Blankenberge
Blankenberge és una ciutat de Bèlgica, situat a l'embocadura del Blankenbergse Vaart i el Mar del Nord a la província de Flandes Occidental, que forma part de la regió flamenca. El 2010 tenia uns 19.879habitants.[1]
 Blankenberge | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Casa de la vila | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | regió Flamenca | ||||
| Província | Flandes Occidental | ||||
| Districte | districte de Bruges  | ||||
| Capital | Blankenberge | ||||
| Població | |||||
| Total | 20.349 (2018) | ||||
| • Densitat | 1.168,81 hab./km² | ||||
| Predomini lingüístic | neerlandès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 17,41 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
• Mayor of Blankenberge (en)  | Björn Prasse (en) (2021–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8370 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 050 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | blankenberge.be | ||||
  | |||||
Geografia i economiaModifica
1% bosc
71% conreu
26% construccions
2% aigües i carreteres
La ciutat de Blankenberge es troba a la frontera entre els pòlders fèrtils i la zona sorrenca de les dunes.
El nucli no tenia gaire importància econòmica, tret d'un petit port de peix, fins que al segle xix el turisme balneari va desenvolupar-se al mar del nord. L'obertura de la línia ferroviària 51 al 1863 que va connectar el nucli a Bruges i a Heist i l'obertura del tramvia de la costa al 1890 que va connectar-lo amb Knokke i Oostende van fomentar la ciutat. El partit socialista belga (PSB) va crear-hi els primers hotels de turisme social.
NuclisModifica
| Situació dels nuclis | |||
|---|---|---|---|
| nucli | superfície (km²) |
habitants (1999) |
Mapa |
| I Blankenberge II Uitkerke Total Municipis veïns a: Zeebrugge, Zwankendamme, Lissewege (Bruges) b: Zuienkerke c: Nieuwmunster d: Wenduine |
2,61 14,80 17,41 |
 | |
HistòriaModifica
El primer esment escrit data del 1320: Scarphout era un nucli d'habitació més al nord, que el mar va submergir a la tempestat del 1334.[2] Poc després, el 1358 una església nova i un petit castell van reconstruir-se a les dunes, més enretirats del mar. Al 1433, al regne del comte de Flandes, Felip III un hospital va construir-se. El segle després, un petit port poc còmode, va ser afegit al poble. El 1871 es va crear un port de peix, que mai no va funcionar ben bé i que va transformar-se en port de plaer després de la segona guerra mundial. Al 1977, Blankenberge va fusionar amb Uitkerke.
-
![Blankenberge el 1641[3]](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Sanderus_-_Blankenberge.jpg/81px-Sanderus_-_Blankenberge.jpg)
Blankenberge el 1641[3]
-
-
Casa Majutte, antiga casa de pescador (monument llistat)
-
Església de Sant Antoni
![Blankenberge el 1641[3]](/wiki/Fitxer:Sanderus_-_Blankenberge.jpg)
Llocs d'interèsModifica
- El Casino
- L'antiga casa de la vila
- La riba del port amb les seves botigues i restaurants especialitzats en peix
- El port de Blankenberge: antic port de peix transformat en port esportiu amb 1000 emplaçaments
- La platja
GalleriaModifica
-
Casino
-
Entrada del port esportiu
-
Resclosa de desguàs del Blankenbergse Vaart al port esportiu
-
Platja i moll
Fills predilectes de BlankenbergeModifica
- Michiel Gheraerts (Michael Gerardus): matemàtic
- Frédéric Leroy, poeta;
- Frans Masereel, gravador;
- Jacobus Meyerus, escriptor
- Sven Pieters, atleta;
- Frans Regoudt, pintor
- Willem van Hecke, pintor
- Brian Vandenbussche, futbolista;
- Jules Van Paemel, aiguafortista;
- Leo Van Paemel, pintor;
- Roger Wittevrongel, pintor;
- Ingrid De Vos, actriu;
- Tom Stubbe, ciclista.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blankenberge |
- ↑ «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 13 juny 2010].
- ↑ Antoon Sanders, Flandria Illustrata, Colònia, Cornelis ab Egmondt et socii, 1641, pàgina 306
- ↑ ibidem,