Bisbat de Tortosa

jurisdicció catòlica de les províncies de Castelló i Tarragona (Espanya)

El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Tortosa
Diœcesis Dertosensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 48′ 49″ N, 0° 31′ 18″ E / 40.813719°N,0.521558°E / 40.813719; 0.521558
Parròquies141
Població humana
Població275.556 (2017) Modifica el valor a Wikidata (42,72 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà
català Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6.450 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle IV Modifica el valor a Wikidata
CatedralCatedral de Tortosa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Bisbe Modifica el valor a WikidataEnric Benavent Vidal (2013–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbisbattortosa.org Modifica el valor a Wikidata

Facebook: empaticanet X: empaticanet Modifica el valor a Wikidata
El Palau Episcopal de Tortosa i la Catedral, des de l'Ebre abans de 2015.

Pertany a la província eclesiàstica de Tarragona, sota el patronatge de l'arquebisbat de Tarragona.

Extensió actual

modifica

Actualment hi pertanyen de forma total les comarques del Baix Ebre, el Baix Maestrat, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, els Ports (excepte Vilafranca) i parts de les comarques de l'Alt Maestrat (Catí i Tírig), del Baix Camp (Colldejou, Pratdip i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant) i del Priorat (la Bisbal de Montsant, Cabassers, Capçanes, la Figuera, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar i la Vilella Baixa).

Segregacions del bisbat de Tortosa

modifica

El territori de la diòcesi històrica de Tortosa va ser objecte de retallades territorials importants durant la dictadura Franquista. Amb l'excusa d'intentar adaptar les diòcesis als límits provincials civils es varen provocar importants modificacions de la Diòcesi:

Història

modifica

La diòcesi de Tortosa s'erigí al segle iv. Entre els segles viii i mitjans del xi la seu no va tenir bisbes, a causa de la invasió àrab.

L'any 1148 l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort acompanyà el comte Ramon Berenguer IV a l'expedició per conquerir Tortosa i, en reconeixement a la seva lleialtat, se li donà la mesquita de la ciutat i totes les seves possessions, convertint-la en la catedral i la resta d'edificacions en estances per a un monestir, nomenant com a primer bisbe a Jofre d'Avinyó l'any 1151.

El 1158 s'inicià la construcció d'una catedral romànica, que s'acaba en 20 anys. El palau episcopal va ser construït entre els segles xiii i xiv, sent el seu principal promotor el bisbe Berenguer Prats, sent remodelat al segle xviii, quan se li afegí un nou edifici, i de nou al segle xix.

Els treballs de construcció d'una nova catedral gòtica, la catedral de Santa Maria, van començar amb la col·locació de la primera pedra el maig de 1347 durant l'episcopat de Bernat Oliver (1346-1348) però no va ser consagrada fins al 1597.

Adrià d'Utrech, elegit papa sota el nom d'Adrià VI, era bisbe de Tortosa en el moment del seu nomenament, i concedí als seus successors a la seu tortosina el privilegi de portar el solideu vermell dels cardenals.

Divisió territorial de la diòcesi

modifica

Estadístiques

modifica
any població sacerdots Diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 450.000 450.000 100,0 293 217 76 1.535 142 728 200
1969 228.500 229.000 99,8 225 180 45 1.015 50 650 104
1980 236.000 237.000 99,6 164 145 19 1.439 36 460 141
1990 230.000 232.000 99,1 159 145 14 1.446 25 423 141
1999 228.150 229.075 99,6 145 127 18 1.573 27 341 141
2000 228.017 231.717 98,4 139 123 16 1.640 25 297 141
2001 236.692 240.492 98,4 134 118 16 1.766 24 359 141
2002 238.383 241.583 98,7 136 123 13 1.752 21 299 141
2003 238.632 242.021 98,6 137 126 11 1.741 1 18 326 141
2004 239.518 242.300 98,9 125 118 7 1.916 2 14 304 141
2010 260.449 292.662 89,0 123 119 4 2.117 2 11 255 141
2017 250.000 275.556 90,7 88 87 1 2890 5 7 207 141

Alguns edificis d'interès

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica