Obre el menú principal

Björn Borg

tennista professional suec
(S'ha redirigit des de: Bjorn Borg)

Björn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) és un extennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis[1][2][3] o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps.

Infotaula de personaBjörn Borg
Björn Borg2.jpg
Björn Borg
Biografia
Naixement Björn Rune Borg
6 de juny de 1956 (1956-06-06) (63 anys)
Estocolm (Suècia)
Residència Montecarlo (Mònaco)
Nacionalitat Suècia Suècia
Alçada 1,80 m
Pes 72 kg
Lateralitat Dretà (revés a dues mans)
Activitat
Ocupació Tennista
Activitat 1973 – 4 d'abril de 1983
(retorn entre 1991 i 1993)
Patrimoni net estimat 3.655.751 $
Nacionalitat esportiva Suècia
Esport tennis
Mà de joc dretà
Entrenador principal Lennart Bergelin
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual 644–135
Tennis dobles 93–89
Hall of fame HOF (1987)
ATP Info ATP
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (1974)
Roland Garros G (1974, 1975, 1978, 1979, 1980, 1981)
Wimbledon G (1976, 1977, 1978, 1979, 1980)
US Open F (1976, 1978, 1980, 1981)
Altres torneigs
Copa Masters G (1979, 1980)
Equips
Copa Davis G (1975)
Família
Cònjuge Mariana Simionescu (1980–1984)
Loredana Bertè (1989–1993)
Parella Helen Anliot
Jannike Björling (1985–1988)

IMDB: nm0096410
Modifica les dades a Wikidata

Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).

BiografiaModifica

Borg va néixer a Estocolm el 6 de juny de 1956 però va créixer a la localitat de Södertälje. De petit va quedar fascinat de la raqueta de tennis daurada que va guanyar el seu pare en un torneig de tennis taula, i ell li va deixar perquè comencés a jugar a tennis.

Es va casar amb la tennista romanesa Mariana Simionescu el 24 de juliol de 1980. El matrimoni va durar quatre anys i es van divorciar el 1984. Posteriorment va tenir un fill amb la model sueca Jannike Björling però es va casar amb la cantant italiana Loredana Bertè (1989-1993). En aquesta època van aparèixer rumors sobre addicció a les drogues i intents de suïcidi fallits degut als greus problemes econòmics que patia, però sempre ho va negar. Tanmateix, a principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí amb la intenció de superar aquests problemes econòmics sense èxit.

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 16 (11−5)Modifica

Resultat Núm. Any Torneig Oponents en la final Resultat
Guanyador 1. 1974 Roland Garros   Manuel Orantes 2−6, 6−7(1), 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 2. 1975 Roland Garros (2)   Guillermo Vilas 6−2, 6−3, 6−4
Guanyador 3. 1976 Wimbledon   Ilie Năstase 6−4, 6−2, 9−7
Finalista 1. 1976 US Open   Jimmy Connors 4−6, 6−3, 6−7(9), 4−6
Guanyador 4. 1977 Wimbledon (2)   Jimmy Connors 3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador 5. 1978 Roland Garros (3)   Guillermo Vilas 6−1, 6−1, 6−3
Guanyador 6. 1978 Wimbledon (3)   Jimmy Connors 6−2, 6−2, 6−3
Finalista 2. 1978 US Open (2)   Jimmy Connors 4−6, 2−6, 2−6
Guanyador 7. 1979 Roland Garros (4)   Victor Pecci 6−3, 6−1, 6−7(6), 6−4
Guanyador 8. 1979 Wimbledon (4)   Roscoe Tanner 6−7(4), 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 9. 1980 Roland Garros (5)   Vitas Gerulaitis 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 10. 1980 Wimbledon (5)   John McEnroe 1−6, 7−5, 6−3, 6−7(16), 8−6
Finalista 3. 1980 US Open (3)   John McEnroe 6−7(4), 1−6, 7−6(5), 7−5, 4−6
Guanyador 11. 1981 Roland Garros (6)   Ivan Lendl 6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 4. 1981 Wimbledon   John McEnroe 6−4, 6−7(1), 6−7(4), 4−6
Finalista 5. 1981 US Open (4)   John McEnroe 6−4, 2−6, 4−6, 3−6

Carrera esportivaModifica

Borg va entrar al circuit de tennis professional amb només 14 anys, i el 1972, amb només 15 anys, ja va formar part de l'equip suec de Copa Davis i va guanyar el seu primer partit en aquesta competició. Aquest mateix any es va imposar en la final júnior de Wimbledon. L'any següent ja va disputar el torneig sènior i en el primer intent es va classificar per disputar els quarts de final. El primer títol professional el guanyà el 1974, poc abans de complir els 18 anys, a Roma. Poques setmanes després es va imposar en la final del Roland Garros superant l'espanyol Manuel Orantes. Amb 18 anys acabats de fer va esdevenir el guanyador més jove d'aquest torneig, malgrat que posteriorment fou superat pel seu compatriota Mats Wilander (1982) i l'estatunidenc Michael Chang (1989). L'any següent va reeditar el títol davant Guillermo Vilas. Aquest mateix any va classificar l'equip suec per la final de la Copa Davis, i allà s'imposaren a Txecoslovàquia. En aquest moment, Borg portava 19 victòries individuals consecutives des de 1973. De fet, Borg ja no perdria cap més partit individual fins a la seva retirada encadenant 33 victòries consecutives, rècord que encara és vigent.[4]

 
Björn Borg a Rotterdam (1979).

En el 1976 fou derrotat per Adriano Panatta en el Roland Garros, l'únic tennista que va guanyar a Borg en aquest torneig, i en dues ocasions (1973, 1976). Es va refer amb el títol de Wimbledon sense cedir cap set i derrotant a Ilie Năstase en la final. En aquesta ocasió també es va classificar per disputar la final del US Open per primera vegada en la seva carrera, en aquell moment es disputava sobre terra batuda, però fou superat per Jimmy Connors, número 1 del rànquing. La temporada 1977 no va disputar el Roland Garros a causa d'estar sota contracte amb la WTT. Novament es va imposar a Wimbledon i en aquesta ocasió davant Connors. Aquesta victòria el va ascendir fins al número 1 del rànquing, tot i que només per una setmana, però suficient per trencar una marca de 160 setmanes consecutives de Connors.

En el 1978 va guanyar el Roland Garros davant Guillermo Vilas en la final, i sense cedir cap set en tot el torneig. A continuació va fer doblet amb la victòria a Wimbledon davant Connors. També es va classificar per la final del US Open encadenant tres finals de Grand Slam consecutives, però novament va ser derrotat per Connors, en aquesta ocasió ja sobre pista dura. A principis d'any va recuperar el número 1 del rànquing i va consolidar aquesta posició amb els títols de Roland Garros i Wimbledon, derrotant a Victor Pecci i Roscoe Tanner en la final, respectivament. En el US Open, Tanner es va venjar superant-lo en quarts de final. A final de temporada es va endur la seva primera Copa Masters davant Vitas Gerulaitis.

En el 1980 es van repetir els èxits demostrant el seu domini sobre el circuit, i novament va fer doblet al Roland Garros i a Wimbledon, vencent a Gerulaitis i John McEnroe respectivament. Guanyà el Roland Garros sense cedir cap set i guanyà el cinquè torneig de Wimbledon per cinquena vegada consecutiva. La final de Wimbledon contra McEnroe és recordada com una de les millors jugades, destacant el cinc sets disputats, un quart set decidit al tie-break després de 34 punts (18-16), i gairebé 4 hores de duració. Posteriorment, Borg va declarar que durant el partit va sentir per primera vegada la sensació que el seu domini en el circuit s'estava esgotant. També va disputar la final del US Open contra McEnroe, i per tercera vegada en fou finalista. Per acabar l'any es va imposar en la final de la Copa Masters davant Ivan Lendl. La temporada 1981, Borg va guanyar el seu darrer títol de Grand Slam al Roland Garros derrotant a Lendl en la final. Aquest va representar el sisè títol de Roland Garros, fita que fou rècord històric fins que Rafael Nadal el superà l'any 2012. A continuació fou finalista a Wimbledon davant McEnroe, posant punt final al seu registre de 41 victòries consecutives. També fou finalista al US Open, derrotat novament per McEnroe, i representà la seva quart final en aquest torneig sense haver aconseguit imposar-s'hi mai.

La temporada 1982 només va disputar un sol torneig, perdent en quarts de final de Montecarlo davant Yannick Noah. Al gener de 1983 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis professional amb només 26 anys. Aquesta notícia esdevingué un xoc pel món del tennis, i fins i tot, el seu rival McEnroe va intentar persuadir-lo sense sort perquè continués en el circuit. Malgrat la seva retirada, encara va disputar el torneig de Montecarlo el març de 1983 i el de Stuttgart el juliol de 1984 sense aconseguir bons resultats.

A principis de 1990 va decidir tornar al circuit professional de tennis masculí per superar els seus problemes econòmics. Ho va fer amb una imatge totalment canviada i encara utilitzant raquetes de fusta quan els seus rivals ja no les usaven. Malauradament fou un fracàs total i no va aconseguir ni una sola victòria individual. El primer partit el va disputar davant el català Jordi Arrese per va caure de forma clara, i llavors va disputar nou partits més sense imposar-se en cap set. En el 1993 va millorar el seu rendiment guanyant algun set però tampoc va poder derrotar cap dels seus rivals, i es va retirar definitivament. Posteriorment va unir-se al circuit de veterans ja utilitzant raquetes modernes.

Palmarès: 68 (64−4−1)Modifica

Individual: 88 (64−24)Modifica

Llegenda
Grand Slams (11−5)
Tennis Masters Cup /
WCT Finals (3−5)
Grand Prix Championship Series (15−4)
Grand Prix World Series /
WCT Regular Series (35−10)
Títols per superfície
Dura (3−7)
Gespa (5−1)
Terra batuda (21−6)
Moqueta (15−10)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 23 d'abril de 1973   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Ilie Năstase 4−6, 1−6, 2−6
Finalista 2. 30 de setembre de 1973   San Francisco, Estats Units Moqueta   Roy Emerson 7−5, 1−6, 4−6
Finalista 3. 11 de novembre de 1973   Estocolm, Suècia Dura (i)   Tom Gorman 3−6, 6−4, 6−7
Finalista 4. 25 de novembre de 1973   Buenos Aires, Argentina Terra batuda   Guillermo Vilas 6−3, 7−6, 4−6, 6−6, retirada
Guanyador 1. 12 de gener de 1974   Auckland, Nova Zelanda Gespa   Onny Parun 6−4, 6−3, 6−1
Guanyador 2. 24 de febrer de 1974   Londres WCT, Regne Unit Dura (i)   Mark Cox 6−7(4), 7−6(6), 6−4
Finalista 5. 3 de març 1974   Barcelona WCT, Espanya Moqueta   Arthur Ashe 4−6, 6−3, 3−6
Guanyador 3. 17 de març de 1974   São Paulo WCT, Brasil Moqueta (i)   Arthur Ashe 6−2, 3−6, 6−3
Finalista 6. 21 d'abril de 1974   Houston WCT, Estats Units Terra batuda   Rod Laver 6−7, 2−6
Finalista 7. 12 de maig de 1974   WCT Finals, Dallas, Estats Units Moqueta   John Newcombe 6−4, 3−6, 3−6, 2−6
Guanyador 4. 2 de juny de 1974   Roma, Itàlia Terra batuda   Ilie Năstase 6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 5. 16 de juny de 1974   Roland Garros, França Terra batuda   Manuel Orantes 2−6, 6−7, 6−0, 6−1, 6−1
Guanyador 6. 14 de juliol de 1974   Bastad, Suècia Terra batuda   Adriano Panatta 6−3, 6−0, 6−7, 6−3
Finalista 8. 11 d'agost de 1974   Indianapolis, Estats Units Terra batuda   Jimmy Connors 7−5, 3−6, 4−6
Guanyador 7. 25 d'agost de 1974   Boston, Estats Units Terra batuda   Tom Okker 7−6, 6−1, 6−1
Finalista 9. 13 d'octubre de 1974   Madrid, Espanya Terra batuda   Ilie Năstase 4−6, 7−5, 2−6, 6−4, 4−6
Guanyador 8. 7 de desembre de 1974   Adelaida, Austràlia Gespa   Onny Parun 6−4, 6−4, 3−6, 6−2
Guanyador 9. 2 de febrer de 1975   Richmond WCT, Estats Units Moqueta   Arthur Ashe 4−6, 6−4, 6−4
Guanyador 10. 12 de febrer de 1975   Bolonya WCT, Itàlia Moqueta   Arthur Ashe 7−6(4), 4−6, 7−6(4)
Finalista 10. 23 de febrer de 1975   Barcelona WCT (2) Moqueta   Arthur Ashe 6−7, 3−6
Finalista 11. 16 de març de 1975   Munic WCT, Alemanya Moqueta   Arthur Ashe 4−6, 6−7
Finalista 12. 11 de maig de 1975   WCT Finals, Dallas (2) Moqueta   Arthur Ashe 6−3, 4−6, 4−6, 0−6
Guanyador 11. 15 de juny de 1975   Roland Garros (2) Terra batuda   Guillermo Vilas 6−2, 6−3, 6−4
Guanyador 12. 25 d'agost de 1975   Boston (2) Terra batuda   Guillermo Vilas 6−3, 6−4, 6−2
Guanyador 13. 19 d'octubre de 1975   Barcelona Terra batuda   Adriano Panatta 1−6, 7−6, 6−3, 6−2
Finalista 13. 7 de desembre de 1975   Copa Masters, Estocolm, Suècia Dura (i)   Ilie Năstase 2−6, 2−6, 1−6
Finalista 14. 1 de febrer de 1976   Filadèlfia WCT, Estats Units Moqueta   Jimmy Connors 6−7, 4−6, 0−6
Guanyador 14. 15 de febrer de 1976   Toronto WCT, Canadà Moqueta   Vitas Gerulaitis 2−6, 6−3, 6−1
Guanyador 15. 4 d'abril de 1976   São Paulo WCT (2) Moqueta (i)   Guillermo Vilas 7−6, 6−2
Guanyador 16. 9 de maig de 1976   WCT Finals, Dallas Moqueta   Guillermo Vilas 1−6, 6−1, 7−5, 6−1
Guanyador 17. 30 de maig de 1976   Düsseldorf, Alemanya Terra batuda   Manuel Orantes 6−2, 6−2, 6−0
Guanyador 18. 3 de juliol de 1976   Wimbledon, Regne Unit Gespa   Ilie Năstase 6−4, 6−2, 9−7
Guanyador 19. 30 d'agost de 1976   Boston (3) Terra batuda   Harold Solomon 6−7, 6−4, 6−1, 6−2
Finalista 15. 12 de setembre de 1976   US Open, Estats Units Terra batuda   Jimmy Connors 4−6, 6−3, 6−7, 4−6
Guanyador 20. 23 de gener de 1977   Boca Raton, Estats Units Terra batuda   Jimmy Connors 6−4, 5−7, 6−3
Guanyador 21. 6 de març de 1977   Memphis, Estats Units Moqueta   Brian Gottfried 6−4, 6−3, 4−6, 7−5
Guanyador 22. 3 d'abril de 1977   Niça, França Terra batuda   Guillermo Vilas 6−4, 1−6, 6−2, 6−0
Guanyador 23. 10 d'abril de 1977   Montecarlo WCT Terra batuda   Corrado Barazzutti 6−3, 7−5, 6−0
Guanyador 24. 24 d'abril de 1977   Denver, Estats Units Moqueta   Brian Gottfried 7−5, 6−2
Guanyador 25. 2 de juliol de 1977   Wimbledon (2) Gespa   Jimmy Connors 3−6, 6−2, 6−1, 5−7, 6−4
Guanyador 26. 16 d'octubre de 1977   Madrid Terra batuda   Jaime Fillol 6−3, 6−0, 6−7, 7−2
Guanyador 27. 23 d'octubre de 1977   Barcelona (2) Terra batuda   Manuel Orantes 6−2, 7−5, 6−2
Guanyador 28. 30 d'octubre de 1977   Basilea, Suïssa Moqueta   John Lloyd 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 29. 6 de novembre de 1977   Colònia, Alemanya Moqueta   Wojtek Fibak 6−4, 6−2, 6−3
Guanyador 30. 20 de novembre de 1977   Wembley, Regne Unit Dura (i)   John Lloyd 6−4, 6−4, 6−3
Finalista 16. 8 de gener de 1978   Copa Masters, Nova York, Estats Units Moqueta   Jimmy Connors 4−6, 6−1, 4−6
Guanyador 31. 15 de gener de 1978   Birmingham WCT, Estats Units Moqueta   Dick Stockton 7−6(4), 7−5
Guanyador 32. 22 de gener de 1978   Boca Raton (2) Terra batuda   Jimmy Connors 7−6(1), 3−6, 6−1
Guanyador 33. 26 de març de 1978   Las Vegas WCT, Estats Units Dura   Vitas Gerulaitis 6−5(4), 5−6(5), 6−4, 6−5(4)
Guanyador 34. 2 d'abril de 1978   Milà WCT, Itàlia Moqueta   Vitas Gerulaitis 6−3, 6−3
Guanyador 35. 28 de maig de 1978   Roma (2) Terra batuda   Adriano Panatta 1−6, 6−3, 6−1, 4−6, 6−3
Guanyador 36. 11 de juny de 1977   Roland Garros (3) Terra batuda   Guillermo Vilas 6−1, 6−1, 6−3
Guanyador 37. 8 de juliol de 1978   Wimbledon (3) Gespa   Jimmy Connors 6−2, 6−2, 6−3
Guanyador 38. 23 de juliol de 1978   Bastad (2) Terra batuda   Corrado Barazzutti 6−1, 6−2
Finalista 17. 10 de setembre de 1978   US Open (2) Dura   Jimmy Connors 4−6, 2−6, 2−6
Guanyador 39. 5 de novembre de 1978   Tòquio, Japó Moqueta   Brian Teacher 6−3, 6−4
Guanyador 40. 4 de febrer de 1979   Richmond WCT (2) Moqueta   Guillermo Vilas 6−3, 6−1
Guanyador 41. 10 de febrer de 1979   Boca Raton (3) Dura   Jimmy Connors 6−2, 6−3
Guanyador 42. 2 d'abril de 1979   Rotterdam, Països Baixos Moqueta   John McEnroe 6−4, 6−2
Guanyador 43. 9 d'abril de 1979   Montecarlo (2) Terra batuda   Vitas Gerulaitis 6−2, 6−1, 6−3
Guanyador 44. 23 d'abril de 1979   Las Vegas (2) Terra batuda   Jimmy Connors 6−3, 6−2
Finalista 18. 6 de maig de 1979   WCT Finals, Dallas (3) Moqueta   John McEnroe 5−7, 6−4, 2−6, 6−7
Guanyador 45. 11 de juny de 1979   Roland Garros (4) Terra batuda   Víctor Pecci 6−3, 6−1, 6−7, 6−4
Guanyador 46. 7 de juliol de 1979   Wimbledon (4) Gespa   Roscoe Tanner 6−7, 6−1, 3−6, 6−3, 6−4
Guanyador 47. 16 de juliol de 1979   Bastad (3) Terra batuda   Balazs Taroczy 6−1, 7−5
Guanyador 48. 13 d'agost de 1979   Toronto Dura   John McEnroe 6−3, 6−3
Guanyador 49. 17 de setembre de 1979   Palerm, Itàlia Terra batuda   Corrado Barazzutti 6−4, 6−0, 6−4
Guanyador 50. 30 d'octubre de 1979   Tòquio (2) Moqueta   Jimmy Connors 6−2, 6−2
Guanyador 51. 9 de desembre de 1979   Mont-real, Canadà Moqueta   Jimmy Connors 6−4, 6−2, 2−6, 6−4
Guanyador 52. 13 de gener de 1980   Copa Masters, Nova York Moqueta   Vitas Gerulaitis 6−2, 6−2
Guanyador 53. 10 de febrer de 1980   Boca Raton (4) Terra batuda   Vitas Gerulaitis 6−1, 5−7, 6−1
Guanyador 54. 24 de febrer de 1980   Salisbury, Estats Units Terra batuda   Vijay Amritraj 7−5, 6−1, 6−3
Guanyador 55. 30 de març de 1980   Niça (2) Terra batuda   Manuel Orantes 6−2, 6−0, 6−1
Guanyador 56. 6 d'abril de 1980   Montecarlo (3) Terra batuda   Guillermo Vilas 6−1, 6−0, 6−2
Guanyador 57. 27 d'abril de 1980   Las Vegas (3) Dura   Harold Solomon 6−3, 6−1
Guanyador 58. 8 de juny de 1980   Roland Garros (5) Terra batuda   Vitas Gerulaitis 6−4, 6−1, 6−2
Guanyador 59. 6 de juliol de 1980   Wimbledon (5) Gespa   John McEnroe 1−6, 7−5, 6−3, 6−7, 8−6
Finalista 19. 17 d'agost de 1980   Toronto Dura   Ivan Lendl 6−4, 4−5, retirada
Finalista 20. 7 de setembre de 1980   US Open (3) Dura   John McEnroe 6−7, 1−6, 7−6, 7−5, 4−6
Finalista 21. 19 d'octubre de 1980   Basilea Dura (i)   Ivan Lendl 3−6, 2−6, 7−5, 6−0, 4−6
Guanyador 60. 10 de novembre de 1980   Estocolm Moqueta   John McEnroe 6−3, 6−4
Guanyador 61. 14 de gener de 1981   Copa Masters, Nova York Moqueta   Ivan Lendl 6−4, 6−2, 6−2
Finalista 22. 29 de març de 1981   Milà Moqueta   John McEnroe 6−7, 4−6
Guanyador 62. 7 de juny de 1981   Roland Garros (6) Terra batuda   Ivan Lendl 6−1, 4−6, 6−2, 3−6, 6−1
Finalista 23. 4 de juliol de 1981   Wimbledon Gespa   John McEnroe 6−4, 6−7, 6−7, 4−6
Guanyador 63. 19 de juliol de 1981   Stuttgart, Alemanya Terra batuda   Ivan Lendl 1−6, 7−6, 6−2, 6−4
Finalista 24. 13 de setembre de 1981   US Open (4) Dura   John McEnroe 6−4, 2−6, 4−6, 3−6
Guanyador 64. 27 de setembre de 1981   Ginebra, Suïssa Terra batuda   Tomáš Šmíd 6−4, 6−3

Períodes com a número 1Modifica

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1.   Jimmy Connors 23/08/1977 − 29/08/1977   Jimmy Connors 1 1
2.   Jimmy Connors 09/04/1979 − 20/05/1979   Jimmy Connors 6 7
3.   Jimmy Connors 09/07/1979 − 02/03/1980   John McEnroe 34 41
4.   John McEnroe 24/03/1980 − 10/08/1980   John McEnroe 20 61
5.   John McEnroe 18/08/1980 − 05/07/1981   John McEnroe 46 107
6.   John McEnroe 20/07/1981 − 02/08/1981   John McEnroe 2 109

Dobles: 7 (4−3)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 25 de setembre de 1972   Albany, Estats Units Dura   Ove Bengtson   Bob Hewitt
  Frew McMillan
4−6, 2−6
Finalista 2. 8 de juliol de 1974   Bastad, Suècia Terra batuda   Ove Bengtson   Paolo Bertolucci
  Adriano Panatta
3−6, 6−2, 3−6
Guanyador 1. 11 de febrer de 1974   Bolonya WCT, Itàlia Moqueta   Ove Bengtson   Arthur Ashe
  Roscoe Tanner
6−4, 5−7, 4−6, 7−6, 6−2
Guanyador 2. 23 de febrer de 1974   Londres WCT, Regne Unit Moqueta   Ove Bengtson   Mark Farrell
  John Lloy
7−6, 6−3
Guanyador 3. 7 de juliol de 1975   Bastad Terra batuda   Ove Bengtson   Juan Gisbert
  Manuel Orantes
7−6, 7−5
Guanyador 4. 24 d'octubre de 1975   Barcelona, Espanya Terra batuda   Guillermo Vilas   Wojtek Fibak
  Karl Meiler
3−6, 6−4, 6−3
Finalista 3. 12 d'abril de 1976   Montecarlo, Mònaco Terra batuda   Guillermo Vilas   Wojtek Fibak
  Karl Meiler
6−7, 1−6

Equips: 1 (1−0)Modifica

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 19−21 de desembre de 1975 Copa Davis, Estocolm, Suècia Moqueta (i)   Birger Andersson
  Ove Bengtson
  Rolf Norberg
  Jiri Hrebec
  Jan Kodes
  Frantisek Pala
  Vladimir Zednik
3−2

TrajectòriaModifica

IndividualModifica

Torneig 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 Títols V − D
Open d'Austràlia A 3R Absent 0 / 1 1 – 1
Roland Garros 4R G G QF A G G G G 6 / 8 49 – 2
Wimbledon QF 3R QF G G G G G F 5 / 9 51 – 4
US Open 4R 2R SF F 4R F QF F F 0 / 9 40 – 9
Tennis Masters Cup A RR F A F A G G A 2 / 5 15 – 7
WCT Finals A F F G A SF F A A 1 / 5 10 – 3
Rànquing a final d'any 18 3 3 2 3 2 1 1 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

GuardonsModifica

  • Campió del món ITF (1978, 1979, 1980)
  • Jugador de l'any ATP (1976, 1977, 1978, 1979, 1980)

ReferènciesModifica

  1. "Borg may still be at top of his game", The Otago Daily Times, 14/07/2007(anglès)
  2. "Llista de Navratilova joins Laver and Borg on the shortlist (as voted for by. .. Navratilova)", Alastair Campbell, The Times, 03/06/2004 (anglès)
  3. "When he was king", Tim Pears, The Observer, 05/06/2005 (anglès)
  4. «Player Records > Winning streaks» (en anglès). Davis Cup. [Consulta: 6 octubre 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Björn Borg