Blanca de Borgonya i de França
Blanca de Borgonya i de França (1288 - Dijon, juliol 1348) fou una infanta de Borgonya i comtessa consort de Savoia entre 1323 i 1329.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1288 ![]() |
Mort | juliol 1348 ![]() Dijon ![]() |
Sepultura | Dijon ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Comtessa ![]() |
Família | Dinastia Capet de Borgonya ![]() |
Cònjuge | Eduard I de Savoia (1307 (Gregorià)–) ![]() |
Fills | Joana de Savoia i de Borgonya ![]() |
Pares | Robert II de Borgonya ![]() ![]() |
Germans | Margarida de Borgonya i de França Joana de Borgonya i de França Hug V de Borgonya Lluís de Borgonya Eudes IV de Borgonya Maria de Borgonya ![]() |
Parents | Amadeu VI de Savoia, nebot ![]() |
Biografia
modificaVa néixer el 1288 com a tercera filla del duc Robert II de Borgonya i Agnès de França.[1] Era neta per línia paterna del duc Hug IV de Borgonya i Violant de Dreux, i per línia materna del rei Lluís IX de França i Margarida de Provença. Fou germana de Margarida de França, casada amb Lluís X de França; de Joana de Borgonya, casada amb Felip VI de França; i dels ducs Hug V i Eudes IV de Borgonya.
Blanche va quedar vídua quan el seu cònjuge Edward va morir a Gentilly el 1329. La va succeir el seu germà Aymon Blanche va negociar amb el seu cunyat sobre el seu dot fins al 8 de febrer de 1330, quan va ser assegurada a Bourg, Treffort, Coligny, Jasseron, Trivier, Pont-de-Vesle i Pontdevaux a Bresse;[2] el rei de França també li va concedir una casa al faubourg Saint-Marcel de París el 1333.
La seva filla Joan va qüestionar la successió i va reclamar els drets de Savoia al seu oncle entre 1329 i 1339. El 1346 i el 1347, va utilitzar la seva influència a la cort del seu nebot, Amadeu VI, per buscar aliances més estretes amb Borgonya per compensar la venda pendent del Dauphiné a França. Això va portar al seu breu compromís amb Joana de Borgonya, filla de Felip de Borgonya i de Joana I, comtessa d'Alvèrnia.[3]
A la mort del seu marit, ocorreguda el 1329, es retirà a la ciutat de Dijon, on morí el 18 de juliol de 1348, potser per la pesta negra.[4]
Núpcies i descendents
modificaEs casà el 18 d'octubre de 1307 al castell de Montbard amb el futur Eduard I de Savoia.[5] D'aquesta unió nasqué:
- Joana de Savoia (1310-1344), casada el 1329 amb el duc Joan III de Bretanya.
Referències
modifica- ↑ Pearson, 2017, p. 64Plantilla:Endash65.
- ↑ Samuel Guichenon, Histoire généalogique de la Royale Maison de Savoie ou Histoire généalogique de la Royale Maison de Savoie justifiée par titres, fondations de monastères, manuscrits, anciens monuments, histoires, et autres preuves authentiques, chez Jean-Michel Briolo, 1660(Samuel Guichenon, Història genealògica de la Casa Reial de Savoia o Història genealògica de la Casa Reial de Savoia justificada per títols, fundacions de monestirs, manuscrits, monuments antics, històries i altres proves autèntiques, publicat per Jean-Michel Briolo, 1660)
- ↑ Cox, 1967, p. 59–61.
- ↑ Cox, 1967, p. 70.
- ↑ Cox, 1967, p. 59.
Bibliografia
modifica- Cox, Eugene L. The Green Count of Savoy. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1967. LCCN 67-11030.
- Pearson, Andrea. Envisioning Gender in Burgundian Devotional Art, 1350–1530: Experience, Authority, Resistance. Routledge, 2017.