Blocador dels canals de calci

Els blocador dels canals de calci són un grup de fàrmacs (i substàncies naturals) que alteren la conducció dels canals de calci. S'utilitzen principalment en el tractament de la hipertensió arterial.

Tipus

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:

Dihidropiridínics

En disminuir la resistència vascular perifèrica poden augmentar la freqüència cardíaca (taquicàrdia).

• Amlodipina (EFG, Astudal®, Norvas®, Zabart®)
• Barnidipina (Libradin®)
• Felodipina (EFG, Perfudal®, Plendil®)
• Lacidipina (Lacimen®, Lacipil®, Motens®)
• Lercanidipina (Coripren®, Lercadip®, Lerzam®, Zanidip®)
• Manidipina (Artedil®)
• Nicardipina (EFG, Lincil®, Nerdipina®, Vasonase®)
• Nifedipina (EFG, Adalat®), el primer a ser utilitzat.
• Nimodipina (EFG, Admon®, Brainal®, Modus®, Nimotop®)
• Nisoldipina (Sular®, Syscor®)
• Nitrendipina (EFG, Baypresol®, Gericin®, Tensogradal®)

Efectes adversos

El més freqüent són edemes de turmell resistent a diürètics, cefalees, rubor facial, mareig.

No dihidropiridínics

No redueixen (verapamil) o redueixen poc (diltiazem) la resistència vascular perifèrica, així no produeixen taquicàrdia.

• Verapamil (Manidón®)
• Diltiazem (EFG, Carsider, Dinisor®, Masdil®)

Efectes adversos

El més freqüent és el restrenyiment (sobretot verapamil).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blocador dels canals de calci

Vegeu també

Antihipertensius