Bogomilisme

Heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església.

El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable. Els grups de monjos predicaven l'amor lliure i consideraven el llibre més sagrat l'Evangeli segons sant Joan. El bogomilisme va triomfar sobretot entre les classes més pobres de l'est d'Europa pel rebuig a les riqueses i al poder.

Infotaula d'organitzacióBogomilisme

EpònimBogomil Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdoctrina Modifica el valor a Wikidata
Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina

CreencesModifica

Negaven el naixement diví de Crist, la coexistència personal del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Sostenien la concepció dualista maniquea de l'origen del món. En realitat, creien que Déu havia tingut dos fills: Satan i Miquel. El mal i el bé, respectivament. Negaven la validesa de les cerimònies i els sagraments cristians. Els miracles fets per Jesús eren interpretats en un sentit espiritual, no com fets materials reals. El baptisme sols el practicaven a les persones adultes, sense aigua ni oli, sinó per l'autorenúncia, les pregàries i el cant d'himnes. S'havien d'instruir els uns als altres, i no tenien sacerdots especials. Resaven a casa, no en edificis religiosos. N'hi havia dues branques principals: l'una, la més puritana, rebé el nom d'albanesa, pel fet que gran part dels seus integrants es retirava a viure a les zones muntanyoses; mentre que la branca menys estricta s'ha conegut amb el nom de garatens.

HistòriaModifica

Segons documents eslavònics, el fundador d'aquesta secta era un cert sacerdot, Bogomil, qui va beure de l'ensenyança maniquea i va viure en temps de l'emperador Pere I de Bulgària (927-968). Després de ser pràcticament exterminats a Tràcia, principalment per ordre dels emperadors romans d'Orient, molts es refugiaren al país actualment conegut com a Bòsnia, on arribaren a ser la majoria de la població.

En produir-se la invasió turcootomana a la península dels Balcans en el segle xv, gran part dels bogomils s'aliaren amb els turcs enfront dels cristians. A partir de llavors, la majoria dels bogomils es convertiren a l'islam sunnita.

Durant l'edat mitjana, ja des del segle x, els bogomils realitzaren missions a Itàlia i fomentaren l'anomenada creença patarina, mentre que a Occitània i a Catalunya influïren en la instauració de les creences dels càtars.

Com els bogomils, els càtars solien rebutjar el matrimoni i consideraven el món actual com un producte del mal, i solien practicar el celibat o formar comunitats en què el celibat era freqüent. Això donava peu a una difamació, segons la qual els bogomils eren homosexuals sodomites.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bogomilisme