Robert Wilson
El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.[1] De formació arquitecte, a més d'escriure el text de les seves obres, dissenya la posada en escena, incloent l'escenografia i il·luminació tant de l'escenari com de l'entorn. Va revolucionar l'escena als anys seixanta, a Nova York, amb la seva manera de concebre l'escena, distorsionant les relacions amb l'espai i les paraules, per exemple.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1941 (81 anys) Waco (Texas) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Pratt |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre, pintor, coreògraf, videoartista, artista d'instal·lacions, artista de performance, guionista, artista visual, il·lustrador, dramaturg, actor de cinema, arquitecte, dissenyador d'il·luminació, escenògraf, director de cinema |
| Activitat | 1964 – |
| Membre de | |
| Representat per | Paula Cooper Gallery, Albert Baronian Gallery (en)  i Electronic Arts Intermix |
Premis
| |
| Lloc web | robertwilson.com |
     | |
Va començar relacionant-se amb la performance i la dansa contemporània, especialment la propera a Merce Cunningham, i treballà com a voluntari amb nens autistes. Ha treballat amb la coreògrafa Lucinda Childs, el dramaturg Heiner Müller i el compositor Philip Glass, amb qui ha estat un dels impulsors de l'òpera contemporània. Així, l'estrena a Nova York de la seva òpera Einstein a la platja (1976) va marcar un abans i un després en aquest gènere.[1]
Wilson recupera el concepte d'obra d'art "total", en obres teatrals i operístiques a les quals intervé la música, que sempre és el fil conductor dels seus espectacles, per damunt del text, les accions físiques i el conjunt de l'escenografia, incloent la il·luminació. Cerca la bellesa de les imatges, sovint amb un fort component oníric pel seu interés en el surrealisme i les teories freudianes. Es caracteritza per usar grans espais escènics, la modificació de l'escala dels objectes (per exemple pot usar una pastanaga gegant o un tren minúscul) i en general una modificació de la percepció de l'espectador, alentint el tempo escènic. Els actors tenen aparença despersonalitzada i l'execució tècnica està sempre molt cuidada.[1]
Vegeu tambéModifica
- Absolute Wilson és una pel·lícula documental inspirada en la seva vida
NotesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)