar
  • Arxiprestat de Quinto
  • Arxiprestat de Vall-de-roures
  • Arxiprestat de Zuera

Vicaria VIModifica

  • Arxiprestat d'Alagó
  • Arxiprestat de Carinyena-Muel
  • Arxiprestat de Casetas
  • Arxiprestat de Daroca
  • Arxiprestat d'Eixea
  • Arxiprestat de Gallur
  • Arxiprestat de l'Almúnia de Donya Godina

ReferènciesModifica

  1. Es diu que Deci, per tal de detectar i destruir els fidels saragossans, ordenà que es prometés llibertat de culte a condició que tots sortissin de la ciutat en un moment determinat i per una porta designada; i un cop van fer-ho, van ser morts per l'espasa i els seus cossos van ser cremats. Les seves cendres van barrejar-se amb les dels criminals, de manera que no poguessin ser venerades; però la pluja separà les cendres, ajuntant les dels màrtirs en piles blanques, que són conegudes com les Piles Santes, que van dipositar-se a la cripta de l'església de Santa Engràcia, on encara avui es veneren.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica