Viquipèdia

Blanus mendezi

Blanus mendezi és una espècie de rèptil extint del Miocè de Catalunya. Visqué fa aproximadament 11 milions d'anys, cosa que en fa el representant més antic conegut del seu grup al Mediterrani occidental. L'holotip és un crani complet amb el maxil·lar inferior articulat, conservat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i trobat a ACM/C8-A4, una localitat del Miocè mitjà propera als Hostalets de Pierola.[1]

Infotaula d'ésser viuBlanus mendezi Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSquamata
FamíliaBlanidae
GènereBlanus
EspècieBlanus mendezi Modifica el valor a Wikidata
Bolet et al., 2014
Nomenclatura
SignificatInvident de Méndez

Sistemàtica modifica

B. mendezi pertany al grup dels amfisbenis, o «llangardaixos cecs», un clade poc conegut d'escatosos que viuen sota terra i sovint manquen d'extremitats.[2][3] Les dades moleculars i paleontològiques[4][5][6][7][8][9] indiquen que els amfisbenis són un tàxon germà dels lacèrtids, de manera que haurien perdut les extremitats independentment de les serps. Els amfisbenis i els lacèrtids probablement divergiren durant el Cretaci superior,[10] tot i que els primers animals que es poden classificar amb certesa com a amfisbenis no aparegueren fins al Paleogen.[11] La majoria de les 150–190[3][12] espècies vivents d'aquest grup es troben als continents meridionals (Afro-Aràbia i Sud-amèrica). N'hi ha poques que visquin a la zona mediterrània. A part de Trogonophis wiegmanni (Trogonophidae), tots els amfisbenis vivents pertanyen al gènere Blanus, que anteriorment s'assignava a la família Amphisbaenidae, però actualment es classifica a la seva pròpia família, Blanidae, en consonància amb el que diuen les proves moleculars i morfològiques.[3][9][13][14]

La divergència dels clades d'amfisbenis vivents s'ha atribuït principalment al fenomen conegut com a «vicariança».[6][15] També hi podria haver contribuït la dispersió oceànica intercontinental, tal com indica la presumpta relació de tàxons germans entre els blànids, del Mediterrani, i els cadeids, del Carib.[14] Tanmateix, resultats més recents posen en dubte aquesta relació.[9] Pel que fa als llangardaixos cecs del Mediterrani, les dades moleculars han revelat l'existència de tres clades vivents, que actualment ocupen àmbits diferents:[16] un clade del Mediterrani oriental (Blanus strauchi),[17] un d'ibèric (B. cinereus i, possiblement, l'espècie críptica recentment descoberta B. mariae, però vegeu la referència[18]) i un del nord-oest d'Àfrica (B. mettetali i B. tingitanus). Les anàlisis moleculars suggereixen que el clade ibèric i el del nord-oest d'Àfrica són els més propers, mentre que el del Mediterrani oriental hauria estat el primer a separar-se.[13]

Referències modifica

  1. ↑ Bolet, A.; Delfino, M.; Fortuny, J.; Almécija, S.; Robles, J. M.; et al «An Amphisbaenian Skull from the European Miocene and the Evolution of Mediterranean Worm Lizards» (en anglès). PLoS ONE, 9, 6, 2014, pàg. e98082. DOI: 10.1371/journal.pone.0098082.
  2. ↑ Gans, C «The characteristics and affinities of the Amphisbaenia» (en anglès). Trans Zool Soc London, 34, 1978, pàg. 347–416. DOI: 10.1111/j.1096-3642.1978.tb00376.x.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kearney, M «Systematics of the Amphisbaenia (Lepidosauria: Squamata) based on morphological evidence from recent and fossil forms» (en anglès). Herpetol Monog, 17, 2003, pàg. 1–74. DOI: 10.1655/0733-1347(2003)017[0001:sotalb]2.0.co;2.
  4. ↑ Townsend, T. M.; Larson, A.; Louis, E.; Macey, J. R «Molecular phylogenetics of Squamata: the position of snakes, amphisbaenians, and dibamids, and the root of the squamate tree» (en anglès). Syst Biol, 53, 2004, pàg. 735–757. DOI: 10.1080/10635150490522340.
  5. ↑ Vidal, N.; Hedges, S. B «The phylogeny of squamate reptiles (lizards, snakes, and amphisbaenians) inferred from nine nuclear protein-coding genes» (en anglès). C R Biol, 328, 2005, pàg. 1.000–1.008. DOI: 10.1016/j.crvi.2005.10.001.
  6. ↑ 6,0 6,1 Vidal, N.; Hedges, S. B «The molecular evolutionary tree of lizards, snakes, and amphisbaenians» (en anglès). C R Biol, 332, 2009, pàg. 129–1.39. DOI: 10.1016/j.crvi.2008.07.010.
  7. ↑ Lee, M. S. Y «Hidden support from unpromising data sets strongly unites snakes with anguimorph 'lizards'» (en anglès). J Evol Biol, 22, 2009, pàg. 1.308–1.316. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2009.01751.x.
  8. ↑ Wiens, J. J.: Kuczynski, C. A.; Townsend, T.; Reeder, T. W.; Mulcahy, D. G.; et al «Combining phylogenomics and fossils in higher-level squamate reptile phylogeny: Molecular data change the placement of fossil taxa» (en anglès). Syst Biol, 59, 2010, pàg. 674–688. DOI: 10.1093/sysbio/syq048.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Pyron, R. A.; Burbrink, F. T.; Wiens, J. J «A phylogeny and revised classification of Squamata, including 4161 species of lizards and snakes» (en anglès). BMC Evol Biol, 13, 2013, pàg. 93. DOI: 10.1186/1471-2148-13-93.
  10. ↑ Müller J.; Hipsley, C. A.; Head, J.; Kardjilov, N.; Hilger, A.; et al «Eocene lizard from Germany reveals amphisbaenian origins» (en anglès). Nature, 473, 2011, pàg. 364–367. DOI: 10.1038/nature09919.
  11. ↑ Augé, M «Amphisbaenians from the European Eocene: a biogeographical review» (en anglès). Palaeobiodivers Palaeonviron, 92, 2012, pàg. 425–443.. DOI: 10.1007/s12549-012-0104-6.
  12. ↑ Gans, C «Checklist and bibliography of the Amphisbaenia of the world» (en anglès). Bull Am Mus Nat Hist, 289, 2005, pàg. 1–130. DOI: 10.1206/0003-0090(2005)289<0001:cabota>2.0.co;2.
  13. ↑ 13,0 13,1 Albert, E. M.; Zardoya, R.; García-París, M «Phylogeographical and speciation patterns in subterranean worm lizards of the genus Blanus (Amphisbaenia: Blanidae)» (en anglès). Mol Ecol, 16, 2007, pàg. 1.519–1.531. DOI: 10.1111/j.1365-294x.2007.03248.x.
  14. ↑ 14,0 14,1 Vidal, N.; Azvolinski, A.; Cruaud, C.; Hedges, S. B «Origin of tropical American burrowing reptiles by transatlantic rafting» (en anglès). Biol Lett, 4, 2008, pàg. 115–118. DOI: 10.1098/rsbl.2007.0531.
  15. ↑ Hembree, D. I «Amphisbaenian paleobiogeography: Evidence of vicariance and geodispersal patterns». Palaeogeogr Palaeoclimatol Palaeoecol, 235, 2006, pàg. 340–354. DOI: 10.1016/j.palaeo.2005.11.006.
  16. ↑ Vasconcelos, R.; Carretero, M. A.; Harris, D. J «Phylogeography of the genus Blanus (worm lizards) in Iberia and Morocco based on mitochondrial and nuclear markers – preliminary analysis» (en anglès). Amphibia-Reptilia, 27, 2006, pàg. 339–346. DOI: 10.1163/156853806778190033.
  17. ↑ Alexander A.; A «Taxonomy and Variation of Blanus strauchi (Amphisbaenia, Reptilia)» (en anglès). Copeia, 1.966, 1966, pàg. 205–224. DOI: 10.2307/1441127.
  18. ↑ Speybroeck, J.; Beukema, W.; Crochet, P. A «A tentative species list of the European herpetofauna (Amphibia and Reptilia) – an update» (en anglès). Zootaxa, 2.492, 2010, pàg. 1–27.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blanus_mendezi&oldid=32310836»