Blocador dels canals de calci
Els blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canals de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.
TipusModifica
Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:
DihidropiridínicsModifica
En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia).
- Amlodipina (EFG, Astudal®, Norvas®, Zabart®)
- Barnidipina (Libradin®)
- Felodipina (EFG, Perfudal®, Plendil®)
- Lacidipina (Lacimen®, Lacipil®, Motens®)
- Lercanidipina (Coripren®, Lercadip®, Lerzam®, Zanidip®)
- Manidipina (Artedil®)
- Nicardipina (EFG, Lincil®, Nerdipina®, Vasonase®)
- Nifedipina (EFG, Adalat®), el primer a ser utilitzat.
- Nimodipina (EFG, Admon®, Brainal®, Modus®, Nimotop®)
- Nisoldipina (Sular®, Syscor®)
- Nitrendipina (EFG, Baypresol®, Gericin®, Tensogradal®)
Efectes adversosModifica
El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.
No dihidropiridínicsModifica
No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia.
Efectes adversosModifica
El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blocador dels canals de calci  |