Viquipèdia

Robert Charlton

futbolista anglès
(S'ha redirigit des de: Bobby Charlton)

Sir Robert Charlton (anglès britànic: Bobby Charlton) (Ashington, 11 d'octubre de 1937 - Macclesfield District General Hospital, 21 d'octubre de 2023) fou un futbolista anglès que ocupava la posició de migcampista. Va ser internacional absolut amb la selecció de futbol d'Anglaterra en 106 partits, amb la qual va guanyar la Copa del Món del 1966.[3] Formà part de l'anomenada United Trinity.

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Bobby Charlton
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSir Robert Charlton
11 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Ashington (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 2023 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Macclesfield District General Hospital (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBobby
FormacióBedlingtonshire Community High School
Loreto Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFutbol Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista, autobiògraf, entrenador de futbol, animador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 2023 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivafutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista (retirat)
Clubs juvenils
Anys Equip

1953–1956		 East Northumberland Schools
Manchester United FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1956–1973
1974–1975
1976
1980		 Manchester United FC
Preston North End FC
Waterford
Perth Azzurri[1][2]		 606
38
3
3		 199
8
1
2
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1954
1958–1960
1958–1970		 Anglaterra Juvenil
Anglaterra sub-23
Anglaterra Anglaterra		 1
6
106		 1
5
49
Equips entrenats
1973–1975
1983		 Preston North End FC
Wigan Athletic FC (caretaker manager)
Participà en
1970Mundial de Futbol 1970
juny 1968Eurocopa 1968
juliol 1966Mundial de Futbol 1966
1962Mundial de Futbol 1962
juny 1958Mundial de Futbol 1958 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSuzanne Charlton Modifica el valor a Wikidata
GermansJack Charlton Modifica el valor a Wikidata
ParentsJack Milburn
George Milburn Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0153282 TMDB (persona): 1234063 Musicbrainz: 869dc3eb-3e64-49aa-937a-c17d1356189c Discogs: 1368944
X: sirbobby FIFA: 43993 BDFutbol: 41635 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Juvenil
1953–1956 Manchester United FC
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1919–1978 Bangor City Football Club
1953–1953 English Schools' Football Association 4(5)
1954–1954 Anglaterra sub-18 1(1)
1956–1973 Manchester United FC (migcampista, davanter)606(199)
1958–1960 Anglaterra sub-21 6(5)
1974–1975 Preston North End (migcampista)38(8)
1976–1976 Waterford United F.C. (migcampista)3(1)
1976–1976 Melbourne Victory FC 14(7)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1958–1970   Anglaterra (migcampista, davanter)106(49)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1973–1975 Preston North End
1983–1983 Wigan Athletic FC (interí) Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Bobby Charlton va néixer a Ashington (Northumberland) l'11 d'octubre del 1937. Jugava de migcampista i era germà del també futbolista Jackie Charlton. Ingressà al primer equip del Manchester United FC l'any 1956 i amb només 17 anys guanyà la seva primera lliga amb el club. La desgràcia, però, arribà l'any següent quan l'avió que transportava els jugadors del Manchester des de Belgrad, on havien jugat un partit, s'estavellà a prop de Múnic. Van morir vuit jugadors del primer equip. Charlton salvà la vida.[4] Aquell mateix any debutà amb la selecció anglesa de futbol, amb la qual inicià la que seria una llarga trajectòria.

Tot i ser seleccionat a l'equip que disputà el mundial de 1958 no arribà a jugar cap partit. A poc a poc, però, anà creixent com a futbolista fins a esdevenir imprescindible al seu club i a la selecció. Comptant el del 58, Charlton participà en quatre mundials (1958, 1962, 1966 i 1970). I els èxits començaren a arribar. El 1963 guanyà la seva primera FA Cup. El United s'anà refent a poc a poc del desastre de Múnic i a finals dels seixanta formà un gran equip que guanyà dues lligues (1965 i 1967). Entre les dues lligues, Charlton es proclamà campió del Món de futbol a Anglaterra'66. Aquell any, a més, va ser escollit Futbolista de l'any a Anglaterra i Bota d'Or a Europa. L'any 1968 culminà la seva dècada daurada amb la consecució de la Copa d'Europa amb el Manchester United FC. Fou el primer cop que un club anglès aconseguia el major títol europeu i ho feu de la mà de Bobby Charlton que marcà dos gols a la final.

L'any 1970 es retirà de la selecció amb la qual, durant dotze anys, disputà un total de 106 partits i marcà 49 gols. Actualment (2023) és el setè jugador amb més partits disputats amb la samarreta anglesa[5] i tercer màxim golejador, per darrere de Harry Kane i Wayne Rooney.[6] El 1973 Bobby abandonà el Manchester amb el rècord de partits jugats (752), fitxant pel Preston North End on fou jugador-entrenador. La seva actuació, però, no fou reeixida. En l'aspecte positiu, rebé, en aquell temps l'Orde de l'Imperi Britànic. Posteriorment restà lligat en tasques directives al Wigan Athletic i al Manchester United. Fou inclòs a l'English Football Hall of Fame el 2002. El 1998 fou escollit per la Football League a la llista de les 100 llegendes del futbol anglès.[7]

Trajectòria esportiva

modifica

Com a jugador

Com a entrenador

Vida personal i jubilació

modifica

Charlton va conèixer la seva dona, Norma Ball, a una pista de gel de Manchester el 1959 i es van casar el 1961. Van tenir dues filles, Suzanne i Andrea. Suzanne va ser dona del temps per a la BBC durant la dècada del 1990. Van tenir néts, inclòs el fill de Suzanne, Robert, que rep el seu nom en honor al seu avi.[8]

El 2007, mentre feia publicitat de la seva propera autobiografia, Charlton va revelar que estava barallat des de feia molt temps amb el seu germà Jack. Poques vegades es parlaven després d'una baralla entre la seva dona Norma i la seva mare Cissie (que va morir el 1996 als 83 anys).[9] Bobby Charlton no va veure la seva mare després de 1992 com a resultat de la baralla.[10]

El 14 de desembre de 2008, Jack li va lliurar el premi a la personalitat esportiva de l'any de la BBC. Va dir que va quedar noquejat ja que el seu germà li va lliurar el premi. Va rebre una gran ovació mentre l'esperava.[11]

Charlton va ajudar a promoure les candidatures de Manchester per als Jocs Olímpics de 1996 i 2000 i els Jocs de la Commonwealth de 2002, la candidatura d'Anglaterra per a la Copa del Món de 2006 i l'reeixida candidatura de Londres per als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012.[12] Va rebre el títol de cavaller el 1994 i va ser membre inaugural del Saló de la fama del futbol anglès el 2002. En acceptar el seu premi, va comentar: «Estic molt orgullós d'haver estat inclòs al Saló de la Fama del Museu Nacional del Futbol. És un gran honor. Si mireu els noms inclosos, he de dir que no podria discutir-hi. Tots ells són grans jugadors i gent amb qui m'agradaria haver jugat». També va ser el president (d'honor) del Museu Nacional del Futbol, una organització sobre la qual va dir: «No puc pensar en un museu millor enlloc del món».[13]

El 2 de març de 2009, Charlton va rebre la llibertat de la ciutat de Manchester. Va afirmar: «Estic molt orgullós, és fantàstic. És una gran ciutat. Sempre n'he estat molt orgullós».[14]

Charlton va participar en diverses activitats benèfiques, inclosa la recaptació de fons per als hospitals de càncer.[15] Després de visites a Bòsnia i Cambodja, Charlton es va involucrar en la causa de l'eliminació de mines terrestres,[16] i va donar suport al Grup Assessor de Mines, així com a fundar la seva pròpia organització benèfica, The Sir Bobby Charlton Foundation (abans Find a Better Way), que finança investigació per millorar l'eliminació de mines terrestres civils.[17]

El gener de 2011, Charlton va ser votat com el quart millor jugador del Manchester United de tots els temps pels lectors d'Inside United i ManUtd.com, darrere de Ryan Giggs (que va encapçalar l'enquesta), Eric Cantona i George Best.[18]

Va ser membre dels Premis Laureus World Sports.[19] El 6 de febrer de 2012, Charlton va ser traslladat a l'hospital després de caure malalt i, posteriorment, li van extirpar un càlcul biliar. Això li va impedir recollir un premi a la trajectòria als Premis Laureus World Sports.[20]

El 15 de febrer de 2016, el Manchester United va anunciar que la tribuna sud d'Old Trafford seria rebatejada en honor a Sir Bobby Charlton.[21] La presentació va tenir lloc en el partit a casa contra l'Everton el 3 d'abril de 2016.[22]

El 2015, va rebre el títol de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Bath.

L'octubre de 2017, Charlton va tenir un camp que portava el seu nom al St George's Park National Football Center a Burton-upon-Trent.[23]

El novembre de 2020, es va revelar que Charlton havia estat diagnosticat amb demència i, com a resultat, es va retirar de la vida pública.[24]

Mort

modifica

Charlton va morir a l'Hospital General del Districte de Macclesfield a Macclesfield, Cheshire, el 21 d'octubre de 2023, als 86 anys, a causa de les complicacions d'una caiguda que va patir a la residència d'avis on residia; en la investigació posterior, el forense va registrar la seva causa de mort com a trauma als pulmons, una caiguda i demència.[25][26] La seva mort deixa a Sir Geoff Hurst com l'últim jugador anglès supervivent de la final de la Copa del Món de 1966.[27]

El Manchester United va retre homenatge a Charlton en el seu partit de la Lliga de Campions contra el Copenhaguen a Old Trafford tres dies després de diverses maneres. En primer lloc, els jugadors del United portaven braçalets negres, i l'entrenador Erik ten Hag va ser flanquejat per Alex Stepney i el capità sub-21 Dan Gore abans que Ten Hag diposités una corona i es guardés un minut de silenci abans que comencés el partit. També es va col·locar una altra corona al seient de Charlton a la caixa del director. A més, la portada del programa de partits del United, United Review, presentava Charlton al davant, i els seguidors van posar flors i bufandes al United Trinity.[28]

El funeral va tenir lloc el 13 de novembre. La cerimònia principal va ser a la catedral de Manchester, però la processó va convocar primer a l'estadi d'Old Trafford abans d'anar al centre de la ciutat. Les multituds s'enfilaven als carrers i hi havia uns mil convidats al servei, entre ells Prince William, Alex Ferguson i molts altres associats al club. Les elegies van ser llegides per David Gill i el nét William Balderston i hi va haver un homenatge musical de How Great Thou Art cantat per Russell Watson.[29]

modifica
  • A l'episodi Taking Liberties de la comèdia estatunidenca de la NBC Frasier, Daphne Moon (Jane Leeves), que és de Manchester, esmenta que un dels seus oncles va intentar de manera fanàtica aconseguir l'autògraf de Charlton, «fins que Bobby li va trencar el cap amb una llauna de lager. Dotze punts, i encara té la llauna!»[30]
  • A la pel·lícula United de 2011, centrada en els èxits dels Busby Babes i la delmació de l'equip en l'accident de Munic, Charlton va ser interpretat per l'actor Jack O'Connell.[31]
  • A l'episodi Munich Air Disaster del documental sobre l'accident aeri Mayday, Charlton va ser entrevistat com a supervivent al programa, al costat de Harry Gregg.
  • L'agost de 2024, Endrick, un davanter estrella en ascens del Brasil que juga al Reial Madrid, va afirmar que Bobby Charlton era un dels seus ídols i jugadors preferits durant una entrevista promocional a New Balance.

Títols i guardons

modifica

Distincions individuals

modifica
Distinción Any
Pilota d'Or com a millor jugador d'Europa 1966
Bota de Plata com a 2n millor jugador d'Europa 1967
Bota de Plata com a 2n millor jugador d'Europa 1968
Orde de l'Imperi Britànic 1969
Ordre del Mèrit de la FIFA 1984
Nombrat President Honorífic del Manchester United FC 1984 - 2007
Elisabet II li va atorgar el títol de sir 1994

Referències

modifica
  1. ↑ «http://members.iinet.net.au/~jacob/wasoccer/1980Review.htm» (en anglès). footballwa. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2016. [Consulta: 13 desembre 2022].
  2. ↑ «The Superstars» (en anglès). Football West Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2 d'agost 2017. [Consulta: 13 desembre 2022].
  3. ↑ Padilla, Toni. «Anglaterra plora la mort de Bobby Charlton, el fill de miners que va ser campió del món», 21-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-22. [Consulta: 21 octubre 2023].
  4. ↑ Levine, Frankie. «Sir Bobby Charlton is the last remaining survivor of the Munich disaster after the death of Harry Gregg... but what happened to rest of the players and staff aboard flight?» (en anglès). Daily Mail, 17-02-2020. [Consulta: 15 desembre 2022].
  5. ↑ sport, Guardian «Sir Bobby Charlton, Manchester United legend and World Cup winner, dies at 86» (en anglès). The Guardian, 21-10-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-26. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 21 octubre 2023].
  6. ↑ Staff, The Athletic. «United legend and World Cup winner Sir Bobby Charlton dies at age of 86» (en anglès). Arxivat de l'original el 2023-10-21. [Consulta: 21 octubre 2023].
  7. ↑ «Football Legends list in full». BBC Sport, 05-08-1998 [Consulta: 10 gener 2009]. Arxivat 2022-01-30 a Wayback Machine.
  8. ↑ Orme, Daniel. «Sir Bobby Charlton left staggering amount to wife in Man Utd icon's will». The Daily Mirror, 07-10-2024. [Consulta: 23 novembre 2024].
  9. ↑ David Smith «Sir Bobby reopens the family feud». The Guardian, 27-08-2007. Arxivat de l'original el 7 febrer 2008 [Consulta: 27 agost 2007].
  10. ↑ «Mother's Day special: Football's top 10 most important mothers». Daily Mirror. Arxivat de l'original el 27 febrer 2014.
  11. ↑ BBC, 14-12-2008. Arxivat de l'original el 14 desembre 2008 [Consulta: 20 desembre 2008].
  12. ↑ BBCtítol=Charlton leads tributes to Banks, 09-01-2006. Arxivat de l'original el 16 novembre 2006 [Consulta: 28 gener 2006].
  13. ↑ Ottewell, David. «National Football Museum moves to Manchester» (en anglès). Manchester Evening News, 08-09-2009. Arxivat de l'original el 2024-05-15. [Consulta: 15 maig 2024].
  14. ↑ «Sir Bobby given freedom of city». BBC News, 02-03-2009. Arxivat de l'original el 3 març 2009 [Consulta: 2 març 2009].
  15. ↑ «PNHS Press release, Sir Bobby's Hole in One For Christie's». Arxivat de l'original el 21 novembre 2010.
  16. ↑ «Yean Maly, CAMBODIA: Sir Bobby Charlton and Tony Hawk fly in». Arxivat de l'original el 10 febrer 2008.
  17. ↑ BBC, 01-11-2011. Arxivat de l'original el 14 desembre 2011 [Consulta: 18 febrer 2013].
  18. ↑ «Giggs United's Greatest». Manchester United FC, 31-01-2011. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 4 març 2011].
  19. ↑ «Academy Members». Laureus. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 2 juny 2011].
  20. ↑ «Charlton has minor surgery». Irish Independent, 06-02-2012. Arxivat de l'original el 29 juliol 2020. [Consulta: 9 gener 2020].
  21. ↑ Hirst «Sir Bobby Charlton Stand: Manchester United announce plans to re-name South Stand at Old Trafford». The Independent, 15-02-2016. Arxivat de l'original el 8 març 2018 [Consulta: 7 març 2018].
  22. ↑ Valente «Manchester United rename stand in honour of Sir Bobby Charlton». Sky Sports, 04-04-2016. Arxivat de l'original el 8 març 2018 [Consulta: 7 març 2018].
  23. ↑ the Telegraph, 02-10-2017. Arxivat de l'original el 11 gener 2022.
  24. ↑ «Sir Bobby Charlton: England World Cup winner diagnosed with dementia». BBC Sport, 01-11-2020. Arxivat de l'original el 1 novembre 2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
  25. ↑ «Sir Bobby Charlton died after fall, inquest hears». BBC News, 01-11-2023. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  26. ↑ «Sir Bobby Charlton, giant of English football, dies at 86». The Times, 21-10-2023. Arxivat de l'original el 22 octubre 2023 [Consulta: 22 octubre 2023].
  27. ↑ «Sir Bobby Charlton: England World Cup winner and Manchester United legend dies». BBC Sport, 21-10-2023. Arxivat de l'original el 21 octubre 2023. [Consulta: 21 octubre 2023].
  28. ↑ «Emotional scenes as Man Utd pay tribute to Sir Bobby Charlton». BBC Sport. BBC, 24-10-2023. Arxivat de l'original el 26 octubre 2023. [Consulta: 27 octubre 2023].
  29. ↑ «Sir Bobby Charlton: Final farewell at funeral of United legend» (en anglès). BBC, 13-11-2023. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2023 [Consulta: 16 novembre 2023].
  30. ↑ «Frasier: Taking Liberties». IMDb. Arxivat de l'original el 28 octubre 2023. [Consulta: 10 desembre 2015].
  31. ↑ «Derby actor Jack O'Connell nets Bobby Charlton role». BBC, 21-04-2011. Arxivat de l'original el 18 gener 2019 [Consulta: 21 juny 2018].

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Charlton
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Robert_Charlton&oldid=34894384»