Blancaneu (pel·lícula de Pablo Berger)

Blancaneu és una pel·lícula espanyola de 2012 dirigida per Pablo Berger, inspirada en el compto de fades homònim dels Germans Grimm. Imita les maneres de narrar del cinema mut, amb fotografia en blanc i negre i la música com a element conductor.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaBlancaneu
Blancanieves Modifica el valor a Wikidata
Blancanievesgoya.jpg
Fitxa
DireccióPablo Berger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPablo Berger, Jérôme Vidal i Ibón Cormenzana Modifica el valor a Wikidata
GuióPablo Berger Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlfonso Vilallonga Serra Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKiko de la Rica Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFernando Franco Modifica el valor a Wikidata
VestuariFrancisco Delgado López Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena8 setembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada104 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà i cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa Blancaneu i els set nans Modifica el valor a Wikidata
Gènerepel·lícula de fantasia, drama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Temaparent-child relationship (en) Tradueix i corrida Modifica el valor a Wikidata
Representa amortalitat materna, nanisme, amnèsia i madrastra Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSevilla Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióDècada del 1920 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webblancanieves.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1854513 Filmaffinity: 658540 Allocine: 196004 Rottentomatoes: m/blancanieves Mojo: blancanieves Allmovie: v570960 TCM: 863122 Metacritic: movie/blancanieves TV.com: movies/blancanieves Modifica el valor a Wikidata

Presentada en la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (va obtenir el Premi Especial del Jurat), va ser la pel·lícula seleccionada per Espanya per als Premis Oscar en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa (finalment no va ser nominada per l'Acadèmia) i per als Premis Ariel (sí que va obtenir aquest guardó). En la XXVII edició dels Premis Goya (2012) va obtenir deu guardons, entre ells el de millor pel·lícula.[3]

ArgumentModifica

En una sèrie d'esdeveniments fortuïts, la pel·lícula comença relatant el tràgic accident que sofreix el torero Antonio Villalta en ser cornejat per Llucifer, el sisè toro de la corrida del dia. Aquest accident el deixa lesionat al mateix temps que la seva esposa, la cantant Carmen de Triana, mor dessagnada en donar a llum a la seva filla, la petita Carmen. Antonio, esfondrat per les tristes notícies, dóna de costat a la seva filla, qui acaba sota la cura de la seva àvia materna, donya Concha. Mentrestant, Encarna, una infermera de l'hospital, comença a cuidar d'Antonio. Agraït per les seves cures i el seu afecte, es casa amb ella.

Passen els anys i observem com Carmen, la filla d'Antonio, creix apartada del seu pare amb la seva àvia, donya Concha. No obstant això, aquesta mor inesperadament d'un atac al cor durant la celebració de la primera comunió de la nena. Encarna decideix que la seva fillastra Carmen vagi a viure amb el seu pare i amb ella, però quan Carmen arriba, descobreix que treballarà de criada fent els pitjors treballs de la casa com una serventa i que tindrà totalment prohibit veure al seu pare. Tots la maltracten, i només troba afecte en la seva mascota, el gall Pepe.

No obstant això, un dia Pepe es cola a la casa i puja a una habitació. Perseguint-lo, Carmen entra i allí troba al seu pare, al qual la seva malvada madrastra Encarna té totalment sotmès aprofitant la seva paraplegia. Pare i filla es reconeixen i forgen un fort vincle; els dos es reuneixen en secret quan Encarna està absent o enganyant a Antonio amb Genaro, el seu xofer, i Antonio aprofita les trobades per a ensenyar-li a la seva filla Carmen tots els secrets de la tauromàquia. Però tot acaba quan Encarna s'adona que la seva fillastra Carmen l'ha desobeït i, com a càstig, fa que es mengi Pepe.

Algun anys després, Carmen s'ha convertit en una bella noia. Encarna, gelosa de la bellesa de la seva fillastra Carmen i desitjosa de quedar-se amb tota la fortuna del seu espòs Antonio, assassina a aquest i mana a Genaro que la mat a ella. Malgrat això, Carmen sobreviu, encara que perd la memòria en el contratemps. Afortunadament, un grup de sis artistes nans, coneguts com els Nans Toreros, la troben i decideixen cuidar-la mentre es recupera. En una de les seves actuacions, es produeix un contratemps amb una vaqueta que posa en perill la vida d'un d'ells, la qual cosa fa que Carmen surti al seu rescat amb les seves habilitats de torera. Els nans (excepte Rondinaire) queden admirats de la seva habilitat i decideixen que formi part del seu espectacle amb el nom de "Blancaneu".

Carmen coneguda artísticament com Blancaneu es fa cada vegada més famosa, fins al punt de ser contractada per un empresari que li fa signar un contracte per tota la vida aprofitant que la noia no sap llegir. D'altra banda, Encarna s'assabenta que la seva fillastra Carmen continua viva en veure-la en la portada d'una revista. Furiosa, baralla amb Genaro i acaba matant-lo. Mentrestant, un dels nans toreros s'enamora perdudament de Carmen, mentre que Rondinaire, gelós d'ella, cerca la manera de matar-la.

Finalment, Blancaneu i els seus companys arriben a La Colosal de Sevilla, la mateixa plaça de toros on Antonio va sofrir el seu accident. Mentre resa, veu la foto de la seva mare que el seu pare havia penjat de la mà de la verge abans de la seva fatídica corrida, però no la reconeix per la seva amnèsia. Més tard, a punt de sortir al rodo, don Martín, l'apoderat d'Antonio la crida entre la gentada, emocionat, que el seu pare estaria orgullós d'ella. Aquesta revelació desencadena una sèrie de records en Carmen a mesura que avança per la plaça. D'altra banda, Rondinaire ha canviat els rètols dels toros d'aquesta tarda perquè li toqui a Carmen el més brau de la corrida (convenientment anomenat Satanàs) en lloc d'una vaqueta. Ella, aterrida en recordar el seu passat, intenta allunyar-se del toro, però recorda els consells del seu pare i dóna una feina inoblidable, que li fa guanyar-se els aplaudiments del públic i l'indult de l'animal.

Tanmateix, Encarna, que ha assistit a la corrida amb un vel per a no ser reconeguda, li lliura a la seva fillastra Carmen una poma injectada amb verí que provoca la mort de Carmen quan se la menja. Rondinaire, que havia vist Encarna, la malvada madrastra de Carmen, accidentalment abans, decideix redimir-se i guia als altres nans per a acabar amb Encarna, la malvada madrastra de Carmen, a qui tanquen amb un toro que presumiblement la mata.

L'empresari amb qui Carmen va signar el contracte decideix usar el seu cadàver com una atracció de fira perquè els curiosos intentin despertar-la per unes quantes monedes. Al costat d'ella roman el nan enamorat, cuidant-la i dormint al seu costat. Al final es percep que, probablement, no està del tot morta quan, després que el nan enamorat la besa, se li escapa una llàgrima dels seus ulls tancats.

Fitxa artísticaModifica

Fitxa tècnicaModifica

RecepcióModifica

EstrenaModifica

Va ser presentada en la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià el 21 de setembre de 2012 i estrenada de forma regular el 28 de setembre.

RecepcióModifica

La pel·lícula ha estat àmpliament elogiada per la crítica. Roger Ebert del Chicago Sun-Times va comentar sobre Blancaneu "Película muda visualment impressionant del tipus que podria haver estat feta pels més grans directors de la dècada de 1920".

Lluís Bonet Mojica de La Vanguardia va assegurar que: “Podia ser un disbarat, més penós que hilarant, però a part del seu fascinant poder visual, la pel·lícula combina meravellosament l'humor negre, la sàtira social i un to pròxim al gran cinema expressionista alemany."[4]

En el seu primer cap de setmana va recaptar entre 166.000 i els 169.000€ a Espanya. Als Estats Units el primer cap de setmana de la seva estrena va recaptar 25,264 $.[5]

Finalment, en una decisió polèmica i sorprenent, no va ser tinguda en compte per a competir per Millor Pel·lícula de parla no Anglesa en l'edició número 85 dels Premis Óscar.

Aquesta pel·lícula també ha generat crítiques per maltractament animal durant el seu rodatge. Un tècnic del rodatge els va confirmar que els toros van ser sotmesos al terç de vares (picador) i al de banderilles, i que finalment van ser sacrificats en als «chiqueros» de la plaça.[6] Les associacions protectores d'animals van aconseguir que s'instaurés, en contra d'Arcadia Motion Pictures, la promotora de la pel·lícula, un expedient sancionador, per incomplir la Llei de Protecció Animal 1/1990 d'1 de febrer, article 24.3.g, que considera "infracció molt greu la filmació d'escenes amb animals per a cinema o televisió que comportin crueltat, maltractament o sofriment quan aquests no siguin simulats".[7]

La pel·lícula ha estat ben acollida en nombrosos països del món com Bolívia, Alemanya, Portugal, França, fins i tot al Japó, que segons Pablo Berger va ser un esdeveniment inesperat, la història va trobar sentit "al saber que és una història que connecta, que parla d'accions, de sensacions. Les passions no són tan llunyanes entre nosaltres", va dir el director de la pel·lícula.

Palmarès cinematogràficModifica

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Categoria Persona Resultat
Premi Especial del Jurat Guanyadora
Conquilla de Plata a la millor actriu Macarena García Guanyadora
XXVII Premis Goya
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Pablo Berger Nominat
Millor actriu protagonista Maribel Verdú Guanyadora
Millor actor protagonista Daniel Giménez Cacho Nominat
Millor actriu de repartiment Ángela Molina Nominada
Millor actor de repartiment Josep Maria Pou Nominat
Millor actriu revelació Macarena García Guanyadora
Millor actor revelació Emilio Gavira Nominat
Millor guió original Pablo Berger Guanyador
Millor música original Alfonso Vilallonga Guanyador
Millor cançó original No te puedo encontrar (en la veu de Silvia Pérez Cruz)
Pablo Berger
Juan Gómez "Chicuelo"
Guanyadors
Millor fotografia Kiko de la Rica Guanyador
Millor muntatge Fernando Franco Nominat
Millor direcció artística Alain Bainée Guanyador
Millor direcció de producció Josep Amorós Nominat
Millor disseny de vestuari Paco Delgado Guanyador
Millor maquillatge i perruqueria Fermín Galán
Sylvie Imbert
Guanyadors
Millors efectes especials Ferran Piquer
Reyes Abades
Nominats
LV Premis Ariel
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula iberoamericana Guanyadora
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[8]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Pablo Berger Guanyador
Millor actriu protagonista Maribel Verdú Nominada
Millor actor protagonista Daniel Giménez Cacho Nominat
Millor actriu secundària Ángela Molina Guanyadora
Millor actor secundari Josep Maria Pou Nominat
Millor actriu revelació Macarena García Guanyadora
Millor actor revelació Emilio Gavira Nominat
Millor guió original Pablo Berger Guanyador
Millor muntatge Fernando Franco Guanyador
Millor música Alfonso Vilallonga Guanyador
Millor fotografia Kiko de la Rica Guanyador
XXII Premis de la Unión de Actores[9]
Categoria Persona Resultat
Millor actriu protagonista de cinema Maribel Verdú Guanyadora
Millor actor protagonista de cinema Daniel Giménez Cacho Nominat
Millor actriu secundària de cinema Ángela Molina Nominada
Millor actor de repartiment de cinema Ramón Barea Nominat
Pere Ponce Nominat
Millor actriu de repartiment de cinema Inma Cuesta Nominada
57a edició dels Premis Sant Jordi de Cinematografia[10]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula espanyola Guanyadora
Premis Cinematogràfics José María Forqué[11]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor actriu Macarena García Nominada
Maribel Verdú Guanyadora
Premis ACE (Nova York[12]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Guanyadora
Millor actriu Maribel Verdú Guanyadora
Millor actor de repartiment Daniel Giménez Cacho Guanyador
Premis Gaudí[13]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula en llengua catalana Ganadora[14]
Millor director Pablo Berger Nominat
Millor protagonista femenina Ángela Molina Nominada
Maribel Verdú Nominada
Millor guió Pablo Berger Nominat
Millor muntatge Fernando Franco Nominat
Millor direcció artística Alain Bainée Guanyador
Millor música original Alfonso Vilallonga Guanyador
Millor fotografia Kiko de la Rica Nominat
Millor vestuari Paco Delgado Guanyador
Millor maquillatge i perruqueria Fermín Galán
Sylvie Imbert
Nominats
Millors efectes especials Reis Abats
Ferrán Piquer
Nominats
Fotogramas de Plata
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula espanyola Guanyadora
Millor actriu de cinema Maribel Verdú Guanyadora
Premis SPT 2012[15]
Categoria Persona Resultat
Millor pel·lícula Nominada
Millor actriu de cinema Maribel Verdú Nominada

ReferènciesModifica