Bocairent

municipi del País Valencià

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.[1]

Infotaula de geografia políticaBocairent
Escut de Bocairent
Escut de Bocairent Modifica el valor a Wikidata
Bocairent. Vista amb el pont de Darrere la Vila.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Bocairent respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 45′ 57″ N, 0° 36′ 46″ O / 38.765833333333°N,0.61277777777778°O / 38.765833333333; -0.61277777777778
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesVall d'Albaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.195 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat43,25 hab/km²
GentiliciBocairentí, bocairentina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície97 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud680 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialOntinyent
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Vicent Ferre Domínguez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46880 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46072 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46072 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbocairent.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Gran part del seu ampli terme és muntanyosa; podem trobar-hi altituds que oscil·len entre els 730 m de l'alt del Sant Crist i els 956 m d'altitud de Sant Jaume fins a la màxima de 1.100 m de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells paratges: la Serra de Mariola, la de santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester; també hi naixen dos rius: el Clarià i el Vinalopó. Però el tret més característic del seu paisatge, es troba a la serra de Mariola, amb la seua gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

La fauna, típicament mediterrània, està molt ben representada: àguiles, pit-rojos, oronetes i merles, entre d'altres, pel que toca a les aus; quant a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot sinó oferir tota mena d'atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader paradís.

HistòriaModifica

 
Carta pobla de Bocairent, Agres i Mariola (1256)

Hi ha molts jaciments prehistòrics al terme que hi situen població ja des del paleolític mitjà; per citar-ne alguns, esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l'Illa, l'Emparedada, la d'en Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del bronze hi ha, entre d'altres, la Mola, la Mola Alta de Serrelles, el barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el tossal de Mariola, mas de Menente. Dels ibers, hi ha el Lleó ibèric trobat a la lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius;[2] d'aquella època resta una vil·la amb paviment de l'època i poca cosa més.

Els musulmans la denominaren Bekirén ('pinya' o 'rusc'); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en l'emirat de Dénia. El 1179, pel tractat de Cazola, restà adscrita a la corona d'Aragó. El 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent.

El 1245 arriba la conquesta cristiana amb la caiguda de Biar.[3] El 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. Entre els cavallers que participaren en la seua conquesta, fou Ximèn Peres d'Orís. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle xiv Jaume el Just atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert, vescomte de Castellnou. El 1338 és recuperada per a la corona, regida per Pere IV el Cerimoniós, que va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava, a més a més, Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. El 1370, Pere IV el Cerimoniós atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d'aqueix any, el rei incorpora Bocairent a la corona com a vila reial i amb vot a les corts i li incorpora Alfafara. El 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I, per la qual cosa aquest la va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts.

El 1587 ja funcionava la Real Fábrica de Paños, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la Guerra de Successió prengué partit per l'arxiduc. Durant les guerres d'Independència i carlines fou testimoni d'importants enfrontaments.

EconomiaModifica

 
Plaça de l'Ajuntament, centre de la vila

L'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria, que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes i teixits, ja en declivi des del segle passat. És per això que als bocairentins se'ls anomena popularment carda(d)ors. Actualment, la indústria s'ha anat reinventant i està diversificada.

DemografiaModifica

Bocairent té 4.214 habitants (INE 2018). La seua població es troba estancada des dels anys 60 del passat segle.

El cens de 2003 dona la xifra de 4.491 habitants, de gentilici bocairentins. El cens de 2001 explicita que un 87,54% dels habitants saben parlar valencià, tot i que en la pràctica la xifra de parlants s'acosta al 100%.

Evolució demogràfica de Bocairent
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
Población 4.399 3.978 3.971 4.175 3.849 3.504 3.603 3.961 4.573 4.584 4.881 4.607 4.607 4.627 4.344 4.444

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Bocairent (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Bocairent

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Xavier Molina Martí 1.831 66,68% 8 ( +2)
Partit Popular   Antonio Belda Martínez 651 23,71% 2 ( )
Compromís per Bocairent   Alícia Blasco Vañó 229 8,34% 1 ( -2)
Vots en blanc   35 1,27%
Total vots vàlids i regidors 2.746 100 % 11
Vots nuls 64 2,28%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.810 78,69%**
Abstenció 761* 21,31%**
Total cens electoral 3.571* 100 %**
Alcalde: Xavier Molina Martí (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Ontinyent,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Bocairent és Xavier Molina Martí del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Baltasar Castelló Castelló CID 19/04/1979 --
1983–1987 José Luis Gil Gómez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Colomer Boronat AP 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Vicedo Ferré PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Bautista Sanchis Ferre PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Bautista Sanchis Ferre PP 03/07/1999 --
2003–2007 Dimas González Pérez
Juan Bautista Sanchis Ferre
PSPV-PSOE
PP
14/06/2003
04/03/2005
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Josep Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Josep Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Xavier Molina Martí PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Edificis d'interésModifica

 
Portada de l'església de l'Assumpció
 
Les Covetes dels Moros.

Un altre apartat que fa de Bocairent una vila de les més emblemàtiques per als valencians és el seu patrimoni monumental, especialment el barri medieval amb la calçada excusada, que hi serveix d'accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per a facilitar el trànsit, l'aljub, el carreró de l'Emboç, de tan sols un metre d'amplària i seguint per:

  • Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Del segle xviii, és l'edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, atresora les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins al segle xix. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Joaquim Sorolla i Bastida, Cellini i Joan de Joanes.
  • Covetes dels Moros (o del Colomer). D'antiguitat i utilitat incertes, probablement varen ser un magatzem d'època àrab on la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l'estructura de la tribu.
  • Plaça de Bous. La més antiga del País Valencià. Tallada en la roca el 1843.
  • Portal de l'Arc de l'Aigua. Part d'un aqüeducte del segle xvi que aprofita de marc per a les entrades de les filaes.
  • Cases renaixentistes de la plaça de l'Ajuntament.
  • Portal del Porxe, víctima d'una restauració inadequada.
  • Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
  • Monument a la Flassada, a l'entrada de la vila pel pont Nou.
  • Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
  • Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i cristians.
  • Ermites de Sant Antoni Abat, o del Porquet; de Sant Jaume; de Santa Bàrbara; de Sant Tomàs de Villanueva; de Sant Antoni de Pàdua i del Sant Crist, ermita de Sant Joan Baptista, ermita de la Mare de Déu d'Agost.
  • Una bona col·lecció de caves, unes urbanes com l'Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d'altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l'Arquejada; la de l'Habitació i la del caveta del Voltor.
  • Torre de Mariola, al costat de la font homònima. De procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.
  • El barri de la Vila de Bocairent, ubicat al nucli antic medieval de la ciutat; ocupa la part alta del tossal on s'assenta la localitat. Està constituït per un entramat de carrers costeruts, tortuosos i escalonats que s'adapten a un terreny amb forts desnivells en la connexió del cim del tossal amb el vessant. El barri se subdividix en altres barris menors com ara el de Sant Pere, el de Sant Joan, el de la Verge d'Agost o el de la Verge dels Desemparats.

GastronomiaModifica

La gastronomia és la típica d'aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota (olla), cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents embotits. Els productes de la terra: ametles, nous i mel són la base d'una exquisida rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d'ou, rotllos de Sant Blai, mantecats, carquinyols (tots aquests amb una clara influència àrab). Però el producte més conegut de Bocairent és l'herbero,licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del qual existeixen tantes fórmules com "destil·ladors".

FestesModifica

Durant el primer cap de setmana de febrer se celebren, en honor a sant Blai, les festes de Moros i Cristians. Tradicionalment, aquestes festivitats se celebraven de l'1 al 5 de febrer cada any, però al 2014, es va promoure una consulta popular per a fer-les coincidir amb el cap de setmana, i el resultat va ser "sí" amb una majoria molt gran. A finals d'agost, se celebren les festes de Sant Agustí i es ballen les danses, que guarden intacta la tradició d'aquests balls tradicionals valencians.

El 27 de setembre de 2019, les Danses de Bocairent foren reconegudes com a Bé d'Interès Cultural.[9]

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Bocairent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sanchis Guarner, Manuel. Història del País Valencià. vol.5. 2a edició. Edicions 62, 1975, p. 181. ISBN 8429711570. 
  3. Mira Jódar, Antonio José. Entre la renta y el impuesto: Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI). Universitat de València, 2011, p. 23. ISBN 8437086086. 
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.471 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona d'Ontinyent «Edicto de la Junta Electoral Zona de Ontinyent sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 14 [Consulta: 2 agost 2019].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Bocairent», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Les Alqueries. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  9. «Las Danses de Bocairent ya son BIC». Levante-EMV, 27-09-2019. [Consulta: 30 setembre 2019].
  10. Juan Llovet, María Elvira. Música religiosa als pobles de la Vall d'Albaida (Tesi) (en castellà). Universitat de València. Història de l'antiguitat i de la cultura escrita, 2009. ISBN 978-84-370-7453-5 [Consulta: 22 març 2019]. 
  11. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 124. Volum I, ISBN 84-8048-706-2
  12. VAÑÓ PIEDRA, Francisca. «Músics Bocairentins». [Consulta: 21 març 2019].

Enllaços externsModifica